Definitivament Joan Carles I haurà de seure al banc dels acusats, com ja ho va fer en el passat Iñaki Urdangarín. La justícia britànica li denega recórrer la immunitat al rei emèrit espanyol. Ara mateix, l'única escletxa que li queda al monarca és demanar el permís per recórrer el dictamen que es va emetre el passat dijous i fer-ho directament davant la Cort d'Apel·lació. És l'estratègia que els mateixos advocats de l'emèrit ja han confirmat que tiraran endavant.
Els advocats de Joan Carles, amb poques opcions
El jutge anglès Matthew Nicklin té un currículum on sempre ha donat exemple de no doblegar-se davant cap cas i amb Joan Carles sembla que tampoc farà l'excepció. Recordem que després de sortir ben parat de la justícia suïssa i espanyola, la britànica era el darrer escull que li quedava. Tot rau de la demanda que la seva examant Corinna va interposar i on l'acusava de ser l'autor de diversos assetjaments que hauria rebut des del 2012 fins l'actualitat a través de persones al servei del monarca. Per tot plegat, la defensa de l'examant constata que ha viscut amenaçada ella però també els seus fills.
El cas va fer un pas més a finals d'any. El passat 6 de desembre es va donar el tret de sortida i el 7 es va celebrar l'audiència al Tribunal Superior de Justícia anglès. La demanda de Corinna ataca diferents fronts. D'una banda, aspectes de reputació, perquè Corinna assegura haver-se sentit atacada per Joan Carles I. En l'escrit de 32 pàgines cita adjectius com "lladre" i assegura que l'emèrit l'havia definit amb aquesta paraula les seves amistats i cercles més íntims lligats a homes de negocis. Aquesta primera consideració assegura que va trencar la seva imatge i reputació com a "consultora empresarial". Un dels aspectes que sense immunitat tampoc se'n podrà escapar és el de la demanda d'assetjament, el punt més complicat per a l'emèrit.
La premsa britànica dona un avís
La premsa britànica avisa, des de fa mesos, que el cas també pot esquitxar els fills i, per tant, l'actual rei d'Espanya, Felip VI. La denunciant també retreu a Joan Carles haver-la acusat falsament de robar 65 milions d’euros, que formarien part del polèmic donatiu de 100 milions de dòlars lliurats el 2008 pel rei Abdullah d’Aràbia Saudita a l’aleshores monarca espanyol en exercici. Larsen defensa que Joan Carles li va donar aquells milions, però que, en finalitzar la relació, la va acusar de robar-los, els va reclamar i la va difamar, fet que li hauria provocat una pèrdua d’ingressos del seu lloc de treball com a “consultora estratègica que treballava amb particulars d’alt valor net i amb empreses líders de tot el món”, segons esmenta el mitjà citat, que no especifica quin rescabalament demana Larsen, tot i que apunta que seria de “desenes de milions d'euros”.