La justícia britànica examinarà aquest dimarts la defensa de Joan Carles I en el marc d'una demanda per assetjament, seguiment il·legal i difamació presentada per la seva examant, Corinna Larsen, a Londres. En la sessió que se celebrarà aquest dimarts a la Cort de Londres es podran escoltar els arguments de la defensa de l'emèrit contra la demanda de Corinna, només durant els anys en els quals era cap d'estat d'Espanya, és a dir, des de 2012 fins al 18 de juny de 2014. 

La vista es produeix després que el passat mes de març un jutge de l'Alta Cort de Londres considerés que Joan Carles no gaudeix d'immunitat personal per no ser ja cap d'Estat, ni membre de la Casa Reial. El jutge determinava que les accions fetes abans de l'abdicació i "els actes d'assetjament" que li atorga Corrina "no entren dins de l'esfera de l'activitat governamental o sobirana" per la qual tindria immunitat segons la llei anglesa.

Joan Carles seguirà la vista des d'Abu Dabi

Els advocats de Joan Carles I mantindran el discurs establert fins ara, és a dir, neguen els actes d'assetjament dels quals ha parlat Corinna, i a més defensen que, en tot cas, es van produir "en funció oficial" mentre l'emèrit exercia el seu càrrec com a rei. Amb tot, s'escoltaran els arguments de totes dues parts per esclarir, per exemple, si en sol·licitar al general Félix Sanz Roldán, l'aleshores director del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, que visités a Corinna a Londres en 2012 ho va fer com a cap d'Estat recorrent al cap de l'espionatge espanyol, o com a favor personal entre amics. En la seva demanda, l'empresària danesa assegura que Sanz Roldán la va amenaçar a ella i els seus fills, durant una trobada a l'hotel The Connaught de la capital britànica, en afirmar que "no podia garantir la seva seguretat física".

Joan Carles, que viu als Emirats Àrabs d'ençà que va fugir d'Espanya l'any 2020, seguirà en temps real via YouTube la vista de la Cort de Londres. Segons una font judicial a Londres citada per El Periódico de Catalunya, el procés de proves no començarà fins que els dos jutges d'apel·lació presentin una resolució sobre la immunitat de l'emèrit entre 2012 i el 18 de juny de 2014, i, per tant, consideren que pot trigar un parell de mesos més, és a dir, podria ser després de Nadal. Les mateixes fonts asseguren que la investigació de les proves no començarà fins a 2024. En cas de produir-se el judici, algun dels testimonis que els advocats de Corinna aspiren a interrogar seria el general Félix Sanz Roldán, o el president d'Eulen, David Álvarez, una de les últimes personalitats premiades per Joan Carles I abans d'abdicar, i a què va concedir un marquesat, convertint-se així el marquès de Crémenes. 

Assetjament després de l'abdicació 

En la demanda de 20 pàgines que Larsen havia presentat a Londres el desembre de 2020 s’insistia que des de l’any 2012 el CNI havia realitzat un seguiment que hauria arribat fins a l’assetjament a ella i el seu entorn. Al capdavant del CNI hi havia Félix Sanz; i això implicava que l’estat espanyol també estigués implicat en aquesta denúncia, per molt que des del govern espanyol sempre s’hagi insistit que aquest és un cas privat del pare de Felip VI. Larsen, doncs, demanava una ordre d’allunyament per a Joan Carles I, que des de fa més de dos anys resideix a Abu Dabi. En aquella demanda Larsen responsabilitzava el rei emèrit del “seguiment obert i encobert” que suposadament li haurien fet agents del CNI a Londres i a Montecarlo, dos llocs en els quals ella residia. En la nova versió de la demanda, modificada el passat mes d'agost per l’examant de l'emèrit, la part del CNI es va esborrar. Eren parts en les quals s’assegurava que havia estat sotmesa a seguiments perquè “representava un risc per a la seguretat, era una representant de Rússia” i estava intentant “fer xantatge a la Família Reial”.

El pòdcast de Corinna contra Joan Carles

Sota el títol Corinna i el rei, l'examant de Joan Carles I es desfoga en un pòdcast sobre la seva relació amb l'emèrit quan encara era cap d'estat d'Espanya, una relació plena de secrets i contradiccions que va sortir a la llum pública amb la famosa cacera de Botswana. Els dos primers capítols de la sèrie s'han estrenat aquest dilluns i Corinna revela com el món de l'emèrit estava ple de "cobdícia, corrupció, violència, riquesa oculta, espionatge internacional, conspiració, hedonisme i caceres d'elefants". Una de les declaracions més rellevants és que assegura que "el veia tornar d'alguns viatges i semblava tan feliç com un nen de cinc anys. Tornava amb bosses plenes de diners, i jo li preguntava: ‘Per Déu, què és això?’, ‘Oh, m'ho ha donat tal amic, o aquest altre amic’, em responia. Era una situació bastant habitual".