El Tribunal Superior de Justícia de Madrid arrenca la investigació sobre la querella d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, contra María Pilar Rodríguez Fernández (fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid) i Julián Salto Torres (fiscal de la secció de Delictes Econòmics de la mateixa Fiscalia), acusats del delicte de revelació de secrets per funcionari. Entre les primeres actuacions que ha impulsat el jutge Francisco José Goyena, hi ha la petició a la Fiscalia de Madrid d’identificar “quines van ser les persones físiques concretes que van intervenir en la decisió de fer públic” el comunicat de premsa de la Fiscalia per aclarir notícies sobre la investigació al xicot de la presidenta madrilenya així com identificar “el màxim responsable (en rang) de la carrera fiscal que va acordar o va donar el vistiplau a la decisió de difondre el comunicat amb el contingut finalment remès”.
Entre els deures que el magistrat posa a la Fiscalia de Madrid, també figuren identificar qui va redactar el comunicat de premsa, remetre una còpia de totes les comunicacions mantingudes entre el Ministeri Fiscal i l’advocat d’Alberto González Amador en ocasió de la defensa del mateix (tant abans com després de fer-se públic l’esmentat comunicat) i indicar a quines persones “s’ha donat accés i/o han disposat de còpia de les comunicacions mantingudes” amb l’advocat de González. També vol saber quines mesures han pres els fiscals i la plantilla de funcionaris per “impedir que documents i suports que continguin dades personals quedin a la vista, a disposició o siguin lliurades a personal no autoritzat”.
En aquesta línia, el TSJ de Madrid també reclama un informe sobre les actuacions que ha fet el Ministeri Fiscal a conseqüència de la “violació de seguretat” consistent en la distribució pública dels emails entre l’advocat d’Alberto González i el Ministeri Fiscal, de la denúncia del Ministeri Fiscal i del CD adjunt amb totes les actuacions tributàries i sobre si el Ministeri Fiscal s’ha dirigit als mitjans de comunicació i periodistes que les han publicat perquè “cessin en el tractament no permès de les esmentades dades personals”. També pregunta si s’ha comunicat a l’Autoritat de control de dades i a Alberto González aquesta “violació de seguretat”.
Així mateix, en una interlocutòria amb data 14 de maig, el jutge cita Alberto González Amador (l’acusació particular) i al Col·legi de l’Advocacia de Madrid (l’acusació popular) perquè compareguin davant de la Sala Civil i Penal el divendres 24 de maig a les 12 hores per “ratificar les respectives querelles” i “donar-los trasllat i coneixement de les actuacions practicades fins a aquest moment”. En relació amb les informacions periodístiques, també demana de “validar els articles de premsa aportats per les parts querellants” amb l’objectiu “d’acreditar la seva realitat i autentificació”. Per a això, es dirigirà als mitjans de comunicació que els hagin publicat perquè ho certifiquin i identifiquin l’autor de la notícia.
Els orígens de la disputa entre Alberto González i la Fiscalia
Tot plegat es remunta a la denúncia contra Alberto González Amador per suposat frau fiscal i falsedat documental per haver defraudat a Hisenda presumptament més de 350.000 euros entre el 2020 i el 2021. Poc després que això transcendís, l’entorn d’Isabel Díaz Ayuso va difondre que la Fiscalia de Madrid havia ofert un pacte a la seva parella, però l’endemà la Fiscalia va aclarir en un comunicat que, realment, era el revés: va ser Alberto González qui, a través del seu advocat, va confessar per escrit que s’havien “comès dos delictes”. Quinze dies més tard, el xicot d’Ayuso va presentar una querella en la qual denunciava que la nota informativa de la Fiscalia donava dades sobre els correus del seu advocat i al·legava que el fet d’haver posat entre cometes fragments dels missatges suposava una revelació de secrets. Per cert, a l’escrit de la querella, ell mateix admetia que havia comès dos delictes contra la Hisenda Pública i que, per minorar el càstig, havia ofert un acord.
La Fiscalia de Madrid va demanar que s’arxivés la denúncia perquè no apreciava delicte. En el seu escrit, argumentava que la publicació de la nota de premsa que va donar peu a la querella “es va limitar a proporcionar informació veraç a l’opinió pública sense revelar dades, fets o documents que no haguessin estat ja difosos en diferents mitjans de comunicació i davant de la demanda de corroboració de les notícies publicades”. Just la setmana passada, el TSJ de Madrid va admetre a tràmit la querella: va assenyalar que “no es pot descartar la rellevància penal dels fets descrits” i va apuntar que cal aclarir si “el Ministeri fiscal s’ha excedit en el dret a la informació que l’assisteix”.