El govern espanyol demana més passos endavant de Felip VI per trencar amb el seu pare i salvar la institució. Ja fa setmanes que hi ha contactes entre els palaus de La Moncloa i La Zarzuela. La decisió, que s’havia filtrat que seria immediata, no acaba d’arribar. Mentrestant, la bola judicial es va fent cada cop més gran, amenaçant d’emportar-se els Borbons per davant. La presumpta corrupció de l’emèrit ja es troba en tres jurisdiccions de dos països diferents. Les responsabilitats penals podrà esquivar-les ben probablement, però no les responsabilitats públiques.

Tot va començar a Suïssa, fa dos estius, amb l’escorcoll d’un cèntric edifici de Ginebra. Eren les oficines del gestor de fons Arturo Fassana. El fiscal Yves Bertossa hi va trobar, per sorpresa, dues fundacions relacionades amb l’emèrit. La primera, Liechtenstein Zagatka, que va pagar vols privats a Joan Carles I i Corinna. La segona, Lucum, on el primer i segon beneficiari eren Joan Carles I i Felip VI.

Ara la investigació ja està bastant avançada. Fins i tot Joan Carles I podria veure’s obligat a declarar, ja que en abdicar va perdre la immunitat internacional associada al cap d’Estat. S’investiguen suposats delictes fiscals i de blanqueig. Hauria ocultat més de 100 milions de dòlars al país, dels quals 65 milions van ser transferits a la seva amant Corinna Larsen. Uns diners que, segons les informacions que han transcendit, era un “regal” de l’Aràbia Saudita i tindria a veure amb comissions per l’AVE a La Meca. Fassana va declarar al fiscal suís que no li constava que “hagués pagat al fisc”.

Les proves recollides a Suïssa han provocat que la justícia espanyola també hi posi la lupa. Hi ha activitats del rei emèrit que podrien ser posteriors al 2 de juny del 2014, quan va perdre la inviolabilitat constitucional i va passar a ser, simplement, aforat. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha assumit el cas, i ha reforçat el seu equip amb reputats professionals per "delimitar o descartar" la rellevància penal dels fets ocorreguts després de l’abdicació. Al capdavant de la investigació està el fiscal de sala en cap de l'àrea penal al Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos.

Però això no és tot. Aquesta mateixa setmana, l’Audiència Nacional ha reobert una altra causa, una peça que està vinculada al cas Villarejo i que estava provisionalment arxivada. En la conversa gravada per l’excomissari, Corina Larsen es referia a les comissions cobrades pel Rei per l’AVE a La Meca, que va ser adjudicat a companyies espanyoles. També parlava de comptes a Suïssa del rei emèrit, gestionades per testaferros. El jutge instructor Manuel García Castellón ha citat l’amant del monarca a declarar el pròxim 8 de setembre. La investigació no es dirigeix contra Joan Carles I, però sí que podria fer aflorar més informació sobre els seus tripijocs.

Davant d’aquesta triple ofensiva judicial, Joan Carles I ja està maniobrant. Segons ha informat aquesta setmana El Confidencial, el rei emèrit contempla la regularització fiscal voluntària per evitar l’acusació de la Fiscalia del Tribunal Suprem per un delicte fiscal. Podrà esquivar les repercussions legals, però no la seva imatge pública, ja massa deteriorada. Per molt que el CIS faci anys que ha deixat de preguntar als espanyols per la monarquia, per evitar més suspensos.

Operació per salvar el fill

Des dels poders de l'Estat hi ha una estratègia clara: matar el pare per salvar el fill. De moment, Felip VI només ha tingut un gest, a hores d'ara insuficient: renunciar a l'herència del seu pare i retirar-li l'assignació. També ha iniciat una campanya de rentat d'imatge, des del tour per totes les comunitats autònomes fins al paper protagonista en la cerimònia d'estat per les víctimes del coronavirus. Aquest divendres fins i tot es va acostar a San Millán de la Cogolla (La Rioja), on se celebrava la conferència de presidents autonòmics. Va estar-hi mitja hora, va situar-se al centre de la foto de família i va marxar abans que comencés la trobada.