El rei Felip VI presideix aquest dijous el tradicional acte d’obertura de l’any judicial, que es farà al saló de plens del Tribunal Suprem a les 12 del migdia.  El monarca serà acompanyat d'un Poder Judicial en funcions, que aquest desembre complirà 5 anys amb el mandat caducat pel bloqueig que manté el PP a la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, per tal de mantenir-hi la majoria conservadora. 

La no-renovació dels integrants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la prohibició de nomenaments de càrrecs en el Tribunal Suprem i altres tribunals -fixada pel govern del PSOE enfront del bloqueig de la renovació- ha deixat una justícia tocada, que sumat a la falta de mitjans, ja afecta els ciutadans que, segons l’estadística, han d’esperar el doble de temps a rebre una resolució dels jutjats.

Poder bicèfal

La situació d’interinatge i de “descomposició”, segons han qualificat alguns mitjans espanyols del Poder Judicial, és tal que, de forma excepcional, no hi ha un únic cap des que Carlos Lesmes va dimitir com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i com a president del Tribunal Suprem, l’octubre passat, per forçar el PP i el PSOE a acostar posicions, però els populars mantenen el bloqueig. Per això, el Poder Judicial és actualment bicèfal i en funcions. El president del Tribunal Suprem és actualment Francisco Marín Castán (Segovia, 1952), que exerceix com a màxim dirigent en funcions del Suprem. I l’actual president del CGPJ “per suplència” és Vicente Guilarte, en substitució de Rafael Mozo, que recentment es va jubilar. Serà Marín qui faci el discurs de l’obertura de l’any judicial. I com és habitual, també hi intervindrà el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i tancarà l’acte el rei.

Crítiques a la desjudicialització

En l’anterior acte de l’any judicial, Carlos Lesmes va fer un discurs crític i va instar a Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo a desbloquejar el CGPJ, però també va denunciar els perills de la desjudicialització del procés català, anunciat a la taula de diàleg entre ERC i el PSOE, que ara es reactiva amb Junts."Existeix el risc que s'acabi produint una fugida de la llei o, el que és més greu encara, del principi d'igualtat en la seva aplicació", va afirmar Lesmes.  Caldrà veure si un president del Tribunal Suprem en funcions ofereix un discurs tan crític, i alhora insòlit davant la divisió de poders, com es presumeix de la democràcia espanyola.

El xoc amb la renovació del TC

El xoc entre el govern espanyol del PSOE i el PP es va escenificar amb la renovació del Tribunal Constitucional (TC).  El desembre passat, el  PP es va imposar en el Poder Judicial i va desbloquejar la renovació de dos magistrats del TC. Els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van escollir per unanimitat el magistrat del Tribunal Suprem César Tolosa i la magistrada jubilada del Tribunal Suprem María Luisa Segoviano. Tots dos van ser proposats per la branca conservadora de l'òrgan de govern dels jutges. L'elecció es va produir just abans que es tirés endavant la proposició de llei amb la qual la Moncloa volia contraatacar al Constitucional i renovar-lo. 

Sigui com sigui, l'executiu de Sánchez va valorar molt positivament l'acord dels vocals del CGPJ, destacant que "ha complert les seves obligacions, la llei i la Constitució". Setmanes abans, el PP va usar el Tribunal Constitucional per  bloquejar el canvi de normativa en el Congrés i en el Senat. I el gener passat, els onze magistrats del TC van escollir, dividits, Càndido Conde- Pumpido, favorit del PSOE, com a president del TC.

Oposats als indults

El govern del PSOE ha vist com el Poder Judicial, i especialment jutges del Tribunal Suprem, han actuat contra les seves actuacions, com ara en la Llei del només sí és sí, amb la rebaixa de penes a condemnats per agressions sexuals per una interpretació estricta de la norma; així com intentar tombar els indults als presos polítics, en un polèmic canvi de jurisprudència en el tribunal contenciós, afavorit per l'entrada de magistrats, propers al PP.  

 

A la foto principal, el president del TC, Cándido Conde- Pumpido, i l'actual president en funcions del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, en un acte recent. / Foto: Tribunal Suprem