La Justícia espanyola no ha aconseguit fins ara aportar proves clares a la Justícia alemanya sobre l'acusació de "malversació" per la qual encara vol aconseguir l'extradició del president Carles Puigdemont, segons explica avui dimarts el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el principal diari alemany.

El diari precisa que la Justícia alemanya ha demanat aclariments a la Justícia espanyola, però que tot i això els investigadors espanyols "no han pogut trobar la factura de les 10.000 capses transparents produïdes a la Xina", que es van utilitzar en el referèndum de l'1 d'Octubre.

Segons la Fiscalia, la "malversació" de Puigdemont per celebrar el referèndum pujaria a 1.602.001,57 euros, però aquesta quantitat no està per ara demostrada. El Frankfurter precisa que el Tribunal d'Schleswig-Holstein ha demanat en concret a Espanya qui va pagar el referèndum i quines proves hi ha. "Ja s'ha facilitat informació addicional en dues ocasions des d'Espanya", apunta, però no sembla que sigui suficient.

El diari es mostra clarament escèptic sobre el fet que Espanya pugui aportar gaires dades més, fins al punt que recomana a la Justícia alemanya que faria bé de llegir-se el llibre Operació urnes dels periodistes Laia Vicens i Xavier Tedó, que no apunta a la participació del Govern en les despeses del referèndum.

"Per entendre millor com els independentistes catalans van actuar de forma creativa i conspirativa, la lectura del llibre Operació Urnes dels periodistes catalans Laia Vicens i Xavier Tedó podria ser útil per a la Justícia alemanya. Per al llibre, que es va publicar a finals del 2017, van entrevistar més de 50 participants [en la preparació del referèndum]. S'hi diu que un català amb el pseudònim de Lluís va ser el cervell de l'operació. Va encarregar les urnes per un import de 100.000 euros, que va pagar ell mateix, a una empresa francesa de Guangzhou, a la Xina", apunta.

El diari afegeix citant el mateix llibre, que les urnes van arribar el juliol del 2017 a Marsella en un vaixell portacontenidors i que es va dir als funcionaris de duana francesos que eren caixes de plàstic per construir el que seria el castell de plàstic més gran del món. "Una xarxa popular de milers de voluntaris va aconseguir passar de contraban les urnes a Catalunya, amagades, i dur-les sense ser detectades a més de 2.000 col·legis electorals l'1 d'Octubre. Segons el Frankfurter, almenys 7 milions de paperetes també procedien de França.

Al final del reportatge, que precisament es titula Conspiració i creativitat al·ludint a aquesta manera ciutadana d'organitzar el referèndum, se citen totes les declaracions de polítics que descarten que diners del Govern s'hagin usat pel referèndum, quan les partides econòmiques estaven intervingudes pel ministeri d'Hisenda.

"No sé quins diners van usar per pagar les urnes xineses de l'1 d'Octubre, ni quin suport hi podria tenir de Puigdemont. Però sé que no es va fer amb fons públics", ha declarat dilluns el ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, al diari El Mundo. Al mes de setembre del 2017, el departament de Montoro ja havia assumit el control de la despesa de la Generalitat de Catalunya. El president Mariano Rajoy ja havia dit el mateix: "Ni un sol euro" del Fons de Liquiditat Autonòmic va anar a parar al referèndum", va indicar Rajoy al Congrés al febrer", conclou el rotatiu.