Vuit mesos després que es presentessin dues querelles criminals per part de l'esquerra independentista contra una presumpta pràctica d'espionatge per part del Govern i els Mossos, aquestes han estat admeses pel jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat, que ha ordenat les diligències prèvies, segons ha avançat la Directa.
La primera querella va ser presentada per Alerta Solidària per suplantació d'identitat i revelació de secrets en nom de Lluna Berlanga, portaveu del col·lectiu juvenil La Forja. Segons van denunciar, hi havia diversos correus en què s'havien fet passar per ella. La segona agrupa la resta de casos d’espionatge digital contra La Forja.
Segons explica el diari, ara la justícia disposa de dues vies per descobrir qui hi ha darrere de la trama de suplantacions, que afecta una catorzena d’adreces de correu electrònic i més d’una seixantena de missatges d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris.
CTTI
La querella de la Forja es va interposar contra el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), ja que almenys en un dels casos les connexions del suplantador es van realitzar des d’aquesta empresa pública. La investigació de la Directa va poder confirmar que la IP del CTTI estava vinculada als Mossos i al complex d'Egara.
Tot i l'admissió a tràmit de la querella, des d'Alerta Solidària, l'advocada Eva Pous ha denunciat que la interlocutòria no resol sobre totes les diligències sol·licitades, motiu pel qual l'han recorregut. I és que la jutge només ha ordenat la investigació sobre a quina companyia pertany la IP del CTTI per esclarir en quin domicili es va fer la instal·lació o quines són les dades del titular de la connexió, però no la resta.
En paral·lel a la via judicial, la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra va obrir una investigació, que es va concretar al desembre amb un expedient disciplinari cap a un agent de Mossos de la Comissaria General d’Informació, que va ser apartat de les seves funcions. El grup parlamentari de la CUP va demanar una còpia de l’expedient intern, les conclusions i les sancions imposades, però la sol·licitud va ser denegada.
CUP-Govern
El recorregut judicial que puguin tenir aquestes querelles podria afectar les relacions entre el grup de la CUP i el Govern, que depèn dels anticapitalistes per mantenir la seva estabilitat parlamentària i la majoria independentista.
Així doncs, el presumpte cas d'espionatge se suma a la resta de qüestions que separen els cupaires d'ERC i Junts, com són l'ampliació de l'aeroport del Prat, la taula de diàleg, el pla per a les renovables i les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants independentistes.
Imatge principal: Furgó dels Mossos amb càmera en una manifestació a Gràcia / Foto: Roberto Lázaro