La justícia francesa manté la prohibició del català als plens municipals de la Catalunya Nord, però ha obert la porta a la possibilitat de traduir les intervencions en francès a la llengua catalana. La cosa és que el Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha confirmat la sentència del de Montpeller i ha reafirmat que la llengua francesa ha de ser la prioritària en els plens dels ajuntaments, segons recull aquest dijous l'ACN. Concretament, conclou que la modificació del reglament aprovat pel municipi d'Elna (Rosselló) que permetia als regidors expressar-se en català als plens "infringeix" l'article 2 de la Constitució francesa, ja que el francès és la llengua oficial de la república.

➡️ Recupera aquí el documental sobre la condemna del català a la Catalunya Nord
 

Així, el tribunal ha refermat el que ja s'havia manifestat a la vista d'apel·lació del 28 de novembre i el que va dictaminar el de Montpeller el maig de l'any passat: el francès ha de ser la llengua prioritària als plens de la Catalunya Nord perquè així ho estableix la Constitució. És a dir, rebutja el recurs de l'Ajuntament d'Elna i confirma l'anul·lació del reglament que permetia l'ús del català als plens d'aquest consistori, al qual posteriorment es van sumar els ajuntaments de Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i els Banys d'Arles. Concretament, el reglament establia que les intervencions dels regidors es podien fer en llengua catalana si després es traduïen al francès.

"L'idioma de la República és el francès"

El tribunal ha recordat que l'article 1 de la llei de 4 d'agost del 1994 sobre la protecció de les llengües regionals i la seva promoció estableix que la llengua francesa és "un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, essent la llengua de la República en virtut de la Constitució", mentre que l'article 21 de la mateixa norma fixa que aquestes disposicions "no impedeixen l'ús de les llengües regionals ni en accions públiques i privades". Segons la sentència, d'això se'n desprèn que les disposicions "ni prohibeixen ni autoritzen" als regidors expressar-se en una llengua regional durant les intervencions orals.

Aleshores, per què es prohibeix el català? Perquè l'article 2 de la Constitució estableix que "l'idioma de la República és el francès", de manera que "l'ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic", tot i que l'article 75-1 consideri que les llengües regionals "pertanyen al patrimoni de França". És per això que el tribunal ha considerat que els documents administratius s'han de redactar en francès. A més, encara que s'introduís l'article 75-1 per "marcar l'afecció de França a les llengües regionals", això "no va crear cap dret ni llibertat que sigui oposable en benefici dels particulars o de les col·lectivitats territorials; i no va intentar, en particular, reduir l'abast de l'article 2".

L'objectiu és el Tribunal d'Estrasburg

Per tot plegat, el tribunal ha conclòs que la modificació del reglament contravé l'article 2 de la Constitució, encara que contempli l'obligació d'acompanyar la intervenció en català d'una traducció al francès. El que sí que admet és que les disposicions d'aquest article no "impedeixen" que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, "un cop expressades en francès, puguin ser traduïdes al català".

La història no s'ha acabat aquí. Els alcaldes dels municipis afectats, juntament amb Òmnium Cultural, han decidit plantar cara a la resolució. Després d'una reunió amb l'advocat, el president de l'entitat catalanista, Xavier Antich, ha anunciat que recorreran contra la sentència al Consell d'Estat amb l'objectiu d'arribar al Tribunal d'Estrasburg per evitar que el català sigui "una llengua subalterna, de segona" a les administracions. Antich ha explicat que han resolt "continuar la batalla judicial" per defensar els drets lingüístics dels nord-catalans. "El Tribunal de Tolosa ha decidit condemnar el català a ser una llengua subalterna, de segona", ha afirmat.

Que "l'ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic" és una "escletxa" que aprofitaran per portar el cas fins al Tribunal d'Estrasburg, segons l'advocat Mathieu Pons, ja que tal argument fa que es pugui utilitzar el català els plens com a llengua de traducció i després del francès. Primer cal anar al Consell d'Estat, l'últim estadi judicial a França i l'últim escull abans de la justícia europea. La decisió trigarà uns dos anys, d'acord amb el lletrat. "Elevem la batalla per la defensa del català a un altre nivell, deixem enrere els tribunals administratius a nivell regional i departamental i ara, els alcaldes i Òmnium, ens enfrontem directament a l'estat francès", ha reivindicat Antich.

Els alcaldes han admès que no confien en la justícia francesa, però esperen que la justícia europea acabi reconeixent la diversitat lingüística com un dret a preservar. L'alcaldessa dels Banys, Marie Costa, i l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, han subratllat que la sentència "no és una victòria, però tampoc una derrota". Així, han exposat que cada vegada queden descartats més articles legals dels que s'al·legaven fins ara per arraconar l'ús del català i que s'acaba reconeixent el dret individual a fer servir el català als plens.

El llarg camí contra el català

El camí judicial es remunta a l'abril del 2022, quan l'Ajuntament d'Elna va aprovar canviar el reglament per permetre fer les intervencions als plens en català, convertint-se en el primer municipi nord-català que adoptava una decisió d'aquesta magnitud. Els regidors contraris ho van denunciar a l'aleshores prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, que ho va portar a la justícia després d'haver demanat als consistoris implicats que fessin marxa enrere.

Un any després, el març del 2023, el Tribunal Administratiu de Montpeller va rebutjar elevar al Consell Constitucional la petició d'Elna i el judici contra els cinc ajuntaments (Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i els Banys d'Arles) es va celebrar el 18 d'abril de l'any passat. La sentència va arribar el 9 de maig i anul·lava el canvi de reglament, argumentat que la llengua francesa és la llengua de l'Estat, tal com estableix la Constitució. Els afectats van assegurar que la decisió suposava una "bufetada" a la llengua i van anunciar que acudirien al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa, que ara també els ha donat l'esquena. Pròxima parada: Estrasburg, via Consell d'Estat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!