Nou cop al català a la Catalunya Nord. El Tribunal Administratiu de Montpeller ha prohibit parlar català als plens dels municipis de la Catalunya Nord. D'aquesta manera, els consistoris d'Elna, Tarerac, Portvendres i els Banys es veuen obligats a modificar els seus reglaments en els pròxims tres mesos. Aquests municipis havien inclòs la possibilitat d'utilitzar el català als seus plens, un fet que l'estat francès ha considerat inadmissible.
"La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", justifica el tribunal francès per prohibir el català en aquests espais. Així doncs, es titllen d'inconstitucionals els reglaments que ho permeten.
Per la seva banda, els ajuntaments sostenien la seva defensa al·legant que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries avala la seva actuació. Tanmateix, el tribunal s'ha limitat a remarcar que el compliment d'aquesta Carta Europea "no és obligatori".
Indignació entre els alcaldes
Després de conèixer la decisió del tribunal, representants dels tres ajuntaments han donat una roda de premsa. "Dimarts farem el ple consistorial en anglès, a veure si ens ho prohibeixen", ha etzibat l'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, qui ha afegit: "Aquest és un combat de França contra totes les nacions que la República Francesa ha anat esborrant". El seu homòleg de Tarerac, Jean-Louis Salies, ha sentenciat: "No pararé de parlar català al meu consistori, digui el que digui un tribunal".
Tot i la indignació per la resposta de la justícia francesa, aquests municipis no donen la guerra per perduda. "Hem perdut la primera etapa de la cursa, però esgotarem la resta d'opcions: el recurs d'apel·lació al Tribunal Administratiu a Tolosa, després el Consell d'Estat i, finalment, si cal, al Tribunal Europeu dels Drets Humans", ha explicat Pere Manzanares, tinent d'alcaldia d'Elna. Tanmateix, no tots els ajuntaments seguiran necessàriament la mateixa estratègia. L'Ajuntament de Portvendres modificarà l'article del seu consistori, fent primer els plens en francès i després en català. Tot plegat va en la línia de la valoració que ha fet l'advocat que porta el cas, Mateu Pons, qui assegura que malgrat la decisió judicial, la sentència obre la porta de manera "implícita" a parlar primer en francès i després traduir-ho al català. En canvi, els altres tres ajuntaments, no: exigeixen poder expressar-se primer en català i després en francès.