El Tribunal d'Apel·lació del Quebec ha validat la llei 99 aprovada l'any 2000 per l'Assemblea Nacional d'aquest territori, que fa referència a l'autodeterminació. Entre altres punts, aquesta llei permet la independència de la regió si el 50% + 1 dels vots del poble quebequès donen suport a aquesta opció en un referèndum.
Aquesta normativa va ser recorreguda per l'exlíder del Partit per la Igualtat, Keith Henderson, que volia deixar sense efecte un total de sis articles, entre els quals s'incloïa la possibilitat que el Quebec pogués tenir el dret de decretar una secessió unilateral de la província de la federació canadenca.
La democràcia quebequesa respira més alleugerida
“Sens dubte, la democràcia quebequesa es pot permetre avui respirar amb un cert alleujament ... Però, per mi, aquest sospir és sobretot exasperant, perquè és absolutament anormal que un poble hagi de lluitar i lluitar constantment, encara que només sigui per defensar el seu dret a existir”, ha indicat el defensor de la legislació quebequesa Maxime Laporte, advocat que representava la Société Saint-Jean-Baptiste (SSJBM) en aquest judici i expresident general de l'organització, segons recull el diari Le Journal de Montréal.
Aquest divendres el jutge Robert Mainville ha valorat que els sis articles impugnats respecten la Constitució canadenca. Aquest és el segon revés judicial que pateix Henderson, que durant tot el procés ha comptat amb el suport d'Ottawa. L'exlíder unionista ja va patir un primer fracàs el 2018 al Tribunal Superior.
"És trist veure que una norma com el 50% + 1 necessita una llei específica i dues decisions judicials per ser reconegudes. No hauria de ser així en una democràcia normal. La meva enhorabona a SSJBM i Maxime Laporte per la seva victòria!", ha remarcat en el seu compte de Twitter Paul St-Pierre Plamondon, líder de la formació sobiranista Partit Quebequès.
Per la seva part, el diputat del partit Quebec Solidari, Sol Zanetti, també ha defensat la normativa en el seu compte de Twitter. "El dia que decidim ser sobirans, podrem confiar en aquesta base legal que ens és pròpia", ha apuntat el polític.
El Quebec va celebrar un referèndum d'autodeterminació el 30 d'octubre del 1995, en el qual es va expressar a les urnes al voltant del 93,5% de l'electorat, en una votació que va ser molt ajustada, ja que el 50,58% es va pronunciar en contra de la independència i el 49,42%, a favor.
Aquest no és l'únic referèndum d'autodeterminació que ha celebrat el Quebec. Els habitants d'aquest indret es van manifestar en contra de la independència el 20 de maig del 1980, una opció a la qual va donar suport el 59,56% dels votants en una cita electoral que va comptar amb una participació del 84,3%.
La llei de referèndum a Catalunya
Per la seva part, Catalunya va aprovar el 6 de setembre una llei de referèndum per majoria absoluta, ja que va comptar amb el suport de 72 diputats i 10 abstencions, mentre que els 52 diputats del PP, PSC i Cs van marxar del Parlament per no participar en la votació. Aquesta legislació contemplava que Catalunya pogués celebrar un referèndum d'autodeterminació, així com que pogués declarar la independència si aquesta tenia més vots a favor que en contra.
Amb tot, Catalunya va celebrar el referèndum de l'1-O, en el qual van participar 2.286.217 de persones, el 43% del cens electoral. En aquella ocasió, el 90,18% dels votants es van mostrar a favor de la independència. Aquests fets van portar a la condemna dels nou presos polítics a la presó, que compleixen penes d'entre tretze i nou anys de reclusió per, entre altres delictes, el de sedició.
En les darreres eleccions catalanes, les formacions independentistes han tingut la majoria tant en vots com en escons. És la primera vegada que aquests partits han aconseguit una majoria en vots, que se situa en el 52%. A més, han obtingut un total de 74 diputats al Parlament, 33 d'ERC, 32 de JxCat i 9 de la CUP.
Imatge principal: Una bandera de Canadà, a dalt, i del Quebec, a baix