El departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat 22 cossos de soldats republicans que estaven en una fossa del de Salomó (Tarragonès), que van ser assassinats el gener del 1939 quan l'exèrcit franquista va ocupar la localitat. Els esquelets, segons han comprovat els arqueòlegs, tenen restes de metralla i ferides de bala, així com botons i indumentària de l’exèrcit republicà.
En el moment del crim, els veïns del poble van recollir els cadàvers que havien quedat estesos al terra amb un carro i els van enterrar en una fossa cavada expressament al cementiri, segons detalla un comunicat del departament de Justícia. "Ho van fer de pressa i corrents, per por a represàlies. Els esquelets, de fet, han aparegut de forma totalment desordenada", s'indica.
La UAB analitzarà les restes
De moment, els experts han donat l'excavació per acabada, que es va iniciar el 21 d'octubre. Ara bé, els treballs encara duraran uns dies més perquè els arqueòlegs estan retirant un per un els cossos de la fossa. Després, les restes es traslladaran al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per efectuar l’estudi antropològic i l’extracció d’ADN.
A més, dins de la fossa s'ha localitzat una creu amb dos noms inscrits Josep Bellet i Ramon Carné, que eren dos joves republicans nascuts a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) que haurien mort durant l’ocupació. Els familiars, que són els que van fer instal·lar la creu, es van assabentar de la seva mort perquè els hi van explicar uns testimonis dels fets. Cada any, per Tots Sants, viatjaven en tren fins a Salomó i hi deixaven flors. Precisament, les nebodes dels soldats són les que van sol·licitar l’obertura de la fossa a la Generalitat i van donar mostres d’ADN. Ara, els encreuaments genètics determinaran si els dos homes estan entre els 22 cossos recuperats.
D'altra banda, a uns metres de la fossa, també hi ha una làpida amb el nom d’Emilio Montemayor Ruben de Celis, un soldat republicà que va poder ser identificat durant la recollida de cadàvers amb carro, gràcies a la foto del carnet d’identitat. La Direcció General de Memòria Democràtica va aconseguir contactar amb una filla, que va preferir no desenterrar el cos. Segons el relat familiar, l’home va ser exhumat de la fossa i va ser enterrat on ara hi ha la làpida.
Sobre l'obertura d'aquesta fossa i la recuperació dels cossos, s'ha referit la consellera de Justícia, Ester Capella, en el seu compte de Twitter. "Van ser víctimes de l’ofensiva franquista del gener del 1939. Justícia treballa per identificar-les, tornar-les a la seva família i enterrar-les dignament. Obrim fosses per tancar dols", ha manifestat en la piulada.
Pla de fosses
Amb l'excavació de Salomó, ja són 34 les fosses que s’han obert gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza la seva obertura i els treballa per identificar-ne les víctimes. En el marc d'aquest pla, s'han recuperat 338 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
Un arqueòleg treballa a la fossa de Salomó / departament Justícia
A més, el Govern també té en marxa el Programa d’identificació genètica que, actualment, disposa d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. A més, també hi ha inscrites uns 6.000 casos en el cens de persones desaparegudes durant Guerra Civil i el règim franquista a petició dels familiars.