El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, ha publicat el balanç del Pla de fosses 2020-2022 aquest dilluns. En xifres totals, s'indica que s'han recuperat les restes de 264 individus, en intervencions arqueològiques a 28 fosses en els darrers tres anys. A més, es detalla que s'han dut a terme 19 treballs de documentació per ampliar la informació disponible i preparar els treballs de camp. En aquest període, es van retornar a les famílies les restes de 10 víctimes identificades. També es van rescatar més de 3.000 objectes de materials associats als soldats exhumats, tant de l’exèrcit republicà com de l’insurrecte, i d’algunes víctimes civils.
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha assegurat que és un resultat excepcional. “La recuperació de les restes de 264 individus entre els anys 2020, 2021 i 2022 és una xifra alta perquè tenim uns equips consolidats, amb historiadors i historiadores, arqueòlegs, antropòlegs forenses i genetistes, que treballen molt bé i perquè tinguem èxit.” A banda dels 264 individus exhumats, Aragoneses ha afegit que s’han recollit un mínim de 32 restes superficials, i ha explicat que “és pel context de la Batalla de l’Ebre: els soldats no tenien el temps ni els mitjans per obrir una fossa i inhumaven els companys com podien, i les inclemències del temps i els incendis han fet sortir a la superfície aquestes restes”. Justícia sosté que, d’acord amb el protocol establert, “els informes elaborats inclouen una anàlisi exhaustiva de cadascun dels individus recuperats, que en determina les patologies i possibles causes de mort”.
L’esforç de la recerca i identificacions
I en els casos que no s’hi van trobar restes, el Departament de Justícia també hi destaca “l’esforç realitzat”, com ara a les excavacions de l’ermita de Sant Josep de Bot, a la Terra Alta; al cementiri de Montjuïc de Barcelona, on se cercaven les despulles del poeta cubà i brigadista internacional Pablo de la Torriente Brau; al mas de la Griera, a Gurb; al castell de Montclar, a l’Urgell, o a les fosses del prat de Clem, la plana de Mont-ros o la torre de Capdella, situades al Pallars Jussà.
A Catalunya, entre 1999 i 2022, s’han identificat 30 persones, 20 de les quals des de l’aplicació del Programa d’identificació genètica, el 2016. De les deu persones identificades i retornades pel Pla de fosses 2020-2022, quatre corresponien a soldats exhumats a les fosses del cementiri vell del Soleràs: tres soldats republicans (Josep Pérez Fajardo, Francisco Salvador Gracia i Salvador Moreno Costa) i un soldat franquista (Herminio Bonilla Javato).
També s'informa que dels gairebé 200 individus desenterrats al mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre), es van retornar les despulles d’Anton Casanovas Castany, Andreu Flores Flores i Josep Aubeso Rovira. Es van identificar també les restes del soldat republicà Josep Sans Cabot, excavades al parc eòlic de Corbera d’Ebre, i les del maqui Francisco Serrano Iranzo, recuperades del cementiri dels Reguers.
Finalment, en el marc del conveni de col·laboració amb el govern de Navarra i gràcies a la cessió de les dades genètiques, es va aconseguir identificar les restes de Ramón Haro Gómez, assassinat en la fugida del Fuerte de San Cristóbal de Pamplona.
La majoria de les fosses estaven situades en diversos indrets: properes als llocs d’execució, hospitals de campanya i llocs de socors del camp de batalla, en cementiris i en línies de trinxeres.
Primo de Rivera, fora
Per la seva part, el govern espanyol té pendent d'exhumar més de mil foses de la Guerra Civil i el Franquisme. I, precisament aquest dilluns, en aplicació de la nova llei espanyola de Memòria Democràtica, les restes del fundador de la Falange, Primo de Rivera, s’ha exhumat del Valle de los Caídos i s’han dut al cementiri de San Isidro.