Els crims del franquisme continuen impunes. L'Audiència de Barcelona ha confirmat l'arxivament de la querella interposada pels germans Pepus i Maribel Ferrándiz, per les tortures que van patir l'any 1971 a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, durant el règim franquista, segons han informat Irídia, que porta el cas, aquest dijous. La secció 2a de l'Audiència de Barcelona manté el raonament del jutjat d'instrucció, i sosté que el cas està prescrit i que als seus autors se'ls hauria d'aplicar la llei d'amnistia de 1977, que està en vigor, malgrat la nova llei de memòria democràtica espanyola, que insisteix a aclarir aquests fets. El mateix va passar amb la primera querella a Via Laietana, presentada per Carles Vallejo. Amb tot, el tribunal convida a investigar el cas "fora del procés penal", i complir el mandat de la nova norma de memòria. Aquesta és una línia de treball que es planteja la nova Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica, que encapçala Dolores Delgado; és a dir, escoltar les víctimes i liderar les investigacions dels crims del franquisme.
Laura Medina, lletrada dels germans Ferrándiz, ha afirmat que presentaran recurs contra l'arxivament perquè la interpretació que fan els tribunals espanyols "vulnera, una vegada més, els drets de les víctimes del franquisme, i contradiuen el Dret Internacional, que estableix que els crims de lesa humanitat no prescriuen mai, no són susceptibles d'amnistia i ja estaven penalitzats pels tractats i normes internacionals vigents en el moment en què van ser comesos". La Fiscalia de Barcelona també va demanar que s'investigués el cas dels germans Ferrándiz, que van ser vexats durant 32 dies per agents de la Brigada Político-Social quan tenien 17 anys per haver repartit pasquins, en militar a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya) .
Per la seva part, Òmnium Cultural, Irídia, la Comissió de la Dignitat i les entitats que impulsen la campanya Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria han denunciat que el cas dels germans Ferrándiz "s'emmarca dins un patró recurrent d'arxivament de querelles sobre crims del franquisme, malgrat la vigència des de fa dos anys de la llei de memòria democràtica, que reconeix el dret a investigar les violacions dels drets humans comeses durant aquella època". A més, han afirmat que “aquest mandat legal no s'ha aplicat de manera efectiva”, i l'únic cas en què es va arribar a prendre declaració, el de Julio Pacheco, també va concloure sense avenç.
A més de la via judicial, les entitats reclamen que la Prefectura es converteixi en un espai de memòria, i el primer i tercer dimarts de cada mes, es concentren davant de l'edifici per reclamar-ho.
Cap vulneració de drets
En la resolució, el magistrat José Carlos Iglesias, com a ponent de la secció 2a de l'Audiència de Barcelona, descarta que el titular del jutjat d'instrucció 3 de Barcelona hagi vulnerat el dret a una tutela judicial efectiva als germans Ferrándiz, perquè sosté que el que s'exigeix als jutges és una argumentació raonada de la seva decisió i la del magistrat del cas Ferrándiz assegura que ha fet una "exhaustiva descripció de les seves raons" per no admetre la querella. Per això, el tribunal qualifica de "sorprenent" les al·legacions fetes per l'advocada dels querellants i de la Fiscalia.
Hi afegeix que, correctament, el magistrat ha fet referència que ha de complir el principi de legalitat penal, que estableix que no es pot investigar una persona per uns delictes que no existien en el moment de cometre'ls, i que fa referència a recents resolucions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que així ho confirmen en recents denúncies contra crims en època del dictador.
Resposta a les víctimes
Finalment, el tribunal qualifica de "lloable" la tasca d'intentar aclarir el que es qualifica de crims contra la humanitat, però insisteix que "no pot ser a costa del principi de legalitat penal". I conclou: "El dret a la investigació al que fa referència la llei de memòria democràtica es pot satisfer fora de l'àmbit d'un procés penal que no pot conduir a cap condemna."