El president del tribunal de l'Audiència Nacional que va jutjar els atemptats terroristes de l'11 de març de 2004 i ara jutge en excedència, Javier Gómez Bermúdez, creu que "la sentència és millorable" i no va ser "rodona" perquè no es va condemnar en primera instància a l'implicat en el subministrament d'explosius Antonio Toro, tot i que el Tribunal Suprem li va imposar finalment una pena de quatre anys per tràfic d'explosius. "Jo hauria d'haver-me esforçat més, perquè si arribo a raonar una mica més perquè probablement el Suprem hauria validat la condemna. Vam entendre que hi havia proves suficients per a condemnar-ho i ens quedem curts", reconeix en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu del 20è aniversari dels atacs terroristes, uns fets que prescriuen aquest dilluns.
Gómez Bermúdez, que des de fa set anys exerceix com a advocat en un despatx, va ser el president del tribunal i el ponent de la sentència que va condemnar a 18 persones pels atemptats que van segar la vida de 193 persones i van provocar més de 2.000 ferits. El magistrat en excedència incideix en el fet que encara que la mateixa sentència "no era rodona", creu que es va fer "un treball correcte". Això sí, assegura que encara no s'explica com van passar per alt la qüestió relativa a Toro. "Jo crec que estàvem tan ficats... Bé (me'n vaig descuidar), a mi en particular, que era el ponent i, per tant, estava obligat a proposar als companys les tesis jurídiques", afegeix.
Malgrat aquest matís, posteriorment esmenat per l'alt tribunal, Gómez Bermúdez creu que els fets van quedar provats de manera clara. És per això que lamenta l'existència de les "teories de la conspiració", que al seu judici "han fet molt de mal a les víctimes". "El dolor que senten pel que han sofert, per la qual cosa els ha passat, es veu damunt augmentat pel dubte, creat artificialment. Continuar discutint coses tan absurdes com si ETA va intervenir, o si hi havia titadine o no... Jo crec que ha fet molt de mal", afirma.
Alguns polítics van mantenir "tesis insostenibles"
Tirant la vista enrere, Gómez Bermúdez recorda que els mesos posteriors als atacs "la societat estava dividida" i es van crear diferents bàndols, també entre els mitjans de comunicació. "Hi ha qui tractava la informació més dignament i qui no. Però és que les teories de la conspiració no tenen la més mínima base", insisteix. En aquesta línia, el lletrat lamenta que "encara existeixin polítics, la majoria retirats, que continuïn sostenint tesis insostenibles". "És el seu dret, són ciutadans, tenen llibertat d'expressió; ells veuran. Però això simplement és ja una opinió", afegeix. Malgrat tot, vint anys després dels atemptats Gómez Bermúdez sosté que "mai, ni abans, ni durant ni després de la sentència" ningú li ha esbroncat o retret la seva actuació. "Ningú m'ha abordat pel carrer, diguem amb males formes, tot el contrari. Els pocs que s'acosten és per a preguntar-me o donar-me les gràcies. La gent és molt amable", reconeix.
Va aguantar "l'aiguat" durant el judici
Preguntat si considera que va haver-hi advocats que no van actuar bé a l'hora de defensar als seus clients, Gómez Bermúdez assenyala que el va sorprendre que "alguns, molt pocs, eren acusacions particulars i actuaven com a defenses". "Això em tenia perplex", reconeix, abans d'indicar que el president d'un tribunal, en circumstàncies així, pot prendre la decisió radical d'expulsar del procés a aquests lletrats. "Però si fas això dones una causa de nul·litat. Per tant, aguantes l'aiguat i punt, aguantes que les acusacions preguntin coses que no estan en els seus escrits, plantegen tesis diferents i no poden fer-ho".
Amb tot, el magistrat en excedència aplaudeix el "treball magnífic" de la majoria dels lletrats defensors que van participar i "sobretot", destaca, "els advocats del torn d'ofici", per als qui "va suposar un sacrifici enorme perquè els seus despatxos els van haver de tancar durant un any i escaig", ja que el judici va durar quatre mesos i mig —del 15 de febrer al 2 de juliol de 2007—, més el temps fins que el Suprem va sentenciar en ferm, en 2008. "Van fer un esforç descomunal, el meu record és molt bo", ressalta.
Ja fora de la judicatura, "amortitzat"
Gómez Bermúdez rebutja que el viscut en el judici de l'11-M influís en la seva decisió de deixar anys després la judicatura, assenyalant que la sentència la va dictar en 2007 i la seva excedència voluntària com es va produir en 2015, quan va ser designat jutge d'enllaç a França, dos anys abans de passar a exercir com a advocat. Sí que admet que després de la sentència dels atemptats i després de la de l'accident aeri del Yak-42, que va ser "particularment nociva" per al seu futur en la carrera judicial, va quedar "amortitzat". "Jo ja sabia que no anava a arribar al Tribunal Suprem. I arriba un moment en el qual decideixo provar altres experiències, res més", assegura, per a afegir que no descarta poder tornar a la judicatura, un retorn que no s'ha deixat de plantejar perquè es considera "jutge de vocació", però llisca que ho veu "francament difícil".