Ruta marcada. El titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha desestimat aplicar la llei d'amnistia als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a qui imputa els delictes de malversació i traïció, juntament amb 11 persones més, en la suposada ingerència russa en el moviment independentista, segons una resolució que ha avançat aquest dimarts El Periódico i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. A més, en una segona resolució, el magistrat ja ha resolt elevar els suposats indicis contra Puigdemont i el diputat de Junts Francesc de Dalmases al Tribunal Suprem perquè són aforats. Amb tot, obre la porta que l'alt tribunal assumeixi la investigació de la resta d'11 imputats, als quals el jutge Aguirre sosté que estan "inescindiblement units amb l'actuació dels aforats" i a tots ells els afegeix el delicte de pertànyer a organització criminal. Les defenses s'han queixat que el magistrat del cas Volhov té la causa retinguda i no els dona trasllat del sumari, ni tampoc d'aquesta darrera resolució, i no eleva els seus recursos contra la nova investigació a l'Audiència de Barcelona. Per ara, es desconeix el posicionament de la Fiscalia Anticorrupció en tot el que ha fet el magistrat de Barcelona.
Per a sorpresa de tothom, el jutge Aguirre va dictar una resolució el 21 de juny passat, en la qual admetia que creava la nova peça de la trama russa perquè l'Audiència de Barcelona el va obligar a tancar el cas Volhov fins a l'agost de 2023, atès que havia fet una pròrroga del cas sense noves diligències pendents de practicar. En aquella resolució, el magistrat ja anunciava que elevaria el cas al Suprem, un cop hagués recollit els nous indicis. Només ha trigat 14 dies a fer-ho. I és que la nova peça s'alimenta del material del cas Volhov, on un tribunal superior li ha ordenat que l'arxivi o l'enviï a judici. Davant tantes irregularitats i opacitats, Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont i també imputat en aquesta peça, va presentar una querella contra el jutge Aguirre per prevaricació al TSJC i també una segona recusació. També ho ha fet en nom del director de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, imputat en la causa de Volhov i ara en la nova peça.
Reacció contrària a la del jutge de Tsunami
La resolució del jutge Aguirre arriba l'endemà que el magistrat Manuel García-Castellón hagi acordat l'arxivament del cas Tsunami Democràtic, després del correctiu rebut per l'Audiència Nacional en invalidar gran part de la investigació, fet que deixa Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg a un pas de ser alliberats de la investigació de terrorisme al Suprem, com els 10 investigats a l'Audiència Nacional.
Amb aquesta actuació, el jutge Aguirre ha copiat el que va fer García-Castellón amb la causa de Tsunami: va elevar el cas al Suprem abans que l'Audiència Nacional revisés els recursos en contra. Al final, però, García-Castellón sí que ha fet cas de l'òrgan superior i ha arxivat el cas per no haver prorrogat correctament la investigació i que li hagin invalidat els darrers 3 anys d'investigació.
L'inici: la caiguda del govern del PP
En l'exposició raonada al Suprem, de 82 planes i amb índex, el jutge Aguirre torna a citar paràgrafs sencers de la seva resolució del 21 de juny passat i fa valoracions polítiques. En concret, situa l'inici de la ingerència russa en el moviment independentista català el 18 de maig de 2018, quan es dicta la sentència de la Gürtel i el govern espanyol del PP de Mariano Rajoy cau per una moció de censura del PSOE amb el suport dels grups independentistes, afirma el titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona.
El magistrat Aguirre sosté aquesta relació només pel fet que el 18 de maig de 2018, la policia espanyola, complint les seves ordres, va practicar una vintena d'escorcolls en el cas Diputació de Barcelona, sobre suposades subvencions irregulars concedides a entitats properes a Convergència, com és la fundació Catmon, presidida per Víctor Terradellas, exresponsable de política exterior de CDC i el mòbil del qual ha servit per farcir la suposada trama russa del cas Volhov i ara la nova peça, on també és investigat Terradellas. El responsable de Catmon va negar davant del jutge que el president Puigdemont li fes cap encàrrec amb Rússia, però va revelar els noms dels ciutadans russos que va portar a veure el president el dia abans de la DUI a la Casa dels Canonges. Hi precisa que es va oferir al president Puigdemont un sistema de criptomonedes per tal de finançar la futura Catalunya independent i suport militar, i que també sabria aquest pla el periodista Carles Porta, amic de Puigdemont, per les seves converses amb Terradellas, i ara un dels 13 imputats.
El magistrat hi afegeix que Terradellas va ser rellevat per Josep Lluís Alay en els contactes amb dirigents russos, tot i que hi barreja viatges a Rússia com a periodista i historiador, a banda d'un com a director de l'oficina de Puigdemont.
Repeteix els errors sobre Mas i Madí
El jutge Aguirre només té d'indicis contra Artur Mas perquè hauria permès els contactes de Terradellas amb ciutadans russos, dels quals es desconeix el vincle real amb el govern de Vladímir Putin, el 2017. A més, repeteix, en l'exposició raonada, els errors detectats per la defensa de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pina, en la resolució d'imputació, que ni ha corregit.
En el recurs, Pina li recorda que el president Mas va abandonar qualsevol condició d'autoritat el mes de gener de 2016. L'advocat també aclareix que no és cert, com afirma el magistrat, que David Madí fos cap de gabinet de Mas fins al 27 de setembre de 2015. "Mai va ser cap de gabinet, sinó portaveu i secretari executiu de comunicació i estratègia de CDC", a més, hi afegeix que Madí va deixar el món de la política l’any 2010.
I sense cap indici nou, el jutge Aguirre sosté que "Mas i Puigdemont van liderar i van permetre desenvolupament d'una política de contactes amb elements d'ingerència russa, a esquena de l'estat espanyol".