El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va denegar l’aplicació de l’amnistia als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, en la nova imputació que els hi ha fet per la suposada ingerència russa a l’independentisme català, sense esperar la preceptiva resposta de la Fiscalia, segons fonts jurídiques han confirmat a ElNacional.cat. La llei d’amnistia del procés precisa que el jutge o tribunal de cada cas ha de donar “prèvia audiència” a la Fiscalia i a les parts, abans de resoldre la seva decisió. En la resolució del 21 de juny, el jutge del cas Volhov va imputar 13 persones pels delictes de malversació de fons i traïció i donava només 2 dies a les parts perquè diguessin si se’ls podia aplicar la norma de l’oblit penal. La majoria de defenses va complir el termini i van presentar els seus escrits, mentre el fiscal Anticorrupció, Ricardo Sanz-Gadea, va enviar el seu informe per ser ratificat pel seu superior, Alejandro Luzón, però el posicionament de la Fiscalia es va quedar a Madrid, ja que es confiava que el magistrat esperaria l’informe del fiscal (s'indica que se li va comunicar que es faria), abans de dictar la resolució, com és habitual.
La resolució del jutge Aguirre en la qual denega l’amnistia a Mas i Puigdemont és del 9 de juliol passat, el mateix dia que va acordar, en una altra resolució, que enviava la suposada nova trama russa al Tribunal Suprem perquè són aforats Puigdemont i Francesc de Dalmases, com a actuals diputats de Junts. La Fiscalia no compleix de forma estricta els terminis fixats pels jutges, com sí que ho fan els advocats. No obstant això, fonts del ministeri fiscal precisen que en les causes per aplicar la llei d'amnistia són supervisades per dos òrgans superiors i que la resposta pot arribar al fiscal del cas una o dues setmanes després. A més, en el cas de la llei d'amnistia, tots els jutges i tribunals estan donant un termini de 5 a 10 dies per informar sobre aquesta norma.
Si el TSJC admet la querella, el jutge s'ha d'abstenir
Les inusuals presses del magistrat de Barcelona s'interpreten d'una única manera. Si el TSJC resol que admet la querella de Gonzalo Boye, advocat de Josep Lluís Alay i de Puigdemont, contra el jutge Aguirre per prevaricació, el magistrat no podrà fer cap tràmit més sobre la trama russa, fins a la resolució sobre si la seva actuació ha estat correcta. L'admissió a tràmit d'una querella contra un jutge és motiu d'abstenció sobre els fets que investia, ho deixa ben clar la llei.
La base de la querella és que el jutge Aguirre ha desoït l’ordre de l’Audiència de Barcelona d’aturar la investigació del cas Volhov a agost del 2023, i de dur-lo a judici o arxivar-ho. Boye manifesta que de “forma il·legal” el jutge ha obert una investigació sobre la ingerència russa amb la mateixa informació que té del cas Volhov i posant nous investigats per dissimular que no és el mateix procediment. També argumenta que el magistrat del cas Volhov ha perdut tota imparcialitat pels àudios enregistrats al jutjat, on se'l sent a dir que actua contra el govern de Pedro Sánchez.
Informacions parcials als investigats
A més, aquesta setmana, l'advocada Isabel Elbal, en nom de quatre investigats de la trama russa, va demanar l'empara al nou lletrat de l'administració de justícia del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona (que s'hi ha incorporat fa tres setmanes) perquè no se li comunicava res (ni les resolucions del jutge) sobre la nova peça de la ingerència russa, ni tan sols la provisió dels seus escrits.
Finalment, aquest dimecres han rebut parcialment els escrits. Per exemple, per ara, només es tramiten dos dels 13 recursos presentats contra la nova investigació: la d'Artur Mas i la del periodista Carles Porta. I, només es dona trasllat a les parts i després s'elevarà a l'Audiència de Barcelona, on les defenses esperen que torni a corregir al magistrat, si no arriba abans l'admissió a tràmit de la querella. Caldrà veure si, aquest cop, arriben a temps els informes del fiscal Anticorrupció.