Causa adormida. El Tribunal de Comptes ha endarrerit el judici contra el jutge Daniel de Alfonso, demandat per haver cobrat uns 206.000 euros en concepte de triennis i altres complements salarials que no li pertocaven de l’Oficina Antifrau de Catalunya, quan era director del 2011 al 2016. El tribunal ha descobert que hi havia dos procediments oberts contra el magistrat pel mateix concepte, i ara els ha unificat i ha tornat a demanar a les parts els seus escrits de reclamació i defensa. La previsió és fer el judici el primer trimestre de 2025, segons han informat fonts del tribunal a ElNacional.cat.
La consellera de la secció 2a d’Enjudiciament, Elena Hernáez, ja havia fet la vista prèvia al judici el març de 2023 i ara De Alfonso torna a guanyar més temps per no fer front a aquesta reclamació. Des d’Antifrau se sosté que ja va alertar al Tribunal de Comptes almenys fa més de cinc anys d'aquesta duplicitat, que finalment ha estat resolta. La segona demanda estava en el Departament 3 d'Enjudiciament i el procediment se l'ha quedat la consellera del Departament 2on perquè té la causa més antiga.
Cessat per conspirar contra Catalunya
Ara, la Fiscalia i Antifrau reclamaran a De Alfonso que torni la mateixa quantitat, ja que les dues causes obertes es basen en els mateixos dos informes que va aportar la Sindicatura de Comptes: el 5/2018, sobre l’exercici 2015, i l’informe 20/2020 dels exercicis del 2010 al 2018.
El Parlament va cessar De Alfonso com a director d’Antifrau el juny del 2016, quan va transcendir la seva conversa amb l’exministre d’Interior, Jorge Fernández-Díaz, que parlaven d’operacions prospectives per enfonsar el llavors president Artur Mas, l’alcalde Xavier Trias i la família Pujol Ferrusola, certificat per aquest diari en els papers de l’operació Catalunya.
Per aquestes conspiracions, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no va sancionar ni va expulsar de la carrera judicial a De Alfonso perquè llavors no exercia de magistrat. Arran d'aquell escàndol va marxar a Cantabria, on és el titular del jutjat de Vigilància Penitenciària.
Irregularitat en els triennis
En la vista preliminar de fa un any, la seva advocada, Marta Milans del Bosch, va assegurar que no es podia fer responsable De Alfonso d’aquests cobraments perquè el llavors Oïdor de Comptes del Parlament -de qui depèn Antifrau- no va posar-hi cap pega.
La consellera del Tribunal de Comptes, però, va fer cas del raonament del fiscal i de l’advocada d’Antifrau que De Alfonso “és el responsable comptable perquè va ordenar i percebre la majoria de pagaments", que es feien a l’oficina, que el 2015 tenia 4,7 milions d’euros de pressupost.
El substitut de De Alfonso, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, que continua al capdavant d’Antifrau, va destapar despeses particulars del seu antecessor pagades amb els diners de l’organisme públic, com l’abonament al Palau de la Música.
Gimeno també va aturar el sistema de pagament dels triennis perquè es calculaven en el darrer lloc de treball de la persona i no en la categoria meritada, tal com es fa en el cos de funcionaris de la Generalitat. Un sistema discutit amb la Sindicatura de Comptes.