Més pressió del Poder Judicial. El jutge Manuel García Castellón ha acordat que també investiga el president Carles Puigdemont a la causa de Tsunami Democràtic, oberta pel delicte de terrorisme, i li ha ofert accions perquè es personi "voluntàriament" a la causa, mentre demana el suplicatori perquè és aforat al Parlament Europeu per poder-lo imputar. En la resolució, coneguda aquest dilluns, el jutge imputa més persones, entre elles Marta Rovira. La Guàrdia Civil va entregar divendres un nou informe al magistrat en què assegurava el lideratge de Rovira, només a partir d'uns missatges de mòbil, i ara el jutge ha fet el pas d'imputar la secretària general d'ERC.
La causa de Tsunami Democràtic és una de les que estarien en l'esborrany de la llei d'amnistia que intenten pactar el PSOE, ERC i Junts. Els investigats de Tsunami són: Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani Massip, Oleguer Serra, Marta Rovira Vergés i Josep Lluis Alay Rodríguez, entre d'altres i, com en el cas de Puigdemont, ofereix que es personi de forma voluntària Rubèn Wagensberg perquè és aforat i diputat d'ERC al Parlament.
Sense proves directes
El magistrat sosté que "Tsunami Democràtic, de forma indiciària, va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb rols diversos que estenien el seu àmbit d'actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu, la finalitat essencial del qual era subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva".
No hi ha cap prova directa contra el president Carles Puigdemont. En la resolució, el titular del jutjat Central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional sosté que el president Puigdemont “és una de les persones de les quals està acreditat indiciàriament, a la vista de l'anàlisi de l'agenda d’Alay, que va acudir a les reunions que es van celebrar a Ginebra els dies 29 a 31 d'agost de 2019, i on va poder haver-se planificat l'actuació de Tsunami Democràtic”. El seu nom —hi afegeix— apareix en un missatge que figura en el dispositiu analitzat de Josep Lluis Alay, cap de l’Oficina del president Puigdemont, enviat pel periodista Jesús Rodríguez: "El dilluns 26 d'agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d'ÓMNIUM informaran directament el president PUIGDEMONT. T'ho avanço perquè tinguis constància". Hi afegeix, que a l'acte de Ginebra també va assistir-hi Marta Vilalta, portaveu d’ERC.
De terrorisme i desordres
Malgrat les poques proves, el magistrat conclou que desaparegut el delicte de sedició, hi ha indicis per investigar els fets de Tsunami com a terrorisme, tot i que també pel delicte de terrorisme en concurs amb el de desordres. Hi raona que "l'anàlisi dels fets exposats no permet excloure, en absolut, que Tsunami Democràtic pogués tenir la consideració de grup terrorista", havent d'aclarir si es va arribar a materialitzar la seva actuació amb algun dels delictes de l'article 573 Codi Penal, i cita contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, de falsedat documental, contra la Corona, d'atemptat i tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius, prevists en el present Codi, i l'apoderament d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies. A més, sosté que "resulta especialment significatiu subratllar que existeixen indicis suficients de la qualificació, almenys, dels delictes de falsificació documental i danys, a més de delicte de risc catastròfic".
En la resolució, el jutge també cita com a testimonis la portaveu d'ERC, Marta Vilalta i el líder abertzale Arnaldo Otegi perquè expliquin si van participar en aquesta reunió a Suïssa. La causa de Tsunami revifa quan el mateix jutge havia insinuat que derivaria el cas als jutjats de Barcelona perquè només hi veia el delicte de desordres públics. Així ho pensava la Fiscalia també, que ara s'haurà de pronunciar. El problema és que des de fa una setmana a la causa també hi són Vox i l'associació Dignidad y Justícia, com a acusació popular, que poden fer mantenir la causa a l'Audiència Nacional, com ara pretén el jutge.