El titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional ha prorrogat fins al 29 de gener de 2024 la investigació sobre els organitzadors de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, que va impulsar grans mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans, a partir del 14 d'octubre del 2019. En la interlocutòria de l'11 de juliol, avançada per Nació Digital i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat Manuel García Castellón justifica que cal prorrogar sis mesos més aquesta instrucció perquè hi ha pendents diligències sobre "l'impacte econòmic de l'activitat delictiva, així com informes policials de recapitulació". A més, considera que els investigats estarien implicats en "activitats tecnològiques i de finançament d'aquesta plataforma i planificació d'activitats subversives".

La investigació de Tsunami va estar secreta des del seu inici, el 2019, i es va aixecar el maig passat i la Fiscalia té pendent de resoldre si demana que la causa es derivi a jutjats de Barcelona, en desaparèixer el delicte de sedició, o mantenir-lo a l'Audiència Nacional.

"Actes violents"

En concret, en la interlocutòria el magistrat afirma: “En la present causa s'investiga la plataforma denominada Tsunami Democràtic i les actuacions dutes a terme, essencialment l'octubre de 2019, respecte dels incidents i mobilitzacions violentes dutes a terme després de la sentència dictada pel Tribunal Suprem contra els autors del fenomen sediciós independentista succeït a Catalunya l'any 2017, i els investigats estarien implicats en activitats tecnològiques i de finançament d'aquesta plataforma i planificació de les activitats subversives.” I afegeix que “encara hi ha pendents d'instrucció, diverses diligències tendents a acreditar l'impacte econòmic de l'activitat delictiva, així com informes policials de recapitulació, tractant-se de delictes de summa gravetat que justifiquen la pròrroga conforme als estàndards jurisprudencials i l'anterior regulació més casuística que la vigent”. 

Danys xifrats en 2,7 milions

Pel que fa als danys, el jutge Garcia Castellón va dictar una providència, el juny passat, en la qual demana a l'Ajuntament de Barcelona, que quantifiqui els danys que hauria patit la ciutat amb la protesta que es va fer als voltants del Camp Nou, el  18 de desembre de 2019, en el partit Barça-- Madrid. També ha demanat al Ministeri de Transports que quantifiqui els danys per la manifestació a l'aeroport del Prat, el 14 d'octubre de 2019, impulsada per Tsunami.

Per ara, la Guàrdia Civil ha informat el titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, que ha quantificat fins a 2,7 milions d'euros les pèrdues per les mobilitzacions, impulsade sper Tsunami, a l'aeroport del Prat i pels talls de vies a l'AP-7 i a l'N-II, fins a la Jonquera.

Els investigats

La investigació secreta ha permès espiar, amb permís judicial, a força dirigents polítics catalans. Per ara, els investigats oficials són set imputats del cas Volhov, detinguts l’octubre de 2020 i que a l’estiu del 2021 va reclamar-los el jutge de l’Audiència Nacional. Són: Oriol Soler Castanys, editor i director general de SOM, el primer a personar-se a la causa amb l'advocat Benet Salellas; l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell, de qui la Guàrdia Civil sosté que rep l'encàrrec d'engegar Tsunami i les mobilitzacions a l'aeroport, l'AP-7 i al Camp Nou; l'exdirigent de CDC, David Madí, de qui s'assegura que és coneixedor de Tsunami, però que no està en la direcció; el cap de l’Oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay; l'informàtic Jaume Cabaní, i els activistes Marta Molina i Josep Campmajó, aquest darrer com a coordinador de mobilitzacions amb grups, com ara els CDR. En el sumari, la Guàrdia Civil situa en un lloc destacat la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, a l'exili a Suïssa, però el jutge, per ara, no li ha imputat res.