El jutge Baltasar Garzón s'ha mostrat contundent: "És clar que hi ha lawfare a Espanya". Així s'ha expressat aquest dimecres en la inauguració de la 14a edició del Seminari Internacional de Teoria Crítica en Drets Humans que se celebra a la Universitat Pablo de Olavide a Sevilla, on s'ha referit a una de les qüestions claus de l'actualitat política catalana i espanyola —amb els moviments de Manuel García-Castellón de fons. De fet, les declaracions de Garzón tenen lloc uns dies després que la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, qüestionés directament el jutge de Tsunami Democràtic: "Sempre s'inclina en la mateixa direcció".
"Molts s'esquincen ara les vestidures quan es parla de lawfare a la justícia espanyola... doncs és clar que hi ha lawfare, aquí, al Brasil, i si no que li ho diguin al president Lula", ha dit l'exmagistrat de l'Audiència Nacional, en declaracions recollides per eldiario.es. I ha afegit: "No es pot instrumentalitzar la justícia en la línia d'un interès polític i de persecució política de qualsevol grau, i no fer-ho quan és en defensa de les víctimes". I així, Garzón ha connectat amb la memòria històrica i el compliment del dret internacional humanitari. "A Espanya no hi ha hagut justícia transicional, però tampoc per als crims franquistes. (...) Ni tan sols hi ha veritat ni una memòria construïda des de la institucionalitat o amb un relat acceptat fins a, com a mínim, l'any 2007 en què s'aprova la primera llei de memòria", ha afirmat.
La justícia espanyola i la memòria històrica
El jutge també ha considerat que una altra qüestió pendent és que "no hi ha hagut en gran manera reparació". "Ha sigut parcial i no amb el concepte o l'extensió que l'expressió implica dins de la terminologia del dret internacional", ha sentenciat, tot afegint que "aquest és el nucli, com un sistema tracta les víctimes que el mateix Estat va propiciar o va ser causant de les seves ferides o la impunitat dels crims". "I la pregunta és per què mai s'ha fet a Espanya. La resposta és que el poder judicial no ha volgut fer-ho perquè està transversalment prenyat de concepcions franquistes", ha etzibat. Aleshores, ha assegurat que "es tracta de fer justícia a favor de les víctimes", una cosa que "no seria forassenyada perquè està emparada pel dret internacional i les víctimes ho estan esperant". "No hi ha voluntat en el poder judicial perquè això canvia", ha lamentat.
"Espanya és molt mal exemple, en qualsevol cas, de tot el que no s'ha de fer", ha considerat Garzón, que ha afegit que l'Estat té un "problema": que hi ha "representants públics que pensen que hi ha víctimes de primera categoria, de segona i altres que no existeixen, que són les del franquisme". "Les víctimes són el nucli i el dret a la veritat no prescriu, l'únic que cal a Espanya és aplicar la llei", ha manifestat. També ha explicat que "la justícia de transició és un antídot en temps de negació, però que el primer que cal fer és assumir que els fets han ocorregut i que el trencament de les persones afectades ha ocorregut". "El problema és quan la negació es trasllada al moment en què ocorren els fets i es discuteix si van ocórrer o no, com ocorre en aquest país", ha dit. Per acabar, ha assenyalat que "a Espanya hi ha una tendència judicial de ser ultrapositivista i ultranacionalistes en la interpretació del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari, que l'apliquem pràcticament res". "La llei d'amnistia del 77 no impedeix jutjar, nego la major, no és veritat", conclou, tot dient que "ens enfrontem a crims contra la humanitat i violacions sistemàtiques dels drets humans".