Novetats sobre les querelles per l’espionatge amb Pegasus a l'independentisme català. El titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que inicialment havia rebutjat assumir les querelles d’Òmnium i la CUP, ara ha acceptat investigar la dels tres afectats del partit anticapitalista per un delicte de vulneració al dret a la intimitat i secret de les comunicacions. A més, el magistrat José Antonio Cruz de Pablo, el maig passat va dictar el sobreseïment provisional de la investigació oberta l’octubre del 2020 sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i al regidor d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, per falta d’autor conegut i mentre s’esperen les diligències sol·licitades a l’estranger. L’advocat dels dos líders d’ERC, Andreu Van den Eynde, va reclamar al jutge que revoqués aquesta decisió i assumís la resta de querelles dels investigats. Precisament, Van den Eynde ha declarat aquest dimarts en un altre jutjat com a víctima de l'espionatge del CatalanGate, juntament amb l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé.
En la resolució, dictada el 14 de setembre passat i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat José Antonio Cruz accepta, sense cap raonament, la inhibició del jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, on havia recaigut la querella de la CUP després que ell la rebutgés inicialment. Així, ha admès a tràmit la querella presentada per David Fernández, Albert Botran, diputat de la CUP al Congrés, i Carles Riera, diputat al Parlament. L’admissió és parcial i l’advocat Benet Salellas en nom dels tres afectats ha demanat un aclariment al jutge sobre què significa aquesta parcialitat.
El jutge demana els mòbils
Per ara, el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona ha requerit als tres afectats que aportin els seus mòbils al jutjat i que se’ls hi faci una pericial per determinar l’atac patit i que van denunciar, que se situa entre el primer trimestre del 2019 i el 12 de gener de 2020. I un cop comprovat, demanar informació a NSO Group, propietari del programari Pegasus, tal com demana la fiscalia. Precisament, la consulta a NSO Group és l’entrebanc que ha patit la primera querella d’ERC, ja que l’empresa israeliana no ha respost res al jutjat de Barcelona, dos anys després de la comissió rogatòria. La CUP ha avançat que entregarà una còpia o pericial dels mòbils, però no els aparells.
La fiscalia no vol investigar NSO
En la querella, els tres afectats de la CUP reclamaven que s’investigui NSO Group com a autora per acció o omissió del delicte contra la intimitat en haver permès aquesta intromissió als mòbils sense el control que té en l'àmbit empresarial i mundial. El partit anticapitalista precisa en la querella, que arran d’un procés als Estats Units, NSO va indicar que exigeix als seus clients governamentals que acceptin que: només usarà Pegasus per a la investigació de crims i terrorisme i no per a violacions de drets humans i que NSO pot suspendre el servei de Pegasus si constata que s’ha fet un mal ús.
Pel fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, en la querella de la CUP “no hi ha element o principi de prova que avali raonablement la seva realitat”, fins i tot afegeix que si fos cert que NSO tingués la capacitat tècnica i jurídica d’analitzar l’execució i legalitat de les accions dels seus clients, "aquests fets tampoc quedarien subsumits en els tipus penals referits". Per això, el fiscal demana al jutge que no accepti la querella contra NSO, i que si es comprova l’atac als mòbils dels cupaires, que es requereixi a NSO, i a les seves empreses Cyber Technologfies Limited, i OSY Tecnologies SARL, que “documentin si conserven informacions, dades o registres informàtics sobre el funcionament de Pegasus relatius als terminals dels querellants”, a través d’una comissió rogatòria a Israel i d’una ordre europea d’investigació a les autoritats de Luxemburg, on també tenen seu.