Descartat. El jutge que investiga l’espionatge al president Pere Aragonès ha contestat a l’Audiència de Barcelona que no s’ha plantejat aplicar l’amnistia a l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, investigada per perseguir el president republicà amb el programari Pegasus. Segons la providència, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, afirma que “no s’ha plantejat ni d’ofici ni a instància de les parts” aplicar la norma de l’oblit penal a Esteban, que és l’única investigada en aquest procediment. És a dir, que ni l’exdirectora del CNI, defensada per l’Advocacia de l’Estat, ni la Fiscalia ho han sol·licitat. Per ara.
Per sorpresa, la secció 9 de l’Audiència de Barcelona va preguntar al jutge del cas Pegasus si aplicava la llei orgànica 1/2024 en aquest procediment, sense que cap de les parts li ho demanés. Davant la resposta negativa del magistrat, el tribunal ha de resoldre ara el recurs presentat per la defensa d’Esteban perquè s’arxivi la investigació contra ella. Si el tribunal acorda que cal continuar la investigació, l’Advocacia de l’Estat podria demanar llavors que se li apliqui l’amnistia, i si li ho denega el jutge instructor, ho podria demanar, després, a l’Audiència de Barcelona, que és el tribunal que ha obert aquesta possibilitat.
L'amnistia no està recollida per als serveis secrets
La llei d’amnistia del procés no recull cap referència als serveis secrets, tot i que sí que considera amnistiables les conductes "realitzades en el curs d'actuacions policials dirigides a dificultar o impedir" les accions emmarcades en el procés, com ara la polèmica actuacions d'agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil en la votació de l'1-O. L’espionatge a Aragonès ha estat reconegut pel govern espanyol els anys 2019 i 2020, i s’emmarca en el monitoratge de l’independentisme català, demostrat per la investigació del Catalan Gate. La finalitat d’aturar el procés pot haver estat interpretat per la secció 9 de l’Audiència de Barcelona com un supòsit per poder-se plantejar l'amnistia del cas Pegasus. El tribunal que ha plantejat l’aplicació de la norma és formada pels magistrats Andrés Salcedo, Carmen Sucías i Daniel Almería.
Investigat sense empara legal
El magistrat García ja va resoldre, l’abril passat, que no arxivava la imputació a Paz Esteban perquè vol aclarir si el CNI va espiar Aragonès sense empara legal, com sosté ERC; ja que Esteban dirigia el centre en aquelles dates. En concret, Aragonès va aportar una pericial del seu mòbil al jutjat (paral·lela a la de CatalanGate, feta pel grup Citizen Lab), que afirma que se li va infectar el mòbil almenys des de l’any 2018, quan era vicepresident de la Generalitat. Per la seva part, el CNI va afirmar que tenia autorització judicial per espiar-lo entre els anys 2019 i 2020. La Fiscalia va demanar l’arxivament de la casa tot argumentant que Esteban no era directora del CNI el 2018, sinó Félix Sanz Roldán. L’advocat d’Aragonès, el penalista Andreu Van den Eynde, li va replicar que en aquelles dates Esteban era la número 2 del CNI. El jutge havia de demanar el mòbil d’Aragonès per fer un nou informe amb pèrits judicials, com exigeix el fiscal Roberto Valverde. I segurament ho faran els Mossos, tal com han fet amb mòbils de polítics espiats de la CUP i d’ERC.
Manifestants pendents de l’Audiència
Enfront de l’excepcionalitat del cas Pegasus, hi ha defensors de manifestants del procés que encara esperen que la secció 9a de l’Audiència de Barcelona els respongui a la seva petició d’amnistia, que encaixa en la llei. És el cas de Xènia Garcia, en presó preventiva per manifestar-se contra la sentència del procés, a qui la Fiscalia demana 2 anys de presó per desordres públics i a qui el tribunal va ajornar el judici fins al 2025.