El titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, per ara, no vol saber res de les querelles d’Òmnium Cultural i de la CUP presentades dilluns passat al seu jutjat perquè des de l’octubre del 2020 ja investiga l’atac amb Pegasus als mòbils del llavors president del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del regidor i exdiputat d’ERC, Ernest Maragall. El magistrat  José Antonio Cruz de Pablo va indicar que les querelles es presentessin al deganat perquè siguin repartides entre un dels 33 jutjats d’instrucció que hi ha a la ciutat.

Avui, al migdia, el gabinet de premsa del TSJC ha informat que  la querella d'Òmnium ha recaigut en el titular del jutjat d'instrucció 21 de Barcelona, el qual ja ha demanat a la fiscalia que, abans de l'admissió a tràmit, informi sobre la competència. I és que el nou jutge podria resoldre que el jutge d’instrucció 32 ja té una causa contra Pegasus i hi ha elements de connexitat suficients perquè es quedi la querella i la hi retorni. Si hi ha discrepància en la competència entre jutjats, ho ha de resoldre l’Audiència de Barcelona.  De la querella de la CUP encara no se sap a quin jutjat ha recaigut.

El penalista Benet Salellas, responsable de les querelles d’Òmnium i la CUP, va presentar els escrits davant del jutjat  d’instrucció 32 de Barcelona perquè “ja està coneixent dels mateixos fets que són objecte de denúncia i de sol·licitud d’investigació”. En les querelles, a més, hi precisava que els afectats tenen residència a Barcelona, i, per tant,  “és en el partit judicial de Barcelona on s’han descobert les proves i vestigis del delicte”. Després de divuit mesos d’admetre a tràmit la querella dels polítics d’ERC, la setmana passada el jutge Cruz va demanar-los els mòbils per “si procedia” fer-los una pericial per certificar la infecció. No va detallar ni a quina empresa ho derivava per fer el peritatge. En aquest temps, el jutge, a petició de l'advocat d'ERC, Andreu Van den Eynde, només ha ordenat dues comissions rogatòries: una a Israel perquè pregunti a NSO, sense resposta actualment, i la segona a Irlanda sobre WhatsApp i l’alerta de les infeccions que va fer als polítics, ara derivada als Estats Units, on l’empresa té la seu de l’emmagatzematge de les dades.

Proves

En les querelles, tant Òmnium com la CUP sol·liciten al jutge que citi com a investigat  del delicte de revelació de secrets com a persones jurídiques a NSO Group i les mercantils relacionades amb el mateix nom: NSO Group Technologies Limited; Q Cyber Technologies Limited, i OSY Technologies SARL. Les dues darreres tenen domicili a Luxemburg. S’hi precisa que el grup empresarial israelià querellat ha desenvolupat i comercialitzat com a mínim a partir del 2016 el programari de ciberespionatge  Pegasus de telèfons de venda exclusiva a governs. Recorda que el programa Pegasus un cop instal·lat permetria un control remot del terminal mòbil de la víctima i facilitar-ne la interceptació de comunicacions, l’accés a les dades i un monitoratge absolut.

Salellas hi exposa que segons la investigació CatalanGate, l’entitat Citizen Lab  ha certificat que els querellants, juntament amb unes 60 persones més, van ser infectats per Pegasus els darrers anys en diferents períodes, i que “coincideixen en moments en què desplegaven funcions especialment sensibles des d’una perspectiva de respecte als drets fonamentals”, i en concret “vinculades a la defensa d’accions de denúncia de la repressió contra el moviment per l’autodeterminació després del referèndum de l’1-O i de preparació d’estratègies jurídiques de defensa en el marc de procediments judicials”.  Per això, sol·licita la imputació de l’empresa,  i una comissió rogatòria a Luxemburg, per tal que reclami a l’empresa NSO sobre  l’espionatge realitzat i els ingressos rebuts des de l’Estat espanyol. També demana que les direccions del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), del Cos Nacional  de la Policía i de la Guàrdia Civil informin el jutge si han usat Pegasus contra els querellants.

Secret i arxivament

La crisi de l’espionatge massiu a l’independentisme català ha provocat que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI)  hagi admès que va infectar una vintena de polítics i líders de la societat civil  catalana la tardor del 2019, arran de les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes, sempre -sosté- amb permís del jutge del Tribunal Suprem, que ha d’aprovar la intromissió a la intimitat de les persones per part del CNI. El jutge o jutgessa que finalment li toqui revisar les querelles d’Òmnium i la CUP haurà de demanar al fiscal, primer,  si admet a tràmit les querelles i, després, quines proves aprova. Una possibilitat és que el jutge decreti el secret de les actuacions, on només s’informa el fiscal, per tal que el CNI certifiqui i detalli les persones que va espiar, com s’ha reconegut en el cas del president Pere Aragonès. Si surten les tres persones querellants d’Òmnium, com l’exvicepresident Marcel Mauri, i els tres de la CUP, podria decretar l’arxivament de la causa en considerar que tenen l’aval judicial. Per la seva part, els espiats d’ERC, Junts i l’ANC encara no han presentat les querelles que van anunciar que farien. L'advocat Gonzalo Boye, com a espiat per Pegasus, va presentar una querella contra NSO als jutjats de Madrid.