Investigació secreta. El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha declarat secreta la investigació de la peça 2 del cas Volhov, en la qual assegura que investiga “la injerència russa en el procés independentista de Catalunya”, emmarcada amb els fets del 2017. En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat sosté que és “imprescindible” practicar unes diligències que són “d’extrema sensibilitat” i per evitar “pertorbacions” acorda el secret d’aquesta investigació durant un mes. Recentment, el jutge Aguirre va declarar la pròrroga durant sis mesos de la peça 2, on citava Victor Terradellas, exdirigent de Convergència; Josep Lluís Alay, director de l’oficina del president Puigdemont, i a l’informàtic Jaume Cabaní.
En la resolució, datada el 12 de març, el jutge Aguirre afirma que investiga si existien “indicis de delicte en les relacions de diversos individus de caràcter independentista amb Rússia, amb el propòsit de què aquest país ingerís en el procés independentista de Catalunya”. I ara, justifica el secret de les investigacions per tal que vagin a bon port. Hi precisa que en una altra resolució ha detallat aquestes diligències per tal que quan aixequi el secret del cas “es pugui valorar la suficiència i proporcionalitat” del secret que ha dictat. La Guàrdia Civil és qui realitza la investigació del cas Volhov sota la direcció del magistrat. I decreta el secret per “prevenir que no es comprometi de forma greu el resultat de la investigació”.
A la cerca d’indicis
En la resolució de pròrroga, el jutge Aguirre exposava que una part dels indicis s’havien extret del telèfon mòbil de Víctor Terradellas, exsecretari de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) fins al juny del 2016 i president de la fundació Catmon, entitat investigada en el cas Diputació sobre ajudes a entitats, que derivaria en el Volhov. Hi afegia que el paper que feia Terradellas, de suposats contactes amb russos, va ser assumit després per Josep Lluís Alay, director de l’oficina del president Carles Puigdemont, detingut el 2020 amb una vintena de persones, i el mòbil del qual ha servit per construir part d’aquesta causa i de Tsunami Democràtic. Terradellas i Alay declarat davant del jutge i han negat qualsevol acció delictiva, ni cap encàrrec del president Puigdemont.
També citava Jaume Cabaní, informàtic de qui sosté que hauria muntat l'estructura del suport econòmic de Waterloo, i que mai ha estat citat al jutjat. I, la Guàrdia Civil no ha trobat indicis clars.
Delictes de l’Audiència Nacional
Inicialment, en el cas Volhov s’investigava si hi havia un finançament il·legal de l’independentisme català per a Waterloo, on s’investigava els delictes de malversació de fons i el tràfic d’influències. Ara, aquesta investigació de la trama russa podria derivar en els delictes de traïció o contra les institucions de l’Estat. Si es confirmés aquests indicis, són dos delictes de competència de l’Audiència Nacional, i el jutge Aguirre l’hauria d’elevar a aquests jutjats centrals de Madrid.
A més, aquests delictes no estan inclosos en la llei d’amnistia, que finalment ha aprovat el Congrés dels Diputats. I si el jutge trobés indicis contra el president Puigdemont, hauria de derivar la seva investigació al Tribunal Suprem perquè és aforat en ser diputat de Junts al Parlament Europeu. És el que ha fet el jutge de Tsunami Democràtic, i el Suprem ha acceptat investigar el president a l’exili per terrorisme.
Paral·lelament, la recusació del jutge Aguirre continua en marxa. L'advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa d'Alay i el president Puigdemont, ha demanat a l'Audiència de Barcelona que aparti el magistrat del cas Volhov per la seva pèrdua d'imparcialitat en haver parlat d'aquest cas obert en una entrevista a una televisió alemanya.
A la foto principal, Víctor Terradellas, quan va anar a declarar al jutjat, el 2022. /Foto: Marta Pérez / Efe