El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, el magistrat Joaquín Aguirre, ha prorrogat una de les peces del cas Volhov que vincula el president Carles Puigdemont amb una trama russa per assolir la independència de Catalunya el 2017, i manté com a investigats el cap del gabinet del president, Josep Lluís Alay, Víctor Terradellas, exdiregent de Covergència, i Jaume Cabaní, informàtic a qui s'acusa de muntar l'estructura del suport econòmic de Waterloo, i que encara no ha declarat al jutjat. Així ho ha anunciat El Periódico aquest dilluns, a partir d’una nova investigació. ElNacional.cat ha confirmat la pròrroga de sis mesos més de la investigació del cas Volhov, que el jutge Aguirre justifica perquè hi ha diligències pendents, tot i que fa temps que la investigació semblava aturada.
El jutge Aguirre no pot imputar directament Puigdemont perquè, com a diputat del Parlament Europeu, és aforat. A més, el delicte d'alta traïció a l'Estat és competència de l'Audiència Nacional; el jutge Aguirre no detalla els delictes en aquesta nova resolució. Amb tot, aquesta resolució s'interpreta com un nou pal a la roda perquè el president Puigdemont no pugui acollir-se a la llei d'amnistia.
Una trobada
Les darreres accions conegudes en el cas Volhov són interrogatoris del jutge Aguirre el maig del 2022. Davant algunes afirmacions, l’oficina del president Puigdemont va confirmar que va mantenir una reunió la vigília del 27 d’octubre del 2017 a la Casa dels Canonges, a petició de Víctor Terradellas, exdirigent de Convergència, amb dos ciutadans russos, com havia fet amb altres autoritats i sense arribar a cap compromís. Per el jutge, Terradellas va ser substituït per Alay en aquesta suposada connexió amb dirigents russos i amb finalitats il·legals. Una acusació desmentida totalment per Alay, representat pel penalista Gonzalo Boye, que va acusar el jutge Aguirre “d’inventar-se la trama russa”.
Contactes amb l'extrema dreta
A la resolució, el magistrat Aguirre afirma que ha revisat “documentació abundant a les diferents peces de la causa” i que "ha trobat dades que identifiquen persones i confirmarien les estretes relacions personals entre alguns dels investigats amb individus de nacionalitat russa, alemanya o italiana, alguns d’ells mentre ocupaven càrrecs diplomàtics o relacions de serveis russos secrets, altres membres influents de partits polítics de l’extrema dreta alemanya o italiana amb interessos a establir relacions d’influència política i econòmica amb el govern de Catalunya, si s’independitzava de manera unilateral d’Espanya”.
Desestabilitzar Europa
El jutge del cas Volhov afirma que d'alguns missatges trobats a l’investigat Terradelles “se'n desprèn la invasió d’Ucraïna”, “les maniobres del govern rus i el seu president Putin per desestabilitzar la democràcia i la Unió Europea” i, fins i tot, “la sortida d’Espanya de la UE a causa de la independència unilateral de Catalunya amb el suport del govern rus, a través de suport econòmic i militar, oferiments ja coneguts en aquesta instrucció”.
Carta anònima
En concret, es refereix a les trobades de Terradellas i Elsa Artadi, amb dos ciutadans russos, un d’ells anomenat Nikolai. Al jutjat, Artadi va declarar com a testimoni i va confirmar aquestes trobades, però va declarar que no va entendre què volien. També cita a les reunions Jordi Sardà Bonvehí, implicat en una estafa. El president Puigdemont va rebre un ciutadà rus el 26 d’octubre del 2017, un dia abans de la declaració d’independència, que després va suspendre de manera immediata.
El jutge reprodueix converses de Terradellas amb Puigdemont, a qui insisteix que es tornin a trobar amb els russos, cosa que el president descarta.
A la resolució, el jutge incorpora una carta anònima de l’equip d’investigació periodística internacional Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP), en què l’informen dels seus resultats. Asseguren que el president Puigdemont va rebre el ciutadà rus NIkolai Sadovnikov, a qui relacionen amb el govern de Putin.
Per tot això, el jutge conclou que ha de continuar la investigació de la trama russa i “comprovar la veracitat d’aquestes dades” i si “als telèfons de Terradellas i altres investigats hi surten més dades rellevants que permetin obtenir indicis relatius al suport que pot haver donat Rússia al procés d’independència de Catalunya a canvi d’unes contraprestacions concretes". Per això, prorroga la investigació sis mesos més, a comptar des de l’1 de febrer.
10.000 soldats russos
Víctor Terradellas, excap de relacions internacionals de Convergència fins al juny del 2016 i president de la fundació Catmon, és la peça clau de Volhov. La investigació principal, oberta el 2016, va ser la sospita de subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a CDC, instrucció encara no acabada. Al mòbil de Terradellas s'hi va descobrir una gravació que va fer el 2018 amb l’exdirigerent de CDC, Davíd Madí, i una altra amb l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell, on assegurava que el president Puigdemont “es va cagar a les calces”, quan va dir-li que hi havia un grup que podria portar-li “10.000 soldats russos” si els permetia fer negocis amb criptomonedes. Per aquesta exagerada expressió es van punxar telèfons fins a la detenció d’una vintena d’empresaris, l’octubre del 2020.
Una part d’aquesta causa, la de Tsunami Democràtic, va ser requerida pel jutge de l’Audiència Nacional el 2021, que ara ha impulsat amb la imputació per terrorisme del president Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i una desena més d’investigats.
Paral·lelament, en el cas Volhov, Alay també és investigat en una atra peça per, suposadament, haver demanat informació a un agent dels Mossos sobre si tenia una alerta de detenció al sistema policial, cas aturat i que podria ser amnistiat, tal com recull el redactat de la llei millorada amb les esmenes.
Jutges contra Puigdemont
La resolució del jutge del cas Volhov s'afegeix a la croada oberta pel jutge del cas Tsunami, Manuel García-Castellón, perquè Puigdemont no pugui acollir-se a la llei d’amnistia, tramitació que aquesta setmana arriba a la seva recta final al Congrés dels Diputats, i on Junts i ERC insisteixen que cal treure el terrorisme com a delicte exclòs a la futura llei de l’oblit de les accions del Procés. La investigació de Tsunami, oberta el 2019 en secret, també esgota aquesta setmana el termini d'instrucció i ningú no dubta que el magistrat de l’Audiència Nacional en prorrogarà sis mesos més la investigació, davant l’allau de diligències que va acordar la setmana passada. Fins i tot el jutge García-Castellón té pendent que l’OTAN respongui a la seva consulta sobre si la protesta ciutadana impulsada per Tsunami a l’aeroport del Prat va fer perillar la seguretat aèria i europea.