El magistrat del Tribunal Suprem ha prorrogat sis mesos la investigació al Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, acusat del delicte de revelació de secrets de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, segons ha informat el tribunal aquest dimecres. En la resolució, el magistrat Ángel Luis Hurtado culpa García Ortiz d'obligar-lo a fer aquesta pròrroga perquè va esborrar missatges de WhatsApp del seu mòbil, i ara ha d'esperar la resposta de les comissions rogatòries a l'estranger a l'empresa d'aquesta aplicació i també a Google. El fiscal general de l'Estat va justificar que va esborrar missatges del seu mòbil perquè hi té informació "ultrasensible". La Guàrdia Civil va descobrir que ho va fer poc després de ser imputat per l'alt tribunal espanyol.
La pròrroga de la investigació a García Ortiz comptarà a partir del pròxim 24 de març. El jutge del Suprem assenyala que el primer termini per a concloure la investigació en aquestes diligències prèvies, que es van iniciar el 30 d'octubre de 2024, s'estendria fins al 29 d'octubre de 2025, "sense necessitat de cap pròrroga", ja que el termini de la investigació inicial és d'un any de durada. Això no obstant, hi afegeix que cal prorrogar-la. L'instructor i la sala penal del Tribunal Suprem han assegurat, en diverses resolucions, que hi ha prou indicis contra el fiscal general de l'Estat, al qual se li retreu que podria haver avisat abans de l'esborrament de missatges.
Pendents d'Irlanda
"En efecte, en el cas, no obstant això, fer-se constar que, durant la pràctica de la diligència d'entrada i comís realitzat el 30 d'octubre de 2024 en el despatx de l'investigat, Álvaro García Ortiz, es va comptar amb la seva total col·laboració, les diligències practicades han posat en relleu que ha estat inexistent amb vista a l'esclariment dels fets, ja que, en haver fet desaparèixer la informació que pogués trobar-se en els seus diferents dispositius, ha hagut de ser suplerta mitjançant una recerca tecnològica de no poca complexitat, que, fins i tot, fa necessari, ara com ara, en el moment en què es troba l'avanç de la causa, haver d'estar a l'espera del resultat d'unes comissions rogatòries remeses a Irlanda, la resposta de les quals és previsible que no arribi amb anterioritat al pròxim 24 de març de 2025, i que, fins i tot, de resultes del que elles aportin, pogués ser necessari la pràctica d'alguna altra diligència de recerca més”, manifesta el magistrat Hurtado.
En concret, s'investiga García Ortiz per suposadament haver filtrat a la premsa un correu electrònic de l'advocat de Alberto González Amador, amb un fiscal, al qual oferia arribar a un acord si confessava dos delictes fiscals, pels quals se l'investiga actualment, a més d'un nou delicte de corrupció en els negocis. El Fiscal General de l'Estat va assumir tota la responsabilitat d'haver ordenat de fer una nota aclaridora perquè el cap de premsa d'Ayuso va difondre parcialment un correu electrònic que donava a entendre que era la Fiscalia qui havia proposat el pacte; i no a la inversa. Això no obstant, ha negat la difusió del correu. En aquesta causa també és investigada la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez.
La pròrroga acordada va ser demanada pel pseudosindicat Manos Limpias, al qual es van adherir la resta d'acusacions populars: la Fundación Foro Libertad y Alternativa, i la Asociación Profesional e Independiente de Fiscales (APIF), i també l'acusació de González Amador. Els advocats dels dos investigats també ho van demanar.
Sense vulneració de drets
Paral·lelament, aquest dimecres s'ha comunicat una nova resolució de la sala penal del Tribunal Suprem que desestima els recursos d'apel·lació interposats pel fiscal general de l'Estat i la fiscal cap de Madrid contra la resolució de l'instructor, en la qual es va acordar aixecar el secret de les actuacions d'entrada i escorcoll en els despatxos dels dos investigats. Hi sosté que "no es va vulnerar el seu dret de defensa".
Les defenses dels dos fiscals asseguren que “l'alçament parcial del secret de les actuacions lesiona el seu dret de defensa” perquè es consideren “en una posició d'indefensió en desconèixer el seu contingut”. Argumenten que el manteniment del secret respecte de la totalitat de les actuacions “és innecessari i no es comprèn ni es justifica la seva necessitat”. Hi afegeixen que una vegada ocupats els equips telefònics i informàtics dels investigats, la reserva sobre el seu contingut es pot garantir mitjançant l'obertura d'una peça separada, limitada a les actuacions relacionades amb el material intervingut.
Per contra, el tribunal afirma que “l'alçament acordat ha estat una decisió no restrictiva i favorable als interessos de les defenses, per ampliar el seu coneixement de les actuacions, per a possibilitar la formalització dels recursos contra les actuacions d'entrada i registre”. I hi conclou: “El que en veritat es recorre no és el que acorda la resolució, sinó el que no acorda. El que es qüestiona és el manteniment del secret en la seva extensió actual pel que la pretensió haurà de realitzar-se davant el jutge d'Instrucció, que és el que va acordar la restricció i qui pot determinar si concorren o no les condicions per a aixecar el secret de les actuacions o determinar la seva extensió.”