Un jutge de Barcelona ha resolt que "hi ha indicis" per jutjar per imputacions falses una de les dues dones que van fer públic que van patir assetjament sexual per part del llavors diputat i portaveu de Junts al Parlament Eduard Pujol, que amb les acusacions va haver de dimitir de diputat i Junts li va retirar la militància l’octubre del 2020, fins que se li va restablir l’estiu passat, en saber que les dones afectades no l’havien denunciat al jutjat. Pujol sí que va decidir presentar dues querelles contra les dones per "restablir el seu honor", segons fonts properes a l'ex càrrec públic.

En la resolució, avançada pel diari El País i difosa pel TSJC, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona indica que la dona, de la qual detalla que va mantenir relacions esporàdiques des d’agost del 2018 a gener del 2019 amb Pujol, “aprofitant la seva condició de diputat”, el febrer del 2019 “va iniciar accions de pressió, acovardiment i difamació contra ell”, a través de missatges que li dirigia per Whatsapp i publicacions a les xarxes socials perquè “Pujol no decidís acabar la relació personal entre ells”. Hi afegeix que “fins a finals del 2019 li dirigeix uns 3.400 missatges” com ara: “Ara penjaré una foto feta per mi amb elements teus”; “Avui el que no dormirà seràs tu", "T'has pres la pressió?", "Tens por?", o "Tindràs un dia mogut". Així, segons el jutge, “aconseguia el seu propòsit de noves trobades a les quals ell accedia perquè retirés les conversacions i imatges privades”. El magistrat hi sosté: “Eva, amb voluntat d’acovardiment i difamació", va començar a presentar-se en publicacions “com a víctima” i “imputava a Eduard falsament actes d’agressió”, fins al 26 d’octubre del 2020 que ho va denunciar a Junts, fet que va provocar la dimissió de tots els càrrecs polítics i representatius.

 

Segona causa

El jutge de Barcelona no detalla els delictes pels quals s’hauria de jutjar la dona, tot i que precisa que els fets podrien ser delictius. En la querella, Eduard Pujol l’acusava dels delictes d’amenaces, injúries i calúmnies. Ara, la dona podria presentar un recurs a l’Audiència de Barcelona, que ja va refusar l'arxivament de la querella inicial com va demanar. Per la seva part, la Fiscalia i Pujol han de decidir ara si presenten escrits d’acusació contra ella, on s'han de detallar els delictes i les penes que demanen. L’exportaveu de Junts ho farà segur.

Paral·lelament, el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ultima la investigació de la querella que Eduard Pujol també va presentar contra la segona dona que va acusar-lo públicament d’assetjament sexual i, com la primera, no ho va denunciar al jutjat. En la primera querella, de 30 pàgines, es reprodueixen tots els missatges que li va escriure la primera dona, els quals van ser bolcats i recopilats en un document davant notari, inicialment, per defensar-se davant dels jutjats davant les greus denúncies per assetjament sexual que va rebre.

 

“L’honor” i denúncies

El juny passat, Junts per Catalunya va retornar la militància al qui va ser el seu portaveu al Parlament, Eduard Pujol, després que l'octubre del 2020 el va apartar de les seves responsabilitats arran de les acusacions d'assetjament sexual contra ell. Així ho va anunciar el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que va assegurar que aquest serà un primer pas en la restitució de "l'honor i la situació" de Pujol, però no l'últim.

L'octubre de l'any del 2020, Junts va fer saber que havia suspès Pujol de militància i l'havia fet renunciar al seu escó al Parlament arran de les acusacions d'assetjament que havia rebut contra ell, provinents de fora de partit. La reacció de Junts va ser fulminant un dilluns després que el cap de setmana el secretari general va rebre la informació sobre les denúncies.

Segons va transcendir, no es tractava d'una sola denúncia sinó de diverses i hi podria haver hagut assetjament a través de missatges. De fet, arran d'aquella situació, la periodista Núria Casas va publicar un article a ElNacional.cat denunciant que havia patit assetjament. Pujol va negar des del primer moment la veracitat d'aquestes acusacions. Va fer públic un vídeo en què les rebutjava, assegurava que eren falses i advertia que ho podria demostrar. I finalment, ha estat ell qui les ha denunciat al jutjat.