Ja no tornaran a Catalunya. Els set membres dels CDR detinguts aquest dilluns, i acusats de terrorisme, entraran en presó preventiva sense fiança. Així ho ha ordenat el jutge d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, després de quatre hores de declaracions aquest dijous al matí. El magistrat ha acceptat d'aquesta manera les mesures cautelars sol·licitades pel fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha alertat que pretenien "subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública". Formarien part d'una suposada organització anomenada Equips de Resposta Tàctica. Ja han abandonat el tribunal rumb a la presó de Soto del Real.

El jutge instructor ha comprat els arguments i els càrrecs que imputa la fiscalia: pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per a causar estralls. També ha comprat els arguments per a la presó provisional sense fiança, com ara la gravetat de les penes que comporten aquests delictes, la capacitat per a destruir proves en cas que estiguessin en llibertat, la possible reiteració delictiva o la possible “substracció a l’acció de la justícia”.

A més, el magistrat considera que hi ha indicis que formen part d’ERT (Equips de Resposta Tàctica), que descriu com “una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República Catalana per qualsevol via, incloses les violentes”.

Segons informen fonts de l’Audiència Nacional, el jutge García-Castellón manté la causa sota secret de sumari “mentre analitza la nombrosa documentació incautada en aquesta operació judicial”. El jutge individualitzarà les accions concretes que atribueix a cada investigat així com la seva funció dins de l'organització a les interlocutòries de presó.

Els set acusats, que han declarat aquest dijous, han arribat cap a les set del matí a l'Audiència Nacional en un vehicle de la Guàrdia Civil, provinents de la comandància del cos armat a Tres Cantos (Madrid), on han passat les últimes tres nits. Van ser detinguts el dilluns en el marc d’una operació ordenada per l’Audiència Nacional. En els escorcolls la Guàrdia Civil va trobar subtàncies que consideren “precursores” d’explosius. La Fiscalia els acusa de formar part d'un "grup terrorista d'índole secessionista català". Des de dilluns han estat a la comandància de Tres Cantos, a l'espera de passar a disposició judicial, però sense aplicar-los la llei antiterrorista.

Habeas corpus

Segons han explicat fonts del tribunal, dos dels detinguts, que tenien advocats d’ofici, han ratificat en dues ocasions durant les últimes hores que volien mantenir els seus advocats. Les seves famílies van demanar l’habeas corpus, i els dos detinguts, que van declarar davant la Guàrdia Civil, van ser duts davant del jutge de guàrdia. Van negar cap queixa sobre la detenció i van refermar-se en la intenció de mantenir el seu advocat d’ofici.

La cosa s'ha torçat en aquestes últimes hores. Segons s'ha filtrat, dos d'ells van declarar davant la Guàrdia Civil que havíen comprat i provat explosius. No obstant això, fonts de les defenses denuncien que "no van ser assistits degudament". L'interrogatori davant del jutge i del fiscal Miguel Ángel Carballo ha començat justament per aquests dos.

Quatre hores de declaracions

Les declaracions davant l’Audiència Nacional aquest dijous al matí han durat quatre hores, d’onze del matí a tres del migdia. Els que més s’han allargat en el seu interrogatori han estat els dos que tenien advocats d’ofici, que a més eren els qui havien confessat davant la Guàrdia Civil que haurien “comprat i provat” materials explosius amb motiu de “ficar soroll” pels volts de la sentència de l’1-O. 

En ser secreta la causa, els acusats han declarat un per un davant del jutge i el fiscal Miguel Ángel Carballo acompanyats només pels seus advocats. Després de cada declaració ha tingut lloc la 'vistilla' on la fiscalia ha demanat mesures cautelars privatives de llibertat.