Un jutge es nega a paralitzar la tramitació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats

El jutjat de primera instància número 104 de Madrid s’absté d’aturar de forma cautelar la tramitació parlamentària de la llei d’amnistia per als investigats, acusats i condemnats del procés independentista per “falta de jurisdicció”. Així ho havia sol·licitat una ciutadana espanyola en considerar que la norma registrada al Congrés dels Diputats “conculca drets fonamentals”. El mateix jutjat tampoc entrar a valorar si es pot plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La resolució es pot recórrer via recurs d’apel·lació en el termini de vint dies hàbils.

En una interlocutòria enviada el 16 de novembre a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el tribunal civil se serveix de la legislació espanyola per adduir “manca de jurisdicció” per abordar aquesta petició, que es dirigeix a la presidència i la Mesa del Congrés i a tots els grups parlamentaris que han promogut la llei de l’oblit judicial. El jutjat entén que no li correspon conèixer la demanda i que no és cosa seva “valorar les funcions legislatives constitucionalment encomanades al Congrés” ni de forma cautelar ni en una eventual sentència.

“Vista la falta de jurisdicció, tampoc li està permès a aquest òrgan valorar, ara en el cas concret, la censura severa [...] desenvolupada en l’escrit rector de la demanda, primer, i en la resposta a la providència de 6 de novembre que plantegés el conflicte de jurisdicció, després. Pel mateix motiu no li és possible valorar el plantejament de la qüestió prejudicial interessada”, afirma la resposta del tribunal.

L’oposició de la Fiscalia

La Fiscalia Provincial de Madrid es va oposar a que aquest tribunal estudiés “per falta de jurisdicció” la petició de mesura cautelar de paralitzar la tramitació de l’amnistia a través d’un recurs de reposició després que se suspengués la vista fixada per al dilluns 13 de novembre. El ministeri fiscal entenia que la petició tenia la consideració d’acte parlamentari i no de naturalesa administrativa. Per això va considerar que no era “de competència de l’ordre jurisdiccional civil ni tan sols de l’ordre contenciós-administratiu, doncs l’enjudiciament, tant de les pretensions que afecten el fons, com de les referides a la justícia cautelar del litigi, correspon en exclusiva al Tribunal Constitucional”.

La demanda contra l’amnistia

La demanda que ha donat lloc a aquest procediment defensa, entre altres motius, una possible vulneració del dret a la igualtat, “ja que es pretén amnistiar unes persones determinades mitjançant un acte polític i no de justícia pregada o de gràcia”. La impulsora entén que “la futura aprovació de dita amnistia pot estar vulnerant” els seus drets i “el principi constitucional de la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics” recollit a la Constitució espanyola. En aquest sentit, subratlla que “les autoritats no poden prendre decisions arbitràries entenent-les, fonamentalment, per aquelles que suposin una infracció del principi de la igualtat de tracte dels administrats davant l’aplicació de la llei”.