El jutge García-Castellón envia la causa de Tsunami al Tribunal Suprem perquè investigui Puigdemont i Rovira

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha passat la pilota i ha elevat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. La causa també inclou altres 10 represaliats, entre ells el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg. Per això, Castellón argumenta que la investigació d'aquesta causa pertany al Tribunal Suprem, i és que l'alt tribunal fixa que els eurodiputats, com el mateix Puigdemont, són aforats de la seva competència, així com els diputats del Parlament de Catalunya, com Ruben Wagensberg. És per això que el magistrat assenyala que per aclarir els fets ha de fer certes indagacions que no pot practicar perquè Puigdemont i Wagensberg són aforats.

L'escrit assegura que Puigdemont se situaria al vèrtex de l'organització del Tsunami i afegeix que la seva posició com a expresident i líder des de Bèlgica de l'independentisme li confereix “una posició d'autoritat inqüestionable”. 

García Castellón defensa que els fets encaixen en actes de terrorisme

A més, l'escrit també explica que en aquest moment processal la qualificació no es pot plantejar en termes excloents, sinó que, la gravetat dels fets i la seva complexitat, permeten subsumir-los en diverses infraccions que encaixarien en actes de terrorisme en el sentit que preveu el Dret de la Unió Europea.

El magistrat analitza els actes violents que es van produir el 14 d'octubre del 2019 a l'Aeroport del Prat i assenyala que es va tractar d'una acció il·lícita, en el sentit més ampli de la paraula, ja que no consta que hi hagués cap convocatòria legal per fer una manifestació o reunió. Recorda que no és possible autoritzar manifestacions i concentracions en una instal·lació crítica com és l'aeroport barceloní. Aquesta acció, segons el magistrat, té encaix al Codi Penal pels danys materials, les persones lesionades, la integritat física dels presents a la instal·lació aeroportuària i l'afectació al trànsit aeri.

La mort d'un viatger i les extradicions

Per a García Castellón, cal investigar si el col·lapse del Prat va poder influir en la mort d'una persona i omet que els Serveis d'Emergències ho van negar al moment. Per al jutge, no es pot minimitzar l'impacte que va tenir per a la vida i la integritat de les persones, i subratlla que en el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'un turista francès per un infart, tal com van recollir els mitjans de comunicació en aquell moment. Per això, considera necessari esbrinar si el col·lapse de l'aeroport va poder intervenir d'alguna manera en el resultat letal. “Dit d'una altra manera, es tractaria de descartar que la mort (…) es podria haver evitat el 14/10/2019”, detalla.

Els aldarulls, continua, es van allargar fins a altes hores de la matinada del dia 15 amb un resultat de múltiples ferits, incloent-hi tant policies com civils. Per això, el magistrat considera que la investigació haurà d'aclarir els que van ser els lesionats, amb l'oferiment corresponent d'accions, i dirimir-se si els resultats lesius resulten igualment imputables als responsables de l'organització investigats. Especialment rellevant resultarà aclarir, segueix, si entre els lesionats va haver-hi usuaris de l'aeroport, a l'efecte de concretar el risc que per a la integritat física de les persones que es trobaven a l'aeroport va suposar l'acció organitzada per Tsunami. "No només es van causar danys a les persones, sinó que, a més, es van ocasionar importants perjudicis econòmics que la instrucció haurà de concretar si resulten objectivament imputables als responsables de l'organització", adverteix.

García Castellón analitza els fets comesos, segons els convenis internacionals per a la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil, i recorda que diversos dels investigats en aquest procediment es troben fora d'Espanya, concretament a Suïssa i Bèlgica, països que han signat els convenis assenyalats. Això suposa que, per al cas que no es pugui produir l'enjudiciament a Espanya d'aquests fets, hi ha la possibilitat d'enjudiciar els esdeveniments esdevinguts el 14 d’octubre del 2019 a l'aeroport del Prat, en algun dels països esmentats, si es fa ús dels mecanismes de cooperació judicial oportuns per part de la Sala Segona del Suprem.

Recurs de la Fiscalia

Tot i el moviment de García Castellón, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar un recurs d'apel·lació contra la resolució de García Castellón, en la qual imputava Rovira per terrorisme i iniciava una investigació contra el president a l'exili. En el recurs, la Fiscalia assegura que no hi ha indicis per imputar el delicte de terrorisme. El fiscal sosté que la resolució del jutge “té una falta de motivació general” i "no s'atribueixen fets concrets" a Puigdemont, i assegura que "tampoc es pot sostenir que Rovira feia tasques de coordinació de Tsunami".

La intenció de Junts, ERC i PSOE és que la causa de Tsunami Democràtic, que afecta els dirigents Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani Massip, Oleguer Serra, Marta Rovira Vergés, Josep Lluis Alay Rodríguez, Nicola Flavio Giulio Foglia així com Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, formi part de la llei d'amnistia. De fet, el text de l'amnistia subratlla que els actes de terrorisme estan exclosos sempre que hi hagi sentència ferma i que la conducta dels condemnats encaixi amb allò que diu l’article 3 de la directiva europea sobre terrorisme.