Més accions. El magistrat Manuel García-Castellón ha fet una nova resolució, aquest dilluns, en la qual ha ordenat nous requeriments a organismes espanyols, i inclús a europeus, per aclarir les "incidències" que la manifestació massiva a l'aeroport del Prat contra la sentència del Procés, el 14 de setembre de 2019, va ocasionar a l'espai aeri, i que imputa els 12 investigats per terrorisme els quals considera organitzadors de Tsunami Democràtic, la plataforma anònima que va impulsar les manifestacions.
Ara, fins i tot, el jutge ha ordenat: "Oficiar a l'OTAN, a través del Comandant suprem aliat a Europa (SACEUR), per recaptar les incidències registrades al Centre d'Operacions Aèries Combinades de l'OTAN a Torrejón de Ardoz (CAOCT), qualsevol incidència que s'hagi pogut registrar en el trànsit aeri nacional i internacional, relacionada amb els fets que van tenir lloc el 14/10/2019 a l'aeroport de Barcelona-El Prat. En el cas que s'hagués registrat alguna incidència se sol·licita que es procedeixi a la seva desclassificació, en el cas que estigui classificada com a secreta, per a la seva incorporació al procediment penal", afirma la resolució.
El titular del jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional indica que totes les respostes siguin enviades en còpia al Tribunal Suprem, on va elevar una exposició raonada perquè investigui el president a l'exili, Carles Puigdemont, ja que en ser diputat al Parlament Europeu es considera que és aforat en aquest alt tribunal.
Ciutadà francès mort
A més, el titular del jutjat Central d'Instrucció 6 sol·licita la col·laboració de les autoritats franceses per buscar la família del ciutadà francès mort hores després d'estar a l'aeroport, coincidint amb la protesta del 2019, tot i que la seva filla ja ha dit que no vol remoure el cas, segons es va publicar aquest cap de setmana. L'home patia una cardiopatia i va ser traslladat a l'Hospital de Bellvitge, on va morir i es va certificar que era per causes naturals.
En concret, el jutge ha ordenat que es demani a l'autoritat competent de França "a fi d'identificar als familiars de Jean Claude Scherzinger, procedint a efectuar l'oportú oferiment d'accions a la família, amb informació de què és el que poden fer per ser part en el procediment penal". El magistrat hi afegeix que "hi ha la necessitat d'obtenir la declaració de Francine Scherzinger," la dona del ciutadà mort que era amb ell, "per conèixer, de primera mà, què va succeir, i recavar declaració testifical sobre les circumstàncies de la defunció, amb totes les dades que puguin servir a esclarir en quina mesura els esdeveniments que van tenir lloc el 14/10/2019 van poder afectar el fatal desenllaç".
Pericial del Prat a l’hospital
Amb aquesta acció, el jutge de l'Audiència Nacional ignora la resolució d'una jutgessa de l'Hospitalet de Llobregat que el 2019 va afirmar que "no era delicte" la mort del ciutadà francès, davant els informes mèdics, i va arxivar la causa sense fer cap actuació.
Això no obstant, el jutge insisteix a imputar al mort als investigats de Tsunami. I ha ordenat a la Guàrdia Civil que “es faci una comprovació pericial per a identificar la distància entre les Terminals T1 i T2 de l'aeroport de Barcelona i l'Hospital de Bellvitge, el temps que necessita una ambulància per al seu trasllat des de l'Hospital a l'Aeroport, i si resulta justificat l'ús d'un helicòpter”. També que el Servei de Emergències Mèdiques (SEM) detalli totes les incidències mèdiques comptabilitzades a l’aeroport del Prat.
Peticions a la UE
A més, el jutge de l'Audiència Nacional ordena a la Guàrdia Civil que demani ENAIRE, entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, "totes les incidències relacionades amb el trànsit aeri registrades el 14/10/2019, vinculades als fets que es van produir a l'aeroport del Prat de Barcelona; si es va haver de desviar algun vol amb destinació a l'Aeroport del Prat aquell dia; afectació dels fets d'aquell 14 de setembre en l'Aeroport del Prat al funcionament d'altres aeroports nacionals i internacionals, i qualsevol incidència registrada a la torre de control de Barcelona-Gavà".
A més a més, el magistrat mana "oficiar a l'Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria (AESA) a fi que informi en relació amb totes les incidències relacionades amb el trànsit aeri registrades", el 14 de setembre de 2019, vinculades als fets que es van produir en l'aeroport del Prat, i "si es va haver de desviar algun vol amb destinació en l'aeroport del Prat i per quina raó", i "afectacions al funcionament d'altres aeroports nacionals i internacionals".
Influir a les eleccions del 9-N
Paral·lelament, el jutge García-Castellón hi afegeix que "la recerca ha permès comprovar que Tsunami Democràtic va tractar d'influir en el procés electoral", de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. Hi sosté que Tsunami "va convocar a través de Twitter i Telegram als seus seguidors a desobeir a la Junta Electoral Central (JEC), organitzant durant la jornada de reflexió del dia 9 de novembre, una sèrie d'activitats culturals, polítiques i festives en totes les ciutats, pobles i barris del territori de la comunitat autònoma catalana, pretenent, amb això, interferir en el procés electoral".
Per això, ara el jutge ordena oficiar a la Junta Electoral Central a fi que informin sobre les actuacions fetes en relació amb els fets que van tenir lloc a la jornada de reflexió del 9 de novembre de 2019. "L'informe haurà d'incloure si es va arribar a efectuar algun requeriment per a impedir aquestes accions", precisa el magistrat. A més, reclama a l'Ajuntament de Barcelona que informi si es va autoritzar el muntatge d'un escenari a la Plaça Universitat per a la celebració d'alguna mena d'espectacle o celebració. I hi precisa: "En cas que així fora, que s'identifiqui als qui van demanar permís per a l'acte". I, alhora demana a la Guàrdia Urbana de Barcelona perquè remetin tots els registres que conservin sobre la celebració, així com informes, denúncies, atestats, registres fotogràfics o de vídeo. Tot-indica- que té l'objectiu d'aclarir "si es va fer algun acte de naturalesa política expressament prohibit per la LOREG". Amb el mateix objectiu, també demana informació a la Delegació del Govern de Catalunya.
El jutge ho demana tot ara, passats quatre anys dels fets i de l'inici de les investigacions, que durant mesos van estar secretes, i de les quals països com Suïssa van negar la seva col·laboració en considerar que eren actuacions dins del marc polític, i no pas penal.