Indignació. El jutge del Penal 11 de Barcelona que ha de resoldre si aplica la llei d’amnistia als cinc acadèmics que van fer de síndics electorals en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1-O segueix ignorant la petició feta per les defenses, tot i que aquest divendres es compliran quatre mesos de la vigència de la norma de l'oblit penals i que els jutges amb causes del procés se n'havien de pronunciar fa un mes. El magistrat ha comunicat ara que tramita un recurs, que un dels advocats defensors va presentar-li contra una resolució del desembre de 2023, i no diu res de l’amnistia, segons una resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, aquest dilluns.
En concret, sense citar la paraula amnistia, el magistrat afirma que “la petició de l’extinció de la responsabilitat penal” es resoldrà després del recurs, que ara elevarà a l'Audiència de Barcelona, i que implicarà més mesos d'espera fins a tenir una resposta. La causa dels síndics és excepcional perquè la majoria dels jutges i tribunals amb causes relacionades amb l'independentisme català s'han pronunciat sobre l'amnistia, malgrat que sigui no aplicar-la, com sosté el Tribunal Suprem al president a l'exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers condemnats per malversació per l'1-O.
"La llei és de caràcter urgent"
L'advocat que va presentar aquest recurs el gener passat, Ramon Setó —que representa als síndics Marc Marsal i Tània Verge, exconsellera de Feministes i actual diputada d’ERC- ha valorat negativament aquesta resolució i ha assegurat que “la llei d’amnistia és de caràcter urgent i preferent en qualsevol moment del procediment, i que no es pot supeditar a cap recurs”.
Setó és el primer advocat que va presentar la petició d’amnistia al jutjat, el mateix dia de l'entrada en vigor de la llei, l’11 de juny passat, i li va fer un recordatori el juliol passat. El penalista ha lamentat que el jutge no apliqui la llei quan “fa mesos que el recurs estava presentat i oblidat”. Per això, Setó ha reclamat que s'apliqui l’amnistia a tots els síndics i de forma immediata, i ha avançat que presentarà recurs contra aquesta resolució del titular del Penal 11.
Judici pendent per dos aforaments
La Fiscalia demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques a cada un dels síndics electorals: Marsal, Verge, Josep Pagès, Jordi Matas i Marta Alsina. Tots cinc van ser absolts per l’anterior magistrada del Penal 11 de Barcelona, l’abril de 2021, però l’Audiència de Barcelona va ordenar repetir el judici, a petició de la Fiscalia, el juliol de 2022. La causa va quedar estancada perquè s’havia de decidir quin tribunal els havia de jutjar perquè dos d’ells van passar a ser aforats: Josep Pagès al Tribunal Suprem, en ser elegit diputat al Congrés per Junts, i Verge, aforada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I en aquest temps, ha entrat en vigor la llei d’amnistia per fets relacionats amb el procés i l’acció dels síndics té plena cobertura, segons les defenses, exercides també pels penalistes Benet Salellas i Gonzalo Boye.
Una resolució de fa un any
En concret, en la providència, datada el 30 de setembre passat i comunicada aquest dilluns, el magistrat José María Asencio Gallego tramita ara un recurs presentant el gener passat per la defensa de Marsal i Verge, contra la seva resolució del 13 de desembre de 2023, sobre la competència per jutjar als síndics. És a dir, que tramita el recurs gairebé un any després de rebre’l, dona a les parts 10 dies perquè donin el seu parer i l’enviarà directament a l’Audiència de Barcelona, fet que implicarà mesos fins a rebre una resposta i sense resoldre l'amnistia.
En la providència, el jutge també hi deixa constància d’un recurs presentat per una altra defensa el juny de 2023, del qual sosté que “ja ha quedat sense objecte”. I finalment, de la petició de l’aplicació de l’amnistia, sense citar la llei, el magistrat sosté que es resoldrà un cop arribi la resposta del recurs. És a dir, el jutge no aplica l'amnistia als síndics de l'1-O, com fixa la llei.