El Tribunal Suprem consolida les seves acusacions contra el fiscal general de l’Estat. Després de considerar que és una “evidència” que Álvaro García Ortiz ha fet “desaparèixer proves”, el jutge Ángel Hurtado esgrimeix en una nova interlocutòria, en el qual rebutjo el seu recurs de reforma contra la decisió de citar-lo com a investigat, que hi ha “elements indiciaris suficients” per atribuir-li una filtració “indeguda” del correu en el qual la parella d’Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. “El determinant per dirigir el procediment és que hi ha elements indiciaris suficients per atribuir-los [a ell i a Pilar Rodríguez, fiscal en cap provincial de Madrid, també investigada] la filtració, a les 23.51 hores del dia 13 de març a la SER, de la informació continguda al correu del 2 de febrer, que recull dades personals tan íntimes i privades, com és reconèixer uns fets, que no hi havia raó per donar a conèixer a altres, si no ho autoritzava el seu titular, així com l’elaboració de la nota de 14 de març, que no és sinó la prolongació i corroboració de la indeguda filtració que van dur a terme la nit anterior”, esgrimeix el magistrat. En una altra interlocutòria, ha decidit arxivar la investigació a la mà dreta del fiscal general de l’Estat, Diego Villafañe, que és el tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia, perquè “els indicis en el seu moment tinguts en compte per declarar-lo investigat han perdut la potència com per mantenir tal condició”.
En aquest sentit, Ángel Hurtado acull l’argumentació de l’advocat d’Alberto Gónzalez Amador: “En unitat d’acte, se succeeixen dues seqüències. Una, com és la filtració i revelació del correu i l’anunci de la publicació de la nota. I altra, que es converteix en una realitat al matí de l’endemà, la mateixa publicació de la nota, que, pel que sembla, va poder anar redactant-se en paral·lel a la transcripció de la filtració del correu”. “Centrar-se en altres circumstàncies que s’al·leguen pels recurrents, per tant, és desviar el focus d’atenció”, subratlla. I afegeix un altre argument: “No és assumible la hipòtesi d’acudir a la mera possibilitat abstracta que un indeterminat nombre de persones, que cap relació guarden amb els fets, podrien ser autors de la il·lícita filtració que s’investiga, quan l’actuat permet concretar la implicació en ella dels investigats, de manera que, des del moment que així es pot presumir-ho, per incompatibilitat i exclusió, queda descartada aquesta indefinida hipòtesi plantejada per la defensa”. Respon així a les al·legacions d’Álvaro García Ortiz, que arguïa que hi va haver moltes persones que van tenir accés al correu.
Així mateix, el jutge recorda “l’interès que va mostrar” el fiscal general de l’Estat per “fer-se amb el correu” del 2 de febrer i que, “cinc minuts després, immediatament de ‘tancar el cercle’, aparegui filtrat el seu contingut en un mitjà de comunicació”. A parer seu, aquí és “on cal posar l’accent”. Qui va dir ‘tancar el cercle’? Va ser el fiscal general de l’Estat el 13 de març a la nit en una conversa de WhatsApp amb Pilar Rodríguez: “Quan el tinguis. [...] Ho necessitem per tancar el cercle”, li va dir a les 23.43 hores per demanar-li un correu del 5 de març que li faltava. “El tinc! Vaig. Enviat”, va confirmar ella. I pocs minuts després el contingut del correu del 2 de febrer es va publicar a la SER. “Com es va considerar que hi havia prou indicis per presumir aquest interès i la immediata filtració, una vegada reunida la informació que buscava, es va estimar que va poder ser qui el filtrés”, afegeix ara el magistrat.
Una “línia de desviar l’atenció sobre el pertorbador efecte per a la privacitat i fallida a la confidencialitat”
En la seva justificació, el jutge retreu a Álvaro García Ortiz que mantingui una “línia de desviar l’atenció sobre el pertorbador efecte per a la privacitat i fallida a la confidencialitat” que va suposar la filtració del correu de 2 de febrer, que incloïa un “fet tan íntim i particular com és la confessió d’un delicte, que es difon sense autorització del propietari del secret”. Concretament, esgrimeix que el fet que la confessió de la parella d’Ayuso arribés a la premsa sí que va tenir un efecte, donat que “és una evidència, per ser notori, que a González Amador, en determinats mitjans i àmbits, se li diu defraudador o delinqüent confés, quan no ha recaigut sentència condemnatòria que així ho declari”. “En aquesta comesa d’informar, el no tolerable són les extralimitacions, de manera que, si la informació que es dona revesteix caràcter aparentment delictiu, no pot servir d’excusa per barrar el pas a una investigació”, argumenta la interlocutòria.
El Suprem exculpa la mà dreta del fiscal general de l’Estat
En una segona interlocutòria, el jutge Ángel Hurtado acorda el sobreseïment de la investigació a Diego Villafañe, mà dreta d’Álvaro García Ortiz com a tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat. Fa un mes i mig, va decidir investigar-lo, malgrat que va reconèixer que “el seu paper en la participació dels fets era de menor rellevància que el dels altres dos investigats”. Ara, una vegada practicades determinades diligències, “els indicis en el seu moment tinguts en compte per declarar-lo investigat han perdut la potència com per mantenir tal condició”. “La base indiciària que es va tenir en compte en un moment inicial per atribuir-li la filtració de la denúncia i expedient tributari a elDiario.es ha quedat considerablement debilitada davant d’altres alternatives”, apunta la interlocutòria.
“Tampoc es pot establir una relació precisa entre l’esmentat expedient i que fos utilitzat per a l’elaboració de la nota informativa que es va acabar publicant en el matí del dia 14 de març, redactada a base de la informació que, exclusivament, va anar proporcionant Álvaro García Ortiz”, afegeix. I conclou que el 13 de març a la nit només va parlar una vegada per telèfon amb el fiscal general de l’Estat en una trucada que “no aporta res en relació amb la informació que buscava Álvaro García Ortiz, ja que Diego Villafañe no té cap intervenció en l’intercanvi de comunicacions”. El fiscal de l’Estat es va limitar a preguntar-li si era coneixedor d’algun pacte o negociació entre el fiscal Julián Salto i l’advocat de González Amador: Villafañe li va respondre que no i ell va contestar-li que es despreocupés perquè estava parlant directament amb la fiscal cap provincial.