El BOE ha publicat aquest dimecres la jubilació anticipada del magistrat Joaquín Aguirre (Canàries, 1958), sense que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi resolt encara la querella per prevaricació que van presentar-li el president a l’exili Carles Puigdemont, el director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i el seu advocat, Gonzalo Boye. Han passat sis mesos i el TSJC ni tan sols ha decidit si admet a tràmit o no aquesta greu acusació d’actuar contra l’independentisme català. La jubilació del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, darrerament criticat per les seves polèmiques resolucions del cas Volhov i del cas Negreira contra el Barça, deixa interrogants importants, a banda de crítiques de Lawfare i de falta de control dels excessos judicials.
El jutge Joaquín Aguirre va demanar jubilar-se anticipadament el juny passat, i el TSJC i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ho van aprovar perquè complia els requisits que fixa la llei: tenir més de 65 anys (ara en té 66) i haver estat més de 30 anys en exercici. Joaquín Aguirre ha treballat com a jutge a Catalunya des del 1985 i va ser nomenat titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona el 1988, on ha exercit fins al 14 de gener de 2025. Els jutges i magistrats a l’Estat espanyol poden exercir fins als 70 anys; i fins als 72 anys si ho aprova el Poder Judicial. Ara, el CGPJ haurà d’obrir un concurs entre magistrats per ocupar aquesta plaça ben preuada.
Un jutge jubilat, sense aforament
Un dels interrogants principals és què passarà ara amb la querella de Puigdemont contra el jutge de Barcelona. Aguirre, en deixar la judicatura activa, ha perdut el seu aforament davant el TSJC, i per tant a partir d'ara qualsevol denúncia contra ell ha d’anar a un jutjat d’instrucció. És a dir, a un dels seus col·legues de Barcelona, fet que no serà un plat de grat per a ningú. Així, el TSJC -amb el magistrat Carlos Ramos de ponent- pot resoldre ara que inadmet la querella contra Aguirre perquè ja no és la seva competència, sense entrar al fons.
Hi ha altres juristes que sostenen que la competència es manté en el TSJC perquè l’actuació d’Aguirre va ser mentre era jutge, però aquesta posició no es compleix en els polítics que perden l’aforament. Un exemple és la investigació de l’exconsellera Alba Vergés pel cas de les vacunes als policies, que el TSJC ha derivat a un jutjat d'instrucció o el judici de l’exconseller Santi Vila pel cas Sixena, que farà un jutjat penal i no el TSJC, com el cas de l'exconseller i diputat de Junts Lluís Puig. Segons la jurisprudència, es respecta l'aforament de la persona imputada si el jutge instructor ha dictat l'obertura del judici oral, que no és el cas d'Aguirre.
El TSJC també podria resoldre que no veu indicis delictius en el comportament del jutge Aguirre, que relata la querella, presentada el juliol passat. La Fiscalia, a principi de desembre, va demanar desestimar-la. El cas més recent i similar és el jutge jubilat Manuel Piñas, que va condemnar Juana Rivas per sostracció de menors, i ara ha de declarar per fals testimoni i contra la intimitat en un jutjat d’instrucció de Granada, després de ser denunciat per l’advocat de Rivas.
Una investigació en “frau de llei”
Un altre dels interrogants és perquè el jutge Aguirre va demanar la seva jubilació, el juny passat, just quan enviava al Tribunal Suprem la nova peça de la ingerència russa, amb les imputacions dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, i una unitat de la policia espanyola li feia cas i feia fitxes de sospitosos catalans? Estava satisfet d’haver bloquejat l’aplicació de la llei d’amnistia als independentistes catalans? Així ho va expressar en un àudio que es va filtrar d'ell, en el que assegurava que "al govern de Pedro Sánchez li quedaven dos telediaris alemanys". O sospitava que li tombarien la causa, com ha fet l’Audiència de Barcelona, que ha assegurat que el jutge en seguir investigant el cas Volhov i no obeir-lo va cometre “frau de llei”?
Obcecat amb Puigdemont
En aquests darrers mesos, el jutge Aguirre ha estat denunciat i recusat per perseguir a independentistes catalans, i explicar la investigació a una televisió alemanya. El magistrat -el més veterà dels 33 jutges d’instrucció de Barcelona- no ha estat mai protegit o admirat per cap partit polític espanyolista. Ni ha rebut reconeixements d’institucions del PP ni d’associacions judicials conservadores, com han tingut jutges de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. Ha estat un jutge lliure, que ni els agents de la policia patriòtica del PP van poder enganyar-lo, tot i que ha impulsat investigacions amb les acusacions populars d’entitats espanyolistes com Manos Limpias, a qui ara el govern del PSOE qüestiona.
El jutge Aguirre va ser ferm quan va investigar a persones amb poder, com l’empresari Javier De la Rosa per la descapitalització de Gran Tibidabo, o amb l’empresari Javier Mestre, amic del rei emèrit. També ha estat criticat per la investigació del cas Macedònia, on investigava una suposada corrupció de Mossos i la Guàrdia Civil i volia imputar al major Josep Lluís Trapero. Van amagar-li informació i recelava de tothom. En una de les peces va trobar suposades compres de rellotges de gamma alta vinculades al llavors rei Juan Carlos I, però la policia el va enredar fins a esgotar-lo.
Aquests darrers mesos, l’obcecació del jutge Aguirre amb el president Puigdemont, però, l’ha fet cometre excessos judicials i fins i tot imputar polítics i periodistes sense indicis. També s'ha enemistat amb alguns companys dels jutjats.
Contra Laporta i el Barça
En el tram fial de la seva carrera, el magistrat Aguirre també ha dictat resolucions imaginatives -per a uns- i extravagants -per a altres- per imputar al president del Barça, Joan Laporta, en el cas Negreira, perquè també va aprovar pagaments al vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, en el seu primer mandat. El jutge va comptar endarrere el temps de la prescripció delictiva, fins al 2008, per imputar a Laporta, quan sempre s’ha contat des del moment que es comet l’acció suposadament delictiva fins a ser denunciada; és a dir, cap endavant. L’Audiència de Barcelona va tombar-li aquest raonament i també que es tractés d’un cas de suborn, que augmenta els anys de prescripció, ja que l’exnúmero 2 dels àrbitres no se'l pot considerar funcionari.
La causa del cas Negreira, contra exdirectius del Barça, espera nou magistrat o magistrada, mentre es van sumant dilacions indegudes a favor dels investigats, i la Fiscalia Anticorrupció, que va presentar la querella el març de 2023, es desespera. I és que els investigats ni han sigut citats a declarar. Són els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i dos exdirectius del club, a més de Negreira i el seu fill. Se'ls acusa dels delictes d'administració deslleial, corrupció esportiva i falsedat documental per haver pagat 7,6 milions d'euros a l'exnúmero 2 dels àrbitres entre els anys 2011 al 2018. El pagament és admès pel Barça, però no que sigui per influir en partits, i que la investigació no ha aportat cap indici, fins ara.
Des de l’estiu, el magistrat Joaquín Aguirre està de baixa per motius de salut i fora del jutjat rep la seva jubilació anticipada.