El jutge Juan Carlos Campo, exsecretari d'Estat de justícia amb Rodríguez Zapatero, és el nou ministre de Justícia. Amb aquest nom, Pedro Sánchez ja ha perfilat el que serà el primer Consell de Ministres de coalició en la democràcia.
Després de més de tres dècades dedicades a la judicatura i a la gestió, una carrera en la qual ha compaginat els tribunals amb càrrecs polítics en la Junta d'Andalusia i el Govern central, Campos assumirà la cartera de justícia.
El seu repte serà restaurar la debilitada imatge de la Justícia i defensar a una carrera durament qüestionada des de l'independentisme català.
Campo està considerat també en cercles madrilenys com a un diputat molt proper a la presidenta del Congrés, Mertixell Batet.
Experiència en tribunals i política
Nascut a Osuna (Sevilla) el 1961, Campos ha estat diputat en el Congrés per Cadis, la seva província d'adopció, des de 2015 i en les tres últimes legislatures s'ha fet càrrec de la representació de Justícia del grup parlamentari socialista.
Exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el desembre passat va guanyar per concurs una plaça de magistrat a la Sala Penal de l'Audiència Nacional, encara que no s'hi incorporarà.
El càrrec de ministre no serà la seva primera experiència en el Govern, ja que va ser secretari d'Estat de Justícia entre 2009 i 2011, amb José Luis Rodríguez Zapatero en La Moncloa i Francisco Caamaño com a ministre.
Després de llicenciar-se en Dret a la Universitat de Sevilla, Campo va accedir a la carrera judicial el 1987 i el 1989 va ascendir a magistrat, exercint en jutjats de la província de Cadis fins a arribar a l'Audiència Provincial el 1991.
El 1997 va ser nomenat director general de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Junta d'Andalusia i entre 2001 i 2008 va fer el salt a Madrid com a vocal del CGPJ a proposta del PSOE.
Després de l'acord assolit per a la renovació de l'òrgan de govern dels jutges el setembre de 2008 va cessar com a vocal i va tornar com a magistrat a l'Audiència Provincial de Cadis, destí que va abandonar al cap de poc temps en ser nomenat secretari d'Estat de Justícia el febrer de 2009.
Campo es va mantenir al capdavant d'aquesta Secretaria fins a la victòria del PP en les eleccions generals de novembre de 2011.
Va ser proposat el 2010 pel Parlament d'Andalusia per cobrir una de les vacants de magistrat en el Tribunal Constitucional en la renovació que es va abordar el 2013, però la Mesa del Senat va descartar la seva candidatura, així com la del magistrat Enrique López, que propugnava el PP.
Doctor en Dret, professor universitari i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència, a finals de l'any passat va rebre de mans del Consell General dels Procuradors el premi "Excel·lència i qualitat en la Justícia".
Com a portaveu de l'àrea de Justícia del PSOE en el Congrés va donar suport a la derogació de la presó permanent revisable i es va oposar a reformar el sistema d'elecció dels vocals del CGPJ que propugnaven el PP i Ciutadans.
En un debat entre portaveus de Justícia organitzat per l'Advocacia previ a les eleccions del novembre passat, va fer un al·legat pel consens i el diàleg davant de l'actual fragmentació parlamentària.
"Fa falta el consens de tots; no podem estar, i ara menys que mai, subjectes a majories parlamentàries", va recalcar Campo augurant la dispersió dels vots i la conformació de nombrosos grups parlamentaris diversos.
A les seves mans està ara restablir els llaços amb la carrera judicial i fiscal, que van protagonitzar sengles vagues als seus antecessors en el càrrec Dolores Delgado (PSOE) i Rafael Catalá (PP), i intentar forjar difícils acords parlamentaris amb els populars per renovar el Consell General del Poder Judicial i a quatre magistrats del Tribunal Constitucional.