La jutgessa Carmen Lamela cita el major dels Mossos Josep Lluís Trapero per un nou delicte de sedició. La magistrada de l'Audiència Nacional planteja per a Trapero dos delictes de sedició sense deixar de banda un possible delicte d'organització criminal.

En una interlocutòria dura i sense contemplacions atribueix una acció "emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat". Segons Carmen Lamela, l'actitud dels Mossos per aturar el referèndum va ser de "total inactivitat". 

La citació arriba dies després que el que va ser el responsable de la coordinació del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, declarés la setmana passada com a testimoni a l'Audiència Nacional atribuint als Mossos la inacció per evitar suprimir el referèndum.

La jutge explica en el seu escrit que al llarg de la investigació s'han esbrinat altres fets que indiquen que l'actuació dels Mossos, prevista en un principi per impedir la celebració del referèndum, lluny d'això, "va estar dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència".

Amb aquesta finalitat, segons relata Lamela, "es va dissenyar un pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial dels Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Josep Lluís Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic" .

La conducta dels Mossos, segons Lamela, des del dia 20 de setembre fins a la data del referèndum l'1 d'octubre, "emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat".

La jutge afegeix que tant el fiscal en cap de Catalunya com el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos van posar de manifest al major dels Mossos que el Pla d'Actuació que s'havia elaborat de forma prèvia no era adequat per al compliment de les ordres que li havien estat impartides, "i aquest es va comprometre a modificar-lo amb les recomanacions que li van donar. No obstant això, mai va arribar a realitzar cap modificació, dirigint la seva actuació conforme al pla originari", conclou Lamela.

Per anul·lar qualsevol actuació que bloquegés aquest pla estratègic cap a la independència, la magistrada destaca les pautes d'actuació ordenades pels Mossos de caràcter genèric, sense signatura ni antesignatura de cap tipus, el sistema de comunicació que van utilitzar els agents en servei l'1 d'octubre que va alentir les comunicacions, així com ordres orals d'aquell dia que contradeien les escrites, deixant "en l'àmbit de la valoració personal de l'agent actuant el compliment judicial del TSJC, i aquesta exigència va afectar en cascada la resta de pautes d'execució deixant-les desactivades".

La jutge conclou que la finalitat immediata de Trapero estava orientada "a facilitar la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una República catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupava una actuació al marge de les vies legals, desatenent el mandat rebut des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en contra de les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional".

Els fets atribuïts a Trapero podrien constituir, segons Lamela, dos delictes de sedició pels fets esdevinguts els dies 20 i 21 de setembre i d'1 d'octubre del 2017, sense perjudici d'altres qualificacions "i en particular de la qualificació dels fets com a constitutius d'un delicte d'organització criminal de l'art. 570 bis del Codi Penal".

Identificar els agents

La jutgessa també demana als Mossos que l'informin sobre la forma en què se'ls va comunicar l'operatiu disposat per a l'1 d'octubre, com la identitat de les persones que ho van fer, els mitjans escrits o orals utilitzats, les pautes d'actuació, les ordres rebudes, la identitat dels caps de les unitats Brimo i Arro que es trobaven de servei aquell dia, així com la composició i funcionament de la cadena de comunicacions internes entre els agents que es trobaven de servei durant aquella jornada.

Finalment, la jutgessa requereix a la Guàrdia Civil de Catalunya, perquè l'informi, com a unitat de policia judicial, a fi que identifiqui els agents dels Mossos que van realitzar actuacions de vigilància sobre les casernes de la Guàrdia Civil i Comissaries de Policia Nacional l'1 d'octubre.