El magistrat Pablo Llarena ha confirmat la seva posició i no aplicarà l'amnistia al president a l'exili, Carles Puigdemont, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació de fons de l'1-O, segons una resolució, comunicada aquest dimarts. L'instructor de la causa de l'1-O manté el seu raonament enrevessat que amb el Referèndum es van enriquir —"perquè van usar fons públics i no de la seva butxaca per organitzar l'1-O"— i que no els pot aplicar la norma de l'oblit penal perquè així ho recull la llei. Hi sosté que és el legislador qui va posar aquestes limitacions de no amnistiar els casos que hi hagi "benefici personal de caràcter patrimonial", i que la llei d'amnistia afirma que "l'enriquiment abraça qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d'una contraprestació dinerària (contingut patrimonial) encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa del subjecte". La no aplicació de l'amnistia també implica que el jutge manté en vigor l'ordre de detenció de Puigdemont i els dos exconsellers si trepitgen l'Estat espanyol, tot i el fracàs d'aquest agost.
Amb aquesta resolució, el jutge Llarena rebutja els recursos de reforma presentats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que demanaven que se'ls apliqués la llei. L'advocat Gonzalo Boye, defensor de tots tres, va denunciar que el jutge Llarena ha retingut els recursos i que només té el suport de Vox. El jutge Llarena va denegar aplicar-los l'amnistia l'1 de juliol passat, i amb la nova negativa, ara la defensa de Puigdemont, Comín i Puig podrà presentar un recurs d'apel·lació a la sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena, que segurament també els hi denegarà. És un pas necessari, però, per poder demanar l'empara al Tribunal Constitucional, que justament aquest dimarts decideix si admet a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat de la llei presentada pel Suprem.
El jutge Llarena i el significat de "riquesa"
En la resolució, l'instructor de l'1-O destaca que "les al·legacions manquen de qualsevol fonament", ja que "és la previsió literal de la llei d'amnistia la que obliga al pronunciament judicial que s'impugna". Hi afegeix que la norma estableix l'exclusió de la seva aplicació a delictes de malversació en supòsits en què la persona actuï amb “el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, i reitera que "concorre" en el cas de Puigdemont, Comín i Puig.
A més, el jutge ressalta que l'amnistia pel delicte de malversació "hagués estat apreciada si la llei hagués proclamat, sense restriccions, la concessió de la gràcia a tots els delictes de malversació comesos per a promoure el Referèndum de l'1 d'octubre de 2017, o si hagués limitat l'exclusió a casos d'enriquiment en el seu significat etimològic, és a dir, d'augment de riquesa".
El magistrat insisteix que l'article 1.4 de la llei indica que el concepte d'enriquiment abraça, a més, les actuacions on s'obtingui qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial. I reitera la seva innovadora interpretació que els processats “van decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost” del Referèndum de l'1-O, que era una obstinació no sols il·legal i contraria a la Constitució i a l'Estatut de Catalunya, sinó aliè a les seves responsabilitats de Govern i a les competències de la Generalitat".
L'exemple de la despesa d'una associació judicial
El jutge instructor manifesta que “contràriament al que els recurrents defensen, aquest benefici personal no desapareix perquè la despesa pública estigui aparentment relacionat amb l'activitat pública del subjecte actiu o perquè l'actuació sigui també ambicionada per uns altres”.
Per a il·lustrar el seu raonament, posa l'exemple d'una associació judicial: “Si un jutge que presidís una associació judicial o qualsevol altre membre de la seva directiva, decidissin organitzar un viatge perquè tots els integrants d'aquesta associació poguessin conèixer el Tribunal de Luxemburg i el Tribunal d'Estrasburg, decidint també domiciliar les despeses del viatge en els comptes bancaris d'un o diversos òrgans judicials, els recurrents no dubtarien que els desemborsaments van redundar en benefici personal dels qui van decidir el desviament dels fons. De cap manera podria sustentar-se que el jutge que va domiciliar les despeses del viatge col·lectiu en els comptes del seu jutjat o tribunal no va actuar amb el propòsit d'aconseguir un benefici personal de caràcter patrimonial pel fet que un col·lectiu compartís el seu desig i decisió.”
El jutge Llarena reitera que “el que en realitat es descriu és que els processats van obtenir els materials, prestacions i serveis que precisaven per a, des del seu lideratge, satisfer el seu propi interès, fent-ho amb càrrec a tots els contribuents de Catalunya i eludint sufragar els seus desitjos o afanys per detriment de la seva fortuna personal". I conclou: "Es reflecteix així que la malversació va operar en benefici personal i per a rendir en els encausats un profit de caràcter patrimonial; i per això concorren els excepcionals elements en els quals la Llei orgànica 1/2024 obliga a denegar l'amnistia del delicte de malversació de cabals públics.”
També menysté el criteri de la magistrada Ana Ferrer
El magistrat Llarena també menysprea el valor del vot particular de la magistrada del Suprem Ana Ferrer, que alertava de la perillosa interpretació que realitzava la sala, presidia pel jutge Marchena, per denegar l'aplicació de l'amnistia per la malversació a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Afirma que “els seus arguments no contemplen la realitat legislativa amb correcció”.
El jutge Llarena precisa que “la llei d'amnistia sotmet el dret de gràcia al concepte d'enriquiment, que no al terme ànim de lucre que el vot particular assegura que s'ha retorçat”. I manifesta que “el concepte d'ànim de lucre té un significat jurisprudencial més ampli que el terme enriquiment, per la qual cosa és aquest concepte més restringit el que ha de regir l'operativitat de la llei en el cas d'actuacions”.
“Enfront del que el vot particular afirma —indica el jutge Llarena—, i encara que no existeixen precedents legislatius de concessió d'amnistia per als delictes de malversació, en els més de dos-cents anys de jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol no existeix ni una sola resolució que rebutgi donar la mateixa resposta penal a subjectes que materialment i injustificadament hagin augmentat els seus actius patrimonials a costa dels cabals públics, que a aquells que (també injustificadament i a costa dels diners públics) hagin obtingut qualsevol altre benefici o avantatge que no comporti un efectiu increment del seu capital o dels seus actius. Un estat de la jurisprudència que fa perfectament previsible que el règim d'aplicació de l'amnistia sigui també semblant per a tots dos comportaments, tal com l'article 1.4 de la llei estableix”.
També descarta que hi hagi cap irregularitat perquè la secció d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sí que va concedir l'amnistia a l'exconseller Miquel Buch i a Lluís Escolà pel delicte de malversació. En el seu cas, precisa, que no va haver-hi un enriquiment personal.
"La impunitat del processat"
Així mateix, el jutge subratlla que tampoc es lesiona el principi de previsibilitat que invoca el vot particular de la magistrada Ferrer o la predictibilitat de la llei a la qual feia referència el Fiscal General de l'Estat, en la seva intervenció en l'obertura del nou any judicial, el dijous passat. “La predictibilitat de la llei —afirma Llarena— no suposa que la norma hagi de ser aplicada conforme a l'aspiració d'un processat que assegura haver redactat i proposat la norma amb l'aprovació de la qual busca aconseguir la seva impunitat”.
Finalment, el jutge del Suprem desestima també el recurs de VOX, en el qual sol·licitava que no s'apliqués l'amnistia tampoc al delicte de desobediència. I, dona la raó a la dirigent d'ERC Marta Rovira que el sobreseïment de la seva causa per desobediència correspon a la sala del Tribunal Suprem, per la qual cosa estima el seu recurs i conclou el sumari respecte d'ella.