El magistrat Pablo Llarena rebutja la petició de llibertat de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i acorda mantenir la situació de presó provisional perquè considera que han aparegut nous elements de la seva participació en els fets investigats en aquesta causa, a la qual cosa afegeix que persisteix el risc de reiteració delictiva.

Les proves que han arribat del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona han jugat en contra del número 2 de Junts per Catalunya. També, el fet que no hagi renunciat a la seva acta de diputat.

El jutge rebutja l'argument en què Jordi Sànchez al·lega que els fets que se li atribueixen no són constitutius de delicte. En aquest sentit, indica que durant la instrucció han aparegut "nous elements de suport" sobre la participació de l'ANC i del seu llavors president Jordi Sànchez en els fets investigats. Aquests són, assenyala el jutge, l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové, "que evidència no només la reunió de partits polítics sobiranistes i els representants d'ANC i Òmnium Cultural, sinó que aquells contemplaven la mobilització ciutadana com un element estratègic per a la consecució de la independència".

El magistrat es refereix, a més, a les nombroses intervencions públiques en què els representants polítics i els de les associacions sobiranistes "han projectat l'existència d'una actuació compartida, havent arribat a afirmar el senyor Sànchez en una ocasió que, sobre aquesta qüestió, parlava en nom de l'expresident senyor Puigdemont, o dels partits sobiranistes PDeCAT, ERC o la CUP, alhora que s'ha proclamat garant que se celebraria el referèndum del qual derivaria la declaració d'independència, llevat que el govern de l'Estat l'impedís amb actes impropis".

 

Finalment, també cita les convocatòries que es van fer des de l'ANC "perquè els ciutadans es congreguessin en mobilitzacions orientades a dificultar la prohibició del referèndum o, fins i tot, donant pautes de com s'haurien d'ocupar els centres de votació la matinada de l'1 d'octubre, per impossibilitar amb això que els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat poguessin dur a terme les decisions judicials d'impedir la seva celebració".

Respecte a la reiteració delictiva, el jutge afirma que, a diferència d'alguns encausats, en Jordi Sànchez hi ha un major risc, ja que "no només no ha renunciat a l'activitat pública que —des de diversos fronts— ha servit d'instrument per a l'execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola".

Per això, a l'hora d'analitzar quina pot ser la seva futura actuació, el magistrat indica que "no només s'ha d'atendre a aquest element, sinó a la marcada determinació amb què l'encausat ha perseguit la consecució dels seus objectius, el que es reflecteix en el seu impuls de mobilitzacions multitudinàries de ciutadans que —com es va dir en l'acte de 4 de desembre del 2017— van afavorir un esclat social, i que específicament van estimular o van assumir el risc que s'expandís una irreparable reacció violenta contra la convivència i contra l'organització territorial de l'Estat".

Joaquim Forn va renunciar a la seva acta de diputat, però, la setmana passada Llarena tampoc el va deixar en llibertat.

En el seu escrit, al·ludeix a l'existència d'"un context polític en el qual concorren encara sectors que defensen explícitament que s'ha d'aconseguir la independència de Catalunya de manera immediata i que s'ha d'aconseguir perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí es jutja. Segueixen així ajustats al pla de secessió que recull el document Enfocats, en el qual es contemplava abordar una legislatura constituent amb posterioritat a la desconnexió de l'Estat espanyol, i en el qual s'expressava la necessitat de perseverar en l'estratègia i en els objectius encara que l'Estat intervingués les institucions de la Comunitat Autònoma".

El jutge recorda que el sol·licitant "manté el seu ideari sobiranista, el que resulta constitucionalment vàlid, però impossibilita el convenciment d'una impossible reiteració delictiva que es tindria respecte de qui professi la ideologia contrària".