Cap canvi. El jutge Pablo Llarena manté el processament del president Carles Puigdemont pels delictes de malversació agreujada (castigat amb un màxim de 8 anys de presó) i de desobediència per l'organització de l'1-O, així com als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, segons una resolució difosa aquest dimarts pel Tribunal Suprem. En la interlocutòria, el magistrat rebutja el reclam de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat de processar Puigdemont pel nou delicte de desordres públics agreujats, en desaparèixer el delicte de sedició, en assegurar que la mateixa llei prohibeix aplicar-los un nou delicte.
En la resolució, el jutge Llarena sí que manté l'ordre de detenció a l'estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig. A més, el magistrat també declara que també es detingui l’exconsellera i actual europarlamentària Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, “només als efectes de prendre’ls declaració pel delicte de desobediència”. És a dir, que no decretarà la seva presó preventiva, tal com va fer amb la cupaire Anna Gabriel, que es va presentar al Tribunal Suprem, ja que el delicte pel qual estan processades no implica penes de presó, sinó d’inhabilitació a càrrec públic.
Descarta la immunitat
El jutge Llarena també descarta els arguments de les defenses de Puigdemont i Comín, exercida pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que sostenen que la primera resolució en la qual dictava les seves ordres de detenció nacional “eren contràries a la seva immunitat com a parlamentaris”, la qual està pendent de resoldre's en el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a banda de la recent sentència del TJUE, que valida que es pot no complir una ordre europea de detenció i entrega si la persona forma part d’un grup objectivament identificable al qual no es respectaran els seus drets a un judici just. Pel que fa a les noves euroordres de detenció, el jutge admet que ha d'esperar les resolucions dels tribunals europeus.
De la presó al Parlament europeu
Llarena sosté que “el tractat de la UE respecte a l’operativitat de la immunitat en territori espanyol, els atribueix els privilegis reconeguts als membres del Parlament nacional". Hi afegeix que els recurrents van ser processats el 21 de març de 2018, i com la immunitat la van obtenir el 13 de juny de 2019 com a membres electes del Parlament Europeu, “no imposa la sol·licitud de suplicatori per l’adopció de mesures adoptades”. No obstant això, el jutge afegeix que “en la hipòtesi que en un futur els processats fossin materialment privats de llibertat a Espanya, si s’arribés a considerar justificat i eficaç mantenir la seva presó més enllà del temps precís per prendre'ls declaració, no s’exclouria, tal com recull el TJUE, l’autorització d’assistir a les diferents reunions parlamentàries sempre que no s’hagués suspès la seva immunitat". Una prerrogativa que el Tribunal Suprem va prohibir al líder d’ERC Oriol Junqueras, i el tribunal espanyol no va rectificar malgrat la sentència del TJUE que assegurava que era europarlamentari.
No repetit al Tribunal de Comptes
El jutge instructor de la causa contra els independentistes catalans també descarta que se’ls vulgui castigar dos cops pel mateix, fet prohibit i que incompliria el principi non bis in idem, en la via penal i en el Tribunal de Comptes, com sosté Boye. Llarena afirma que el procediment de responsabilitat comptable únicament analitza els supòsits en els quals l’encàrrec d’uns fons públics està obligat a retornar-los, sense derivar en ell cap sanció pel seu comportament, que en el cas de culpa o dol, serà responsabilitat en el procediment penal.
Per això, Llarena conclou que els dos procediments “es complementen”, i assegura que en la via penal “s’analitzarà l’actuació que va motivar cada saldo deutor en el compte de fons públics, sense entrar a decidir l’obligació del retorn i el seu import, per correspondre a la jurisdicció comptable". Una afirmació no del tot certa, ja que en el procediment principal als presos polítics, el Suprem va exigir més de 3 milions d’euros als encausats per l’1-O, que després va derivar al Tribunal de Comptes, que ara es jutjarà amb la despesa d'Exteriors. No obstant això, els alts càrrecs del Govern processats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, la magistrada els va obligar a aportar uns 4 milions d’euros pels mateixos conceptes que als presos polítics. És a dir, encara hi ha fiances duplicades.