El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat una providència, aquest dijous, en la qual ha acordat que no presentarà una ordre europea de detenció del president Carles Puigdemont i de l'exconseller Toni Comín fins a saber si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aprova la mesura cautelar de retornar la immunitat als europarlamentaris catalans. L'instructor de la causa contra els independentistes catalans es mostra prudent i descarta, per ara, la petició de Vox i de la Fiscalia de reactivar les ordres de detenció europea i internacional de forma immediata. La resposta del TJUE no s'espera fins a principi de 2024.

Els europarlamentaris de Junts, defensats per Gonzalo Boye, ja van anunciar que presentarien recurs de cassació davant el TJUE contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que avalava la retirada de la seva immunitat, i li demanaran que li retorni de forma cautelar fins que dicti una sentència ferma. 

Recurs, fins al 15 de setembre

En la resolució, el magistrat recorda que la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), del passat 5 de juliol, que va desestimar els recursos de Puigdemont i Comín contra la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori al jutge Llarena, és susceptible de ser recorreguda en cassació davant el TJUE en un termini de 2 mesos i 10 dies (fins al 15 de setembre de 2023). A més, destaca que, en aquest cas, els exiliats catalans poden demanar al TJUE que es restableixi cautelarment i provisionalment la seva immunitat parlamentària.

Cal recordar, que a partir del 15 de setembre, el Tribunal de Justícia de la UE triga uns 4 mesos per resoldre una petició com la dels exiliats catalans. És a dir, no s'espera una resposta del tribunal abans del pròxim gener.

L'instructor del Suprem, en la providència, explica que qualsevol euroordre que s'emeti en l'estat actual del procediment, quedaria immediatament paralitzada si el TJUE admetés l'eventual mesura cautelar que se sol·liciti; "obligant a interrompre la seva tramitació internacional i fent intranscendent l'avançament de l'ordre de detenció a aquest moment".  

Possible entrega en tres mesos

D'altra banda, afegeix el jutge Llarena, que si el TJUE decidís rebutjar la mesura cautelar que Puigdemont i Comín demanen amb la impugnació de la sentència, podrà adoptar-se la decisió que demanen les acusacions (Vox i la Fiscalia) "amb una antelació prou operativa, vist que el termini màxim que estableix la Decisió Marc 2002/584/JAI per resoldre qualsevol reclamació de lliurament és el de tres mesos", subratlla el jutge.

Llavors, raona el magistrat, "no existiria cap dificultat perquè els processats puguin ser posats a disposició de la justícia espanyola abans de dissoldre's el Parlament Europeu per al qual van ser triats i per a l'acompliment del qual se'ls va concedir la immunitat, la suspensió de la qual es va peticionar des d'un inici".

Pressió als jutges belgues

Digui el que digui el TJUE, al final el jutge Llarena haurà de dirigir l'euroordre de detenció de Puigdemont i Comín als tribunals belgues, ja que tenen la seva residència a Waterloo. I el magistrat espanyol ja els intenta pressionar en l'actual providència. Hi afirma que "el principi de cooperació lleial que opera com a regla rectora entre els organismes públics de la Unió i els seus estats membres, ha d'orientar-se al fet que, havent-se demanat el suplicatori immediatament després de constituir-se l'actual Parlament, si la suspensió de la immunitat peticionada va ser concedida i si resulta jurídicament vàlida, la iniciativa jurisdiccional hauria de poder aconseguir la finalitat per a la qual està prevista; sent una anomalia que la constitució d'un nou Parlament el juny de 2024 obligui aquest instructor a reiniciar el procés".