El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, manté el processament al president a l'exili Carles Puigdemont pels delictes de desobediència i malversació de fons i li retira el delicte de sedició per la seva derogació, segons ha informat aquest dijous el Tribunal Suprem, el mateix dia que entra en vigor la reforma del Codi Penal. El magistrat també manté aquests delictes per als exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. Retira les euroordres, però dicta una nova ordre de crida i cerca a l'Estat espanyol per malversació per a Puigdemont i els dos exconsellers. 

A més, el delicte pel qual estan processades ara l'exconsellera Clara Ponsatí i la republicana Marta Rovira és de només el delicte de desobediència, fet pel qual no es pot ordenar la seva detenció internacional ni nacional, ja que el càstig no és de presó, sinó d'inhabilitació a càrrec públic. Per tant, a partir d'aquest dijous Ponsatí i Rovira poden tornar a l'Estat espanyol. En la resolució, el jutge ordena la seva detenció, però "només a efectes de prendre'ls declaració". El seu retorn pot ser acordat com el d'Anna Gabriel (CUP), que no va ser ni detinguda.

El procés, "despenalitzat"

En la resolució, l’instructor de la causa contra els independentistes catalans afirma que la derogació del delicte de sedició planteja “un context proper a la despenalització” dels fets investigats, ja que considera que “no encaixen en desordres públics”, ni els agreujats que s’han inclòs en la reforma penal. Per això, precisa que deixa sense efecte les euroordres actuals pel delicte de sedició. No obstant això, actualitza la crida i cerca a l’Estat espanyol vers el president Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig pels delictes de malversació i desobediència.

El magistrat Llarena es mostra molt crític amb la reforma del Codi Penal i la desaparició del delicte de sedició, del qual el govern espanyol va indicar -recollint l’exposició d'una part de magistrats del Tribunal Constitucinal- que no tenia un redactat prou clar i creava inseguretat jurídica, a més de les elevades penes. Per Llarena, el delicte de sedició espanyol sí que era equiparable a altres delictes que tenen països europeus, com l’alta traïció, a Alemanya i a França.

Pel que fa al nou delicte de desordres públics agreujats, el jutge afirma que no se’ls pot castigar per aquest tipus penal perquè “no estava en vigor en la data dels fets”, i per tant no se’ls pot aplicar i “molt menys” amb aquest tipus agreujat de nova creació. Llarena insisteix que “la intenció dels encausats va ser de desbordar l’ordre constitucional i aconseguir, directament o indirectament, però fora de les vies legals, un nou ordre territorial i polític, fet -precisa- que allunya el seu comportament de la transgressió de les ordinàries regles de convivència en grup, que constitueix el bé jurídic protegit en els delictes contra l’ordre públic”.

 

Llarena espera els tribunals de la UE

El magistrat Llarena també precisa que ajorna la decisió d’emetre una nova euroordre contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comí pel delicte de malversació fins a saber la resolució dels tribunals de la Unió Europea sobre la immunitat parlamentària i la prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El mateix jutge Llarena va plantejar la prejudicial al TJUE, quan els tribunals belgues van refusar d’extradir l’exconseller Lluís Puig en assegurar que no estava garantit que tingués un judici just ni que el Tribunal Suprem fos el competent. És una obvietat que el jutge Llarena s’ha d’esperar perquè quan es planteja una prejudicial, el procediment principal s'atura, i en aquest cas, a més, el jutge preguntava al TJUE si podia emetre una nova euroordre si les autoritats belgues no havien actuat correctament. L’advocat de Puigdemont i els exiliats, Gonzalo Boye, ja alertat aquest dijous que s’ha d’actuar correctament.

Carrega contra tribunals estrangers

En la resolució, el jutge Llarena no s’està tampoc de criticar als tribunals que li han denegat l’extradició de Puigdemont. Afirma que la legislació espanyola “era plenament homologable a la de països de l’entorn”, i que “no es pot argumentar que existeix discòrdia punitiva entre Espanya i altres països, tot esgrimint la falta de col·laboració d’algun país a l’entrega dels encausats fugats”.  El magistrat assegura que “aquesta falta de col·laboració no és aïllada, tot recollint la pràctica dels tribunals en els quals va afectar de delictes de singular rellevància, com els de terrorisme, amb un clar retret en qualsevol societat democràtica”. Hi afegeix que en el cas de Puigdemont i els exconsellers exiliats, “la denegació de col·laboració mai s’ha basat en la quantia de les penes previstes en l’ordenament jurídic espanyol”, i sosté: “Cap Estat de la Unió hauria d’haver denegat l’entrega dels pròfugs si no era per un trencament del principi de doble incriminació”, i afegeix que cap país ha sostingut que els fets recollits en la resolució de processament no puguin ser fets delictius. Certament, els tribunals alemanys van aprovar l’entrega del president Puigdemont només pel delicte de malversació, però el jutge Llarena ho va refusar perquè descartaven la sedició, i els tribunals alemanys van deixar-lo en llibertat.