La titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, no ha admès a tràmit la querella del sindicalista i militant del PSUC Carles Vallejo per tortures a la Prefectura de Via Laietana durant el franquisme, segons ha anunciat aquest dimecres Irídia, que porta la seva denúncia. La resolució arriba setmanes després que la Fiscalia, amb la intervenció de la fiscal de la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica, canviés de parer i demanés a la magistrada l'admissió d'aquesta querella, d'acord amb la nova llei espanyola de Memòria Democràtica.
En la resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la magistrada afirma que la denúncia de Vallejo d'haver estat torturat per agents de la Brigada Politico Social els anys 1970 i 1971, són "fets prescrits i amnistiats". A més, hi afegeix que no són constitutius del delicte de lesa humanitat per tortures, del qual els organismes internacionals afirmen que no prescriuen. Hi detalla que el delicte de tortures no es va incloure al Codi Penal espanyol fins a l'any 1978, i el de lesa humanitat fins al 2003, per tant, sosté que no es pot aplicar aquests delictes de forma retroactiva contra els policies denunciats per Vallejo. I, conclou que la nova llei de Memòria Democràtica de 2022 no ha derogat la llei d'Amnistia de 1977 i, per tant, s'ha de regir pel principi de legalitat penal.
Presentació de recursos
És previst que ara, Irídia, amb el suport d'Òmnium Cultural, i la mateixa Fiscalia presentin recurs a l'Audiència de Barcelona perquè revoqui aquesta negativa. L'advocada de Vallejo, Sònia Olivella, ha confirmat que presentarà recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Barcelona "per vulneració de tutela judicial efectiva d'acord amb el dret internacional que permet la investigació dels crims del franquisme", i alhora ha assegurat que "el legislador pot fer més". Irídia és una de les entitats de drets humans que reclama la derogació de la llei d'Amnistia de 1977. En la concentració d'aquest matí a Via Laietana, Vallejo ha afirmat que "és una lluita històrica" i que reclama que "s'investigui" el que van fer-li, com un jutjat de Madrid ha admès recentment una querella per tortures durant el franquisme.
Per la seva part, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també ha anunciat en una piulada que també presentaran recurs perquè "el dret internacional de drets humans estableix el marc per obrir processos judicials" i que "hi ha camí per fixar la veritat jurídica sobre crims del franquisme". Recentment, la magistrada ha comunicat a la Generalitat que l'accepta com a acusació popular en el cas Vallejo, la primera del Govern, si presenta una querella i té el consentiment de l'afectat.
Cas Puig Antich
En la resolució, la magistrada manifesta que la Constitució l’obliga a respectar el principi de legalitat penal i de no aplicar de forma retroactiva delictes que no eren vigents en el moment dels fets, i més si són en perjudici de la persona. Per il·lustrar-ho detalla resolucions que precisen que el dret penal internacional s’ha d’aplicar un cop s’ha transposat a la norma espanyola, i en el cas del sindicalista Carles Vallejo, que es querella pel delicte de lesa humanitat per tortures, no era vigent a l’Estat espanyol el 1971.
La magistrada García cita el cas de la querella presentada el 2017 per l’Ajuntament de Barcelona contra el llavors militar i advocat Carlos Rey per haver signat la condemna de mort de Salvador Puig Antich, l’últim pres polític executat a garrot vil per la dictadura franquista el 1974. Un jutjat i l’Audiència de Barcelona van rebutjar-la el 2020, adduint que no estava adaptada a la norma internacional.
També precisa que llavors l'Audiència de Barcelona va fer referència a la coneguda i citada sentència del Tribunal Suprem de 2012, en el cas de prevaricació contra el jutge Baltasar Garzón, en el qual precisa que el dret penal internacional no pot crear delictes penals d’aplicació de forma directa al Codi Penal espanyol. I recorda que l'Audiència de Barcelona ja afirmava que el govern espanyol havia de derogar la llei d’Amnistia de 1977 si es volia investigar els delictes comesos durant el franquisme.
Resposta del Tribunal Constitucional
En l'elaborada resolució, la magistrada també analitza la sentència del Tribunal Constitucional de 2021, de la qual fan referència Irídia i la Fiscalia amb els tres vots particulars per destacar que aposten per investigar els delictes del franquisme. La titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, però, aclareix que en aquests vots particulars els magistrats demanaven admetre el recurs per poder entrar en el fons i debatre temes com el principi de legalitat penal i la llei d'Amnistia i no rebutjar el recurs, com es va fer.
Obstacles insalvables
"Per a aquesta instructora, aquesta petició de reflexionar i escoltar les víctimes, donant-los una resposta completa, profunda i adequada, com a forma de reparació i de fer justícia, a la qual fa referència el darrer paràgraf del vot particular, no implica necessàriament l'obertura d'un procediment penal", afirma la magistrada sobre el vot particular del TC. I insisteix: "Els principis de legalitat penal, d'irretroactivitat de disposicions desfavorables, la vigència de la Llei d'Amnistia són obstacles insalvables a la vista de l'actual estat de la jurisprudència constitucional."
Finalment, conclou que la llei de Memòria Democràtica de 2022 quan fa referència a investigar, "no es refereix en termes d'investigació penal", sinó de la jurisdicció voluntària, tot citant estudis que analitzen la nova norma. I insisteix que si no es deroga la llei d'Amnistia de 1977 no pot fer més que inadmetre la querella de Carles Vallejo.