El jutge de Barcelona que va ordenar els escorcolls i detencions de l'operació Volhov ha rebutjat investigar les escoltes telefòniques de la causa que les defenses van veure "il·legals" en entendre que "no hi ha el menor indici" que, en acordar-les, cometés un delicte de revelació de secrets.

El titular de jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha denegat en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'agència Efe, la petició que va sol·licitar l'advocat Gonzalo Boye, en representació de l'historiador Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont i un dels detinguts el 28 d'octubre passat durant l'operació Volhov. Alay està investigat per presumpta malversació, en el marc d'una peça que indaga la presumpta desviació de fons públics perquè l'expresident participés en el 2017 en la conferència internacional Crans Montana, una trobada de reflexió internacional similar a la de Davos.

"No hi ha revelació de secrets"

El magistrat denega la deducció de testimoni de particulars per la difusió en els mitjans de comunicació de notícies relacionades amb el cas, tal com va demanar Alay, en considerar que "no consta" que aquest s'hagi vist "afectat" per les informacions divulgades per la premsa. "El senyor Alay no té legitimació activa per sol·licitar la deducció de testimoni de particulars atès que no té la condició d'ofès", sosté el jutge, que avisa l'advocat que, en tot cas, haurà d'interposar una denúncia.

A l'escrit, el jutge recorda que el sumari del cas es va aixecar el 28 d'octubre, de manera que "no hi ha cap possible delicte de revelació de secrets", ja que, argumenta, "la causa no era secreta i no va aparèixer sobre ella cap notícia anterior a l'aixecament del secret".

Persona influent

D'altra banda, Joaquín Aguirre retreu a la defensa que se li demani que eviti la publicació de "dades, àudios, vídeos o fotos" que es troben a la causa i subratlla que únicament pot prendre mesures d'aquesta índole si la informació airejada està relacionada amb la vida íntima dels investigats. "No cita el senyor Boye quina empara processal tindria aquesta mesura ni per què el jutge instructor hauria d'exercir una funció de censor que va desaparèixer d'Espanya aproximadament el 1976", recalca el magistrat en la interlocutòria.

Aprofita així per subratllar que les converses intervingudes als investigats "amb altres persones en les quals tracten assumptes de naturalesa pública" no es consideren "referides a la vida íntima", ja que, assevera, "en principi són rellevants per a la qualificació de la condició d'un inculpat com a persona influent en l'àmbit polític, així com el grau d'aquesta influència".

"En persones que no exerceixin càrrecs públics però sí que es relacionen amb aquests càrrecs, la condició de persones influents pot derivar-se amb força encert de les converses captades amb autorització judicial", recorda per matisar que, de qualsevol manera, en les converses interceptades i transcrites per la Guàrdia Civil "no n'apareix cap que es refereixi a la vida íntima".

Altres recursos

Altres investigats en el cas, com ara David Madí, Oriol Soler o Xavier Vendrell han demanat a l'Audiència de Barcelona la nul·litat de les investigacions. La defensa de Madí entén que les escoltes de la Guàrdia Civil han vulnerat un dret fonamental com és la privacitat de les converses telefòniques sense tenir proves de delicte ni justificació suficients.