El Jutjat Contenciós de l'Administració número 6 de Barcelona obliga a l'ajuntament de Barcelona retirar els llaços grocs de les seves dependències i prohibeix que es tornin a col·locar als edificis públics, dins i fora del període electoral. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu equip de govern es considera que van vulnerar els drets fonamentals dels ciutadans, com la igualtat.
El jutge considera "inqüestionable" que el llaç groc és un símbol "partidista", en el sentit que "s'alinea amb les pretensions d'un grup de ciutadans, amb inevitable exclusió de la resta", ja que "estan trencats els consensos socials" i, per tant, "xoca frontalment i manifestament amb els principis de neutralitat institucional i objectivitat" a la qual estan sotmeses les administracions públiques.
En la sentència, el magistrat diu que el llaç no vulnera la llibertat ideològica, ja que no obliga els ciutadans no sobiranistes a adherir-se a aquests postulats, ni els impedeix protestar-hi en contra. Alhora, però, el jutge admet que els no sobiranistes no tenen dret a penjar els seus propis símbols partidistes, i per això el consistori ha de despenjar els llaços.
L'ajuntament no ha tornat a posar el llaç però, malgrat les denúncies, en seus de districte encara se'n poden veure. La decisió s'ha pres després de la demanda presentada per Abogados Catalanes por la Constitución el juliol de l'any passat perquè consideraven que es posaven en perill els drets dels ciutadans no independentistes. Des del jutjat, ho consideren un "símbol independentista que exclou els qui no tenen aquestes pretensions" i afegeix que "introdueix una diferència de tracte entre grups o categories de persones per raons ideològiques que no té cabuda a l'article 14 de la Constitució". A més, també destaca que aquesta simbologia "no representa una ideologia oficial ni cap partit d'estat".
És la primera vegada que, a part de considerar el llaç groc com un símbol de no neutralitat, també el defineix de "discriminatori". Malgrat donar la raó a aquest col·lectiu, la sentència conclou que l'ajuntament no va trencar amb els drets de forma activa: "L'ostentació de símbols partidistes no identifica necessàriament els recorrents amb aquesta opinió política ni els obliga a assumir els seus postulats, es tracta d'un símbol passiu".
L'ajuntament té quinze dies per apel·lar i en cas de no admetre'ls la seva raó, també hauran de fer front al cost de la demanda que no especifica encara la quantitat.