Investigació secreta sobre Pegasus. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, ha obert una nova línia d’investigació sobre l’espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) al president Pere Aragonès, que el govern del PSOE ha admès de forma parcial. En concret, el magistrat ha obert una peça secreta separada de la investigació central, i en la qual ha acordat unes diligències sobre l’abast del programari maliciós Pegasus, segons han confirmat fonts judicials a ElNacional.cat aquest divendres. A més de la peça secreta, el magistrat ha prorrogat sis mesos més la causa sobre el seguiment al president Aragonès. El secret d’aquestes noves actuacions ha estat demanada per l’advocat del president republicà, Andreu Van den Eynde, fet que implicarà que no serà informat fins al final de les indagatòries, però tampoc ho sabrà l’Advocacia de l’Estat, que actua de defensora de l’exdirectora del CNI Paz Esteban, que és l'única excàrrec del govern espanyol imputada en una investigació sobre Pegasus. El magistrat ha dictat el secret durant un mes, que és prorrogable, i de l’evolució de la investigació només en tindrà coneixement el jutge i el fiscal, que en aquest cas és del servei de delictes informàtics, Roberto Valverde.
Precisament, el fiscal s’ha adherit al recurs recentment presentat per l’Advocacia de l’Estat a l’Audiència de Barcelona perquè decreti l’arxivament de la imputació de Paz Esteban. L’argument és que el CNI ha admès que va espiar Pere Aragonès, entre els anys 2019 i 2020, amb l’autorització del jutge de control d’aquesta agència governamental, i per tant la seva actuació és legal. La investigació i imputació d’Esteban és arran de la querella presentada per Aragonès contra el CNI, la seva directora i l’empresa NSO, propietària del programa maliciós Pegasus. Un dels darrers reclams de l’acusació és que el jutge requereixi al CNI que no destrueixi cap prova ni informació sobre l’espionatge a Aragonès, en el qual es va infectar el seu mòbil i també es va usar geolocalitzadors, tal com recull la resolució del permís del Tribunal Suprem al CNI.
Sense permís judicial
L’advocat d’Aragonès ha aportat una pericial que demostra que el mòbil se li hauria infectat el 2018, és a dir, abans del permís del jutge de control, i per això, exigeix més proves. La resposta del fiscal Valverde és que Esteban va actuar amb empara legal, i que el 2018 no era directora del CNI, sinó que era secretària general del centre; tot i que és un càrrec amb responsabilitat. El govern de Pedro Sánchez va fer dimitir Esteban, quan el grup canadenc Citizen Lab va difondre l’estiu del 2022 la recerca CatalanGate, sobre l’espionatge massiu a l’independentisme català, amb almenys 65 persones afectades. L'antecessor de Paz Esteban era Félix Sanz Roldán. El jutge va desestimar l’arxivament de la imputació a Esteban per les diligències pendents.
Espionatge massiu
Un dels nous informes pericials entregats per l’acusació al jutjat d’instrucció 29 de Barcelona demostra que el CNI estaria darrere de l’espionatge massiu -ja denunciat a CatalanGate però sense autoria clara-, a partir de comparar l’espionatge a Aragonès, reconegut pel CNI, amb la d’altres activistes i polítics afectats i no admès per l'agència estatal. El CNI va confessar, en una comissió de secrets del Congrés, que s’hauria investigat a una vintena de persones, entre elles Aragonès. En aquest grup també hi seria el diputat de la CUP Carles Riera, fet recentment corroborat pels Mossos d’Esquadra, en una pericial d’ofici encarregada pel titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, que investiga la seva querella.
Cas polític
En l’informe del cas Aragonès es detalla que l’empresa NSO, propietària de Pegasus, fa un programa maliciós a mida de cada client, la majoria són agències governamentals. En el cas del CNI s’ha constatat que va emprar aquest programa espia des del 2015 fins a almenys el 2020. El sistema habitual és enviar SMS amb enllaços a notícies perquè les persones hi cliquin i els seus mòbils quedin infectats; després, la informació que els extreuen es dirigeix a dominis d'internet. En el cas del CNI, s'ha identificat que ha fet servir cinc dominis d’internet, que no s'encavalquen entre ells en el temps. Aquests dominis són: nnews.co, statads.co, adsmetrics.co, redirstats.com i statsupplier.com. El darrer domini ha estat trobat en el mòbil d’Aragonès i el de Riera, i a altres polítics d’ERC.
Aragonès va patir la infecció del seu mòbil sense cap autorització judicial en tres dates: juliol de 2018, abril de 2019 i juliol de 2019, segons la pericial aportada al jutjat. És el 24 de juliol de 2019 que el CNI obté el permís del jutge de control per espiar-lo fins, com a mínim, el març de 2020.
El Consell de Ministres va permetre desclassificar parcialment l’autorització judicial d’aquest seguiment a Aragonès, quan era vicepresident, però les sospites delictives i els arguments jurídics del magistrat Pablo Lucas, per a sustentar l'espionatge, no es veuen, ja que gran part de la resolució està guixada, ha denunciat ERC. Per a Esquerra és un espionatge polític, i, per tant, il·legal en democràcia. Es recorda que el 24 de juliol de 2019, la primera data suposadament legal de l’espionatge, s’estava produint el debat d’investidura del president Pedro Sánchez, i ERC i Aragonès participaven en les negociacions.
A més de les diligències secretes, el magistrat García també demanarà el mòbil al president Aragonès perquè la unitat especialitzada de la policia catalana faci una pericial oficial, com exigeix el fiscal, per certificar o no l'espionatge denunciat i provat amb una pericial feta per una empresa privada i experta.