Un revés jurídic de l’alçada d’un campanar. És el que suposa el darrer vot particular del magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Ramón Sáez Valcárcel, on critica obertament la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans, de la qual afirma que els fets provats estan plens de “valoracions” i “opinions”, i no s’aclareix què és el delicte de sedició. La sentència va ser redactada pel magistrat i president de la sala penal del Suprem Manuel Marchena, a qui ara Sáez li fa un vestit a mida, que fa recordar causes anteriors i sobre Catalunya. Marchena va ser qui de forma irregular ―segons la jurisprudència― el 2015 va tombar l’absolució de set joves acusats de la mobilització Aturem el Parlament, que va dictar el jutge Sáez, llavors a l’Audiència Nacional, i els va condemnar a tres anys de presó. Sáez és un magistrat progressista que es va incorporar al TC el novembre passat, i que ha eixamplat la base més garantista, encara minoritària, del tribunal. El jutge Sáez també va ser el ponent que va absoldre el major Josep Lluis Trapero i la cúpula dels Mossos d’Esquadra de promoure l’1-O, l’octubre del 2020. Els advocats dels líders condemnats al Suprem, l’octubre del 2019, van lamentar obertament a Twitter no haver tingut un ponent amb tanta qualitat jurídica com Sáez. I, ara, és Sáez qui corregeix Marchena.
El magistrat Sáez fa una dissecció a la sentència del procés en el recurs d’empara presentat pel penalista Andreu van den Eynde en nom de llavors vicepresident del Govern Oriol Junqueras i del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, als quals indica que s’hauria d’haver donat empara per vulneració de drets, però la majoria del tribunal de garanties la va refusar, com a tots els líders independentistes condemnats. El Tribunal Constitucional (TC) no va informar del contingut complet d’aquest vot particular fins ahir, tot i que va avançar parts del seu raonament en un comunicat de premsa el 24 de març passat. Sáez se suma a les veus crítiques del TC dels magistrats Juan Antonio Xiol, vicepresident del tribunal, i Maria Luisa Balaguer, que l’any passat ja van avançar que consideraven “desproporcionada” la condemna als independentistes catalans, i ara ho han tornat a repetir en els casos pendents de Junqueras, Romeva i els consellers Quim Forn i Dolors Bassa. El jutge Sáez també subscriu el vot particular de Xiol, en el qual s’afirma que el Suprem hauria d’haver esperat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE), en la qual es donava la raó al líder d’ERC, que s’obté l’acta d’eurodiputat un cop s’és escollit i no cal cap jurament a la Constitució, com imposava el govern espanyol. Precisament, l’advocat Van den Eynde informava ahir la gran sala del TJUE, en la vista de les prejudicials de Llarena, que el “Suprem incompleix les seves resolucions”, referint-se al cas de Junqueras. El penalista va avisar el TC que tenia la vista al TJUE sense tenir la seva resolució, tot i haver-la fet pública, i li van notificar el mateix dia de la vista a Luxemburg.
Tres dèficits
En el vot particular, de 22 planes, el magistrat Sáez exposa que Junqueras i Romeva al·leguen que se’ls ha vulnerat la presumpció d’innocència, que el delicte de sedició pel qual van ser condemnats no els imputa fets concrets, i que s’han vulnerat els seus drets de participació política, arran de la prejudicial presentada al TJUE. Per Sáez, s’hauria d’haver admès la seva empara en considerar que la sentència del Suprem té tres mancances clau. La primera és que no es diferencia quins fets són els rellevants i en el relat de fets “no hi ha fets empírics”. La segona és que “hi ha nombroses valoracions i judicis axiològics”, com ara “concentracions hostils” i “marcada hostilitat”. I la tercera és que no s’aclareix el delicte de sedició: quan es produeix, en tot el moment d'acció política o només entre la manifestació del 20 de setembre i l’1 d’octubre?, es pregunta el magistrat Sáez, i que la majoria de defenses dels independentistes havien denunciat com a gran defecte. El magistrat del Constitucional admet que els fets que van passar a Catalunya la tardor del 2017 són “greus i complexos”, però cal aclarir els fets provats que s’imputen a cada persona per tal de no vulnerar-li drets.
Dret de protesta
Fins i tot, el magistrat Sáez també desvela que els seus companys del TC que han avalat el Suprem, han hagut d’endreçar els fets provats de la sentència, que en alguns casos es troben fins i tot en els raonaments jurídics. També es mostra molt crític que en els fets de la protesta davant de la seu d’Economia, on es feien els escorcolls ordenats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que “només es valora el testimoni d’una persona: un mosso de la brigada d’antidisturbis”, i afegeix que “el tribunal escull la versió més greu dels fets”. Igualment, matisa que la concentració ciutadana “no va impedir” l’escorcoll de la seu d’Economia a la cerca de proves de les urnes de l’1-O. Va haver-hi petits incidents, o cotxes de la Guàrdia Civil afectats, però no eren disturbis generals, afirma el jutge Sáez, tot alertant que amb les afirmacions recollides en la sentència del Suprem es pot vulnerar el dret de protesta i manifestació, on ―precisa― s’han de permetre algunes disfuncions i no generalitzar-ho tot en contra. També nega les atribucions que fan a Junqueras o el fet que la llavors consellera d’Afers Socials Dolors Bassa, se li atorgui la potestat de retirar als funcionaris les responsabilitats dels centres socials i educatius, oberts per l’1-O. De la votació de l’1-O assegura que els incidents van ser puntuals, i que impedir passivament l’entrada dels agents als centres no és un alçament.
Per Sáez, hi ha un “dèficit” de proves i de conductes atribuïbles als líders socials i polítics catalans. A més, insisteix que el legislador no ha aclarit prou el delicte de sedició, i que la sentència del Suprem peca d'això. “Falta una connexió entre el suposat alçament i el fet d’impedir i actuar fora de les vies legals”, hi manifesta. Finalment, el jutge assegura que no cal participar en les accions per acusar els líders catalans de l’alçament, però en aquest cas el que van fer és cridar a la manifestació.
Cas del Parlament
El cas d’Aturem el Parlament continua judicialment obert, després que el 15 de juny del 2021 es complissin deu anys d’aquella mobilització. José, Àngela, Ciro, Olga, Rubén, Carlos, José María i Jordi van participar en la multitudinària mobilització ciutadana contra les retallades en despesa social, i encara no s’ha resolt si han d’entrar a la presó per complir els tres anys que els va imposar el jutge Marchena, que va condemnar-los el 2015 per “la intimidació ambiental” creada, concepte que el jutge Pablo Llarena va copiar el 2019 per fer engarjolar els polítics catalans per l’1-O i sense violència real. En alguns casos encara esperen la resposta del Tribunal Constitucional (TC) per poder anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).