Primer, la llei d’amnistia del procés. La instructora del Tribunal Suprem del cas Tsunami Democràtic, Susana Polo, ha comunicat que suspèn els interrogatoris com a investigats de terrorisme del president a l’exili Carles Puigdemont i del diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que havia fixat per la setmana que ve, del 17 al 21 de juny, segons han informat fonts jurídiques presents a la causa a ElNacional.cat. La magistrada va fer la citació l’abril passat i oferia als aforats fer una declaració voluntària i per videoconferència perquè tots dos són a l’exili. A més, en aquelles dates Puigdemont era eurodiputat i calia demanar permís al Parlament Europeu (un suplicatori) per interrogar-lo, protecció que ja no té en haver escollit l’acta de diputat al Parlament de Catalunya. El motiu de la suspensió és que aquest dimarts, amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, la magistrada Polo ha donat 10 dies a les parts personades en el cas de Tsunami perquè diguin si els dos investigats poden ser amnistiats, i per lògica, atura la investigació fins a aclarir-ho. La decisió de la instructora de Tsunami sobre si aplica o no la norma de l’oblit penal als dos polítics de Junts i ERC podrà ser recorreguda davant la sala penal del Suprem, que dirigeix Manuel Marchena.
Per ara, en la causa de Tsunami al Suprem hi ha personat l’advocat del republicà Wagensgerg, el penalista Andreu Van den Eynde, i els advocats de les diferents acusacions particulars i populars formades per dos agents de la policia espanyola i entitats espanyolistes. L’advocat de Puigdemont, el penalista Gonzalo Boye, no ha considerat prioritària la seva personació. Amb l’entrada en vigor de la llei, Esquerra ha anunciat que ja ha demanat l’amnistia per a 37 càrrecs, entre ells Wagensberg, i els encausats de Tsunami a l’Audiència Nacional, que no són aforats: la secretària d’ERC, Marta Rovira; la dirigent republicana Marta Molina, i l’exconseller Xavier Vendrell. Precisament, el magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón també ha donat 10 dies a les parts perquè es pronunciïn si els investigats de Tsunami poden ser amnistiats.
La videoconferència qüestionada
El diputat republicà, que es va exiliar a Suïssa el novembre passat quan el jutge de l’Audiència Nacional el va posar a la llista de 12 imputats per terrorisme per haver impulsat manifestacions de protesta a través de la plataforma anònima de Tsunami, estava disposat a declarar per videoconferència. Això no obstant, la magistrada del Suprem no ha activat, tal com va acordar, la comissió rogatòria internacional, a través d'Eurojust, perquè pogués fer la declaració des d’un jutjat del país helvètic al tribunal de Madrid, possiblement perquè ja tenia previst que la llei d’amnistia seria aprovada abans, com així ha estat. A més, la policia espanyola va respondre a l'encàrrec de la jutgessa de localitzar Puigdemont, que la Interpol a França no ho havia aconseguit, tot i que feia mítings diaris a Argelers.
L’acusació dels dos policies, exercida pel penalista Josep Maria Fuster-Fabra, va presentar un recurs contra la declaració per videoconferència en assegurar que no hi havia cap seguretat jurídica des d’on es connectaria, a més de recordar que el jutge del Suprem Pablo Llarena no ho havia permès per la causa de l’1-O. L’advocat del diputat republicà, Andreu Van den Eynde, va replicar en un escrit al jutjat que hi ha convenis entre països per fer-ho, tal com ha defensat la magistrada Polo.
L'espionatge del CNI
Paral·lelament, Van den Eynde ha insistit a la instructora que Wagensberg no ha comès cap delicte i menys un delicte de terrorisme i que en la causa només se’l relaciona a unes converses per difondre comunicats perquè les mobilitzacions siguin pacífiques. “Imputar a Tsunami Democràtic delictes de terrorisme és una reacció desproporcionada que atempta contra els drets civils i polítics de la ciutadania i desincentiva el dret de protesta”, hi manifesta Van den Eynde. I, per tal de poder exercir la seva defensa, demana a la instructora que li faciliti còpies originals del material informàtic comissat a Wagensberg, i que el Centro Nacional d’Intel·ligència (CNI) aclareixi si ha investigat Tsunami, tal com consta en les autoritzacions del Suprem al CNI per espiar amb el programari Pegasus al president Pere Aragonès.