Un jutjat penal de Vilanova i la Geltrú ha presentat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia en considerar que podria vulnerar diversos principis legals. El jutge ho fa en el marc d’un procediment contra un ciutadà que en les eleccions generals del novembre del 2019 no es va voler treure un llaç groc de la solapa tot i ser vocal d’una mesa electoral. La fiscalia el va denunciar per un delicte de desobediència a l’autoritat i un altre d’incompliment d’obligacions electorals, mentre que la defensa va demanar l’absolució. No obstant això, fiscalia i defensa creuen que se’l pot amnistiar. Es tracta de la quarta qüestió prejudicial presentada davant del TJUE per l'aplicació de la llei d'amnistia i se suma a les elevades pel Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (malversació) i per l'Audiència Nacional (terrorisme en el cas dels investigats per l'operació Judes).
En el cas de Vilanova, el jutge instrueix la causa d'un home va acudir al col·legi electoral on havia de fer de vocal amb un llaç groc a la solapa, símbol que la Junta Electoral Central (JEC) havia considerat “partidista”, ja que era utilitzat pels partits independentistes. El president de la mesa va consultar a la Junta Electoral de Zona (JEZ) i li va ordenar que se’l tragués. L’home s’hi va negar i es van haver d’aturar les votacions a la seva mesa. Els policies que vigilaven el col·legi li van recordar que no el podia dur, però l’home va mantenir la seva negativa a retirar-se el llaç. Finalment, es va enviar a la JEZ una acta de la jutgessa informant que si volia mantenir el llaç es consideraria un abandonament de les seves funcions com a vocal i podria tenir responsabilitats penals. L’acusat, tot i l’advertiment, va seguir amb el llaç posat i va haver de ser substituït pel vocal suplent.
La llei d'amnistia podria vulnerar lleis de la UE
Inicialment, la fiscalia va acusar l'home d'un delicte de desobediència a l'autoritat, si bé un cop va entrar en vigor la llei d'amnistia, es va sumar a la petició de la defensa, que va demanar l'arxivament de la causa en virtut de la nova norma. Davant d'aquestes peticions, ara el jutge considera que la llei d’amnistia, en general, podria vulnerar el Tractat de la Unió Europea, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, la Carta dels Drets Humans de la UE i el Conveni per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Així, a l’escrit que ha presentat davant del TJUE considera que llei vulnera els principis d’igualtat i no discriminació, la separació de poders, el principi de legalitat, el valor justícia i la prohibició de l’abús de dret.
Per això, el jutge titular del jutjat penal 2 de Vilanova i la Geltrú -en funcions de substitució del penal 3- suspèn tot el procediment i presenta fins a nou preguntes al TJUE que qüestionen que els mateixos actes siguin amnistiables o no segons si van ser comesos amb objectius independentistes o no. També pregunta si és legal que la motivació de la llei d’amnistia sigui “l’interès general, la convivència i el progrés”, que el jutge considera conceptes “abstractes i genèrics”. Igualment, diu que “l’objectiu o finalitat principal subjacent és obtenir els vots de diversos partits polítics per a la investidura presidencial del candidat del partit que promou la llei”, i aquests partits tenen membres que es poden beneficiar directament de la llei. El jutge diu que la llei afecta sentències fermes, però recorda que la Constitució prohibeix explícitament els “indults generals”.
Per raó ideològica
En l’escrit, el magistrat Javier Alonso García sosté per part d’òrgans jurisdiccionals espanyols s’han fet “escasses peticions” de decisió prejudicial al tribunal europeu sobre la llei d’amnistia. Hi exposa que en el cas del litigi de Vilanova, “un altre membre de la mesa electoral que hagués realitzat la mateixa conducta amb un distint símbol polític no es beneficiaria de l'amnistia; és més -hi afegeix, si el conflicte, iniciat per raó ideològic-política, hagués derivat en un enfrontament físic de l'acusat amb el president intervinent -o un altre membre- de la mesa electoral, amb recíproca causació de lesions ordinàries -delicte no exclòs de l'àmbit de la llei-, l'acusat es beneficiaria de l'amnistia, mentre que l'altre no es beneficiaria”.
I el jutge conclou: “De fet, el Tribunal Suprem, en el seu acte de qüestió d'inconstitucionalitat,
destaca, amb cita de l'autor Blanco Valdés, que la Llei "Viola de manera flagrant el principi d'igualtat que la nostra Constitució reconeix en l'article 14". El Suprem ha presentat qüestions d'inconstitucional de la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional sobre un condemnat per desordres públics, però encara no al TJUE.