Jutges d'instrucció de Barcelona s'alineen amb el front judicial espanyol contra l'amnistia

Un total de 21 jutges i jutgesses d’instrucció de Barcelona s’han adherit aquest dijous al comunicat d’entitats judicials espanyoles en contra de la llei d’amnistia. Segons un comunicat emès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquest dijous s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia una junta a la qual estaven convocats els 33 jutges i jutgesses d’instrucció que hi ha a Barcelona. Un dels punts de l’ordre del dia que han tractat ha estat l’adhesió al comunicat crític contra la llei d’amnistia negociada entre el PSOE i els partits independentistes. Demà divendres se celebra una junta de la Sala de Govern del TSJC, on també s'ha inclòs a l'ordre del dia votar l'adhesió al front antiamnistia.

Dels 33 jutges que integren la junta, només hi han assistit 24 i d’aquests 21 han votat a favor d’afegir-se al comunicat crític, mentre que una persona s’hi ha posicionat en contra i dues s’han abstingut. Els 21 jutges d’instrucció han seguit les passes de la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, que ja s’havia sumat al comunicat que diu ‘no’ a perdonar els independentistes. Aquesta setmana s'han dut a terme unes quantes iniciatives judicials en contra de l'amnistia per tal de pressionar el PSOE.

Entitats de jutges i fiscals en contra de l'amnistia

Fa tot just una setmana que les associacions espanyoles de jutges i fiscals van carregar contra l'acord tancat dijous passat pel PSOE i Junts per investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, en considerar que pot "trencar la separació de poders" i posar en risc la independència judicial. Recalcaven en especial "les referències al lawfare o judicialització de la política i les seves conseqüències", que consideren "inacceptables", ja que afirmen que trasllueixen "desconfiança" envers el "funcionament del poder judicial".

L'acord el van subscriure l'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD) i Fòrum Judicial Independent (FJI).

Els jutges i fiscals diuen que "el text de l'acord conté referències explícites a la possibilitat de desenvolupar comissions d'investigació en seu parlamentària a fi de determinar la presència de situacions de judicialització de la política", fet que, adverteixen, podria dur a prendre "accions de responsabilitat o modificacions legislatives". Denuncien que aquesta pràctica implicaria "sotmetre a revisió parlamentària els procediments i les decisions judicials", cosa que implica una "intromissió evident a la independència judicial i una fallida de la separació de poders".

En aquest sentit, les associacions judicials defensen que "els jutges han d'estar sotmesos únicament a l'imperi de la llei", i recorden que "el poder judicial a Espanya és independent i disposa d'un sistema de garanties jurisdiccionals".

El portaveu de l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), Salvador Viada, va denunciar en declaracions a Europa Press que l'acord "és molt greu" i suposa implícitament "un cop de gràcia al sistema constitucional espanyol", i la llei d'amnistia, “una conseqüència lògica del concepte de canvi de règim polític que volen PSOE i Junts”. Pel que fa a les comissions d'investigació per analitzar possibles casos de lawfare, va valorar que són "lesives per a l'estat de dret", encara que "conseqüents" amb la idea que l'Estat va perseguir de manera "il·legítima" determinats delictes. "Els jutges i fiscals van actuar com havien d'actuar", ha defensat. Viada sí que ha reconegut que hi ha "politització" al poder judicial, però n'ha responsabilitzat a PSOE o Junts.