La jutgessa d'instrucció 18 de Barcelona ha arxivat part de la causa contra l'expresident del Diplocat Albert Royo, investigat per la consulta del 9-N del 2014. La jutgessa ha fet decaure les acusacions de malversació per la producció de 20 vídeos que promocionaven el dret a decidir. El total ascendia a 48.230 euros. També s'atribuïa a Royo els costos del viatge de vuit parlamentaris europeus per un import de 10.000 euros.

La resolució judicial, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, ressalta que els serveis es van fer a través d'empreses proveïdores i que es van encarregar abans de la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre. Exactament el mateix sobre els viatges dels parlamentaris que va pagar el Diplocat. Segons recull la interlocutòria, les reserves es van fer abans del 3 de novembre i hi ha els bitllets com a prova. La jutgessa avala que no hi pot haver delicte de malversació en les despeses que es van fer amb anterioritat a les alertes del TC: "Pel que fa al delicte de malversació, ja en fase anterior al ple, el fiscal va desfer la qualificació dels fets en aquest sentit pel que fa a les despeses relacionades amb l'organització i desenvolupament de la votació del dia 9/11/2014, van ser compromesos amb anterioritat a la suspensió pel Tribunal Constitucional". 

"L'arbitrarietat d'aquelles despeses no desbordava l'il·lícit de la desobediència integrant una prevaricació administrativa com a delicte independent que justificava la condemna", diu la jutgessa agafant com a base la sentència del TSJC del cas del 9-N.

De fet, és aquesta sentència la que obre la porta a l'arxivament en el moment en què la Fiscalia vol forçar l'acusació amb la presentació dels 20 vídeos com a prova. La jutgessa retreu al ministeri públic el canvi de criteri respecte al mateix cas però en judicis diferents: “Tot i essent diferents els fets i les persones, una mínima coherència obliga a examinar els fets descrits en els paràmetres de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a la consulta del 9-N i des dels posicionaments que el ministeri fiscal va mantenir en el procediment amb relació a les despeses efectuades per portar a terme aquella consulta, que va entendre que no eren constitutius de malversació”.

"Les mateixes raons han d'aplicar-se a les despeses que s'atribueixen al Sr. Royo amb motiu de la mateixa consulta de l'any 2014", afegeix la interlocutòria. La jutgessa també recorda que el delicte de desobediència prescriu als cinc anys i "sembla evident que ha transcorregut en excés aquest termini des de la data del fet fins a la data d'aquesta incoació del present procediment".

Les causes de Royo

Albert Royo va ser secretari general del Diplocat entre el 2013 i el 2017, quan va ser cessat del càrrec a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. A partir d’aquell moment va quedar atrapat en una successió d’investigacions que s’escampen com a mínim en quatre casos, entre el Tribunal de Comptes i tribunals ordinaris de Barcelona. L'Audiència l'investiga, juntament amb una trentena d'alts càrrecs, en el cas instruït al jutjat número 13 sobre els preparatius del referèndum. Pel mateix cas també l'investiga el Tribunal de Comptes. 

A més, el Tribunal de Comptes li demana també respondre sobre 4,5 milions d’euros vinculats amb l’acció exterior de la Generalitat, i la causa d'aquest arxivament, la que investiga el jutjat 18 de Barcelona amb Raül Romeva i alts càrrecs d'Exteriors.